Com tots ja sabem, l'entrada de la pesseta a l'euro va comportar la unificació del mercat europeu sota la tutela d'una moneda única, amb la particularitat de què si mai qualsevol calia devaluar o depreciar l'euro, això no es podria fer. És evident que hi ha molts avantatges i alguns altres inconvenients, però en aquest article em vull centrar sobre si realment hi ha hagut alguna devaluació "de facto" o no.
La millora de la competitivitat de l'economia catalana, i espanyola, ha vingut donada a partir de l'augment de les exportacions i la reducció de despeses laborals. Això no vol dir que estiguem en una etapa de creixement continuat, però sí que tots estem d'acord que ja fa uns mesos que vàrem tocar fons i que estem encarrilant la remuntada, lentament això sí. Per tant, i per simplificar-ho, hem sofert una devaluació, en forma de reducció salarial i de llocs de treball incentivada per la Reforma Laboral (3/2012), en forma de reducció del consum (sobretot el privat), en forma de poc o gens d'increment dels preus dels productes (IPC)... Aquests factors han motivat una recuperació de la competitivitat i, per tant, una millora de la facilitat per exportar. Tots aquests factors coincidien en el passat quan la pesseta es devaluava davant la resta de monedes europees.
Per tant, estem davant d'una devaluació interna en tota regla. D'altra banda, cal tenir molt present que la recuperació del consum intern i privat no s'ha aconseguit amb aquesta devaluació, doncs a l'haver disminuït la renda de les famílies, el primer que se'n ressent és el consum; i ja sabem que si no hi ha consum, no hi ha creixement i sense creixement, no hi ha creació de llocs de treball. Els experts diuen que cal un creixement net del PIB del 2% per començar a crear ocupació neta. Malauradament, les exportacions soles no en seran l'única solució.
Cal doncs, plantejar alternatives. Què fa Alemanya? Perquè el 2013 aquell país va tenir el record de superàvit comercial del 6% del PIB? Segons Núria Mas, professora d'economia de l'IESE, Alemanya disposa d'una gran flexibilitat laboral, amb una legislació que permet un contracte laboral únic, i que permet flexibilitzar els salaris segons la càrrega de treball, fent que salaris i competitivitat siguin compatibles.
D'altra banda, durant l'any de recessió alemanya (2009), un acord entre sindicats i empreses (facilitada per la legislació) va permetre disminuir les hores treballades, amb reducció salarial, a canvi de no incentivar l'acomiadament de treballadors.
D'altra banda, Alemanya fabrica productes que tant les persones com les empreses dels països en creixement (BRICs, etc.) volen comprar i demanden. Un factor essencial, a banda de poder fer canvis estructurals per millorar la productivitat i facilitar la contractació. Hauríem de prendre bona nota d'Alemanya, que consistiria a fabricar a casa l'aportació de valor (valor afegit) dels productes i externalitzar la resta de la producció.
La millora de la competitivitat de l'economia catalana, i espanyola, ha vingut donada a partir de l'augment de les exportacions i la reducció de despeses laborals. Això no vol dir que estiguem en una etapa de creixement continuat, però sí que tots estem d'acord que ja fa uns mesos que vàrem tocar fons i que estem encarrilant la remuntada, lentament això sí. Per tant, i per simplificar-ho, hem sofert una devaluació, en forma de reducció salarial i de llocs de treball incentivada per la Reforma Laboral (3/2012), en forma de reducció del consum (sobretot el privat), en forma de poc o gens d'increment dels preus dels productes (IPC)... Aquests factors han motivat una recuperació de la competitivitat i, per tant, una millora de la facilitat per exportar. Tots aquests factors coincidien en el passat quan la pesseta es devaluava davant la resta de monedes europees.
Per tant, estem davant d'una devaluació interna en tota regla. D'altra banda, cal tenir molt present que la recuperació del consum intern i privat no s'ha aconseguit amb aquesta devaluació, doncs a l'haver disminuït la renda de les famílies, el primer que se'n ressent és el consum; i ja sabem que si no hi ha consum, no hi ha creixement i sense creixement, no hi ha creació de llocs de treball. Els experts diuen que cal un creixement net del PIB del 2% per començar a crear ocupació neta. Malauradament, les exportacions soles no en seran l'única solució.
Cal doncs, plantejar alternatives. Què fa Alemanya? Perquè el 2013 aquell país va tenir el record de superàvit comercial del 6% del PIB? Segons Núria Mas, professora d'economia de l'IESE, Alemanya disposa d'una gran flexibilitat laboral, amb una legislació que permet un contracte laboral únic, i que permet flexibilitzar els salaris segons la càrrega de treball, fent que salaris i competitivitat siguin compatibles.
D'altra banda, durant l'any de recessió alemanya (2009), un acord entre sindicats i empreses (facilitada per la legislació) va permetre disminuir les hores treballades, amb reducció salarial, a canvi de no incentivar l'acomiadament de treballadors.
D'altra banda, Alemanya fabrica productes que tant les persones com les empreses dels països en creixement (BRICs, etc.) volen comprar i demanden. Un factor essencial, a banda de poder fer canvis estructurals per millorar la productivitat i facilitar la contractació. Hauríem de prendre bona nota d'Alemanya, que consistiria a fabricar a casa l'aportació de valor (valor afegit) dels productes i externalitzar la resta de la producció.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.