Aquestes dues darreres setmanes hem notat aires nous, uns bufant des de Frankfurt, altres des de Brussel·les, i altres des d'Atenes. Encara que tots estan relacionats, i que segurament uns no bufarien sense els altres, voldria sobretot analitzar els primers, és a dir les decisions del BCE d'injectar al mercat quantitats importants de diners a través de la compra de deute públic en el mercat secundari, és a dir, comprant-los als qui els tenen actualment, és a dir sobretot als bancs.
L'objectiu és molt clar: canviar d'una vegada el mecanisme que permetia a les institucions financeres obtenir diners molt barats del BCE i utilitzar-lo en gran part per comprar bons sobirans de més alta rendibilitat. Aquesta actuació del BCE treu atractiu a una situació que feia que el negoci bancari, en comptes de consistir en rebre dipòsits de clients i donar crèdits a empreses, se centrés sobretot a aprofitar el diferencial d'interès entre el qual els cobrava el BCE i el que rendien els bons. Tot sense que l'economia real, l'activitat productiva, participés prou de la nova liquiditat. Ha ajudat molt als bancs, que ho necessitaven, però poc al conjunt de l'economia.
Crec que el nou vent de Frankfurt ha passat de "permetre" la concessió de crèdits, a "forçar-la" d'alguna manera. Però la gran pregunta és: Hi haurà ara una demanda suficient de crèdits solvents? Un empresari pot necessitar un crèdit per invertir en l'empresa, però no farà una inversió si no té, o no preveu tenir, més comandes, més vendes...
Això vol dir que els vents de Frankfurt, s'haurien de combinar amb vents que tímidament comencen a bufar a Brussel·les i a altres capitals europees; vents que permetin augmentar el consum (tant privat com públic). Sense això, el mecanisme de la reactivació no es posarà en marxa. Dit més clar: la política monetària del BCE, que era necessària, pot ser ineficaç sense una política fiscal paral·lela destinada a impulsar la demanda i el creixement. Com? No exagerant els ritmes en els necessaris processos de desendeutament d'alguns països, fent les reformes que calguin per millorar la productivitat i la competitivitat, i repartint les càrregues de manera que el consum de les classes mitjanes i els sectors menys afavorits es puguin recuperar.
En mig d'altres ventades molt discutibles, hi ha algunes ràfegues que vénen d'Atenes que haurien de ser analitzades, negociades i aprofitades.
L'objectiu és molt clar: canviar d'una vegada el mecanisme que permetia a les institucions financeres obtenir diners molt barats del BCE i utilitzar-lo en gran part per comprar bons sobirans de més alta rendibilitat. Aquesta actuació del BCE treu atractiu a una situació que feia que el negoci bancari, en comptes de consistir en rebre dipòsits de clients i donar crèdits a empreses, se centrés sobretot a aprofitar el diferencial d'interès entre el qual els cobrava el BCE i el que rendien els bons. Tot sense que l'economia real, l'activitat productiva, participés prou de la nova liquiditat. Ha ajudat molt als bancs, que ho necessitaven, però poc al conjunt de l'economia.
Crec que el nou vent de Frankfurt ha passat de "permetre" la concessió de crèdits, a "forçar-la" d'alguna manera. Però la gran pregunta és: Hi haurà ara una demanda suficient de crèdits solvents? Un empresari pot necessitar un crèdit per invertir en l'empresa, però no farà una inversió si no té, o no preveu tenir, més comandes, més vendes...
Això vol dir que els vents de Frankfurt, s'haurien de combinar amb vents que tímidament comencen a bufar a Brussel·les i a altres capitals europees; vents que permetin augmentar el consum (tant privat com públic). Sense això, el mecanisme de la reactivació no es posarà en marxa. Dit més clar: la política monetària del BCE, que era necessària, pot ser ineficaç sense una política fiscal paral·lela destinada a impulsar la demanda i el creixement. Com? No exagerant els ritmes en els necessaris processos de desendeutament d'alguns països, fent les reformes que calguin per millorar la productivitat i la competitivitat, i repartint les càrregues de manera que el consum de les classes mitjanes i els sectors menys afavorits es puguin recuperar.
En mig d'altres ventades molt discutibles, hi ha algunes ràfegues que vénen d'Atenes que haurien de ser analitzades, negociades i aprofitades.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.