A les darreries del segle passat es van posar de moda els grans principis sòcio-culturals aplicats a empreses i institucions públiques creats per tres rellevants pensadors sobre l’economia i la societat: Parkinson, Peter i Murphy. Les seves definicions, malgrat el temps transcorregut, tenen plena vigència.
Cyril N. Parkinson, professor universitari i historiador naval britànic, fou contractat pel ministeri naval (Almirallat), per tal d’estudiar i dictaminar una estranya paradoxa: malgrat disminuir la importància de la flota i el nombre de vaixells de la mateixa, els funcionaris del ministeri i de les drassanes s’incrementaven. El 1914 l’Imperi Britànic disposava de 62 grans vaixells, servits per 146.000 oficials i mariners, per 2.000 funcionaris al ministeri i 3.249 funcionaris a les drassanes. El 1920, reduït el seu poder naval, la Gran Bretanya només disposava de 20 grans vaixells als que s’hi dedicaven 100.000 oficials i mariners, 3.569 funcionaris al ministeri i 4.558 funcionaris a les drassanes.
Parkinson, després d’una detallada investigació, va concloure que el total d’empleats d’una burocràcia augmenta entre un 5 i un 7% anualment, independentment de la quantitat de feina que s’hagi de fer, si n’hi ha. Aplicat a casa nostra, entre el 1977, inici de la democràcia, i el 2014, el nombre total d’empleats públics ha passat de 343.300 a 1.612.300. D’altra banda, la proporció d’empleat públic sobre persona ocupada ha crescut d’un 11 a un 18% en el mateix període.
"Sembla que la informatització i les noves tecnologies en lloc de reduir el temps per fer la feina, l’incrementen"
Per acabar-ho d’adobar, fa uns dies hi ha hagut un acord entre el govern de l’Estat i els sindicats que garanteix l’increment de plantilles estatals en més de 300.000 funcionaris en els pròxims quatre anys. Sembla que la informatització i les noves tecnologies en lloc de reduir el temps per fer la feina, l’incrementen.
Laurence J. Peter, catedràtic de pedagogia a la Universitat del Sud de Califòrnia (Estats Units), va establir el 1969 el seu famós “Principi d’incompetència”. Segons aquest principi, en una estructura jeràrquica, corporativa o de l’administració pública, els professionals que fan bé la seva feina son promocionats fins el lloc on esdevenen incompetents.
"Els professionals que fan bé la seva feina son promocionats fins el lloc on esdevenen incompetents"
Tornant a l’activitat política, des del 1977 fins ara el 70% dels ministres no havia treballat mai al sector privat. Sembla bastant agosarat que el destí d’un país estigui gestionat per persones que desconeixen el món productiu, les dificultats dels mercats, els plans de comunicació, la gestió dels equips humans, l’anàlisi d’inversions... En definitiva, l’empresa, que és qui genera la riquesa necessària per poder desenvolupar-nos i finançar el país.
Finalment, l’enginyer militar aeroespacial Edward A. Murphy feia unes investigacions sobre la resistència humana a la desacceleració per tal d’incrementar la seguretat als avions. Realitzava proves al desert amb trineus tripulats, alimentats per coets, que es desplaçaven a més de 900 km/hora.
El pilot anava ple de cables i sensors per poder conèixer els efectes de la velocitat sobre el cos humà. L’experiència va ser un autèntic fracàs que van adjudicar a Murphy i el seu equip. Murphy va analitzar totes les variables i materials arribant a la conclusió que el seu tècnic havia cablejat a l’inrevés tots els sensors. Disgustat amb l’instal·lador, va pronunciar la cèlebre frase “Tot el que pugui sortir malament, sortirà malament”.
"És imprescindible de tenir en compte totes les possibilitats d’error abans de fer una prova"
L’aportació positiva de la Llei de Murphy és la necessitat imprescindible de tenir en compte totes les possibilitats d’error abans de fer una prova. És a dir, definir un pla B, C o D en funció dels possibles resultats no esperats.
Sobre l’aplicació i transposició d’aquest tercer pensament, com a conclusió dels dos anteriors, ho deixo en mans i ment del lector perquè hi posi el que cregui convenient.
Espero que Murphy estigués equivocat, pel bé de tots.