Febrer de 1994. L'aleshores president de Banesto, Alfredo Sáenz, substituïa els tres consellers que la seva entitat tenia al consell d'administració d'Antena 3, amb el propòsit d'introduir austeritat en la despesa. "Se considera que se han hecho contratos excesivamente altos", recollia l'edició de l'ABC del dia 16.
Entre els consellers entrants hi havia un poc conegut advocat, funcionari en excedència del cos de la inspecció fiscal, que responia al nom de Miguel Blesa. Amic de José María Aznar, Blesa seria amb el temps el dirigent que va convertir Caja Madrid en paradigma dels excessos de les caixes d'estalvis.
Precisament fou Blesa qui el 3 de juny de 2009 rebia un correu electrònic de Rafael Spottorno, aleshores president de la Fundación Caja Madrid, on aquest segon afirmava: "La desvergüenza y el despilfarro están llegando a unos límites que no resultan aceptables aun con anchas tragaderas...". La filtració d'aquest missatge de correu seria la prova de la fermesa de Spottorno en els temps de la desmesura. A més, Spottorno ha ostentat el càrrec de cap de la Casa Reial, on va introduir mesures de transparència.
Ara, però, Spottorno és junt amb Blesa un dels protagonistes de la polèmica generada per les targetes opaques al fisc que nombrosos directius de Caja Madrid – Bankia va utilitzar per usos més que discutibles, cas que ha destapat eldiario.es. El mateix que denunciava "la desvergüenza y el despilfarro", Spottorno, va arribar a gastar 223.900 euros amb targeta black.
De la llista de malbaratadors via targetes black tampoc no se n'escapa Rodrigo Rato. La paradoxa del cas és que Rato, en contraposició a Blesa, passava per ser en l'opinió pública la persona que havia impulsat l'austeritat en el si de l'entitat. L'any 2010, Rato retallava sous de directius un 5,4% l'any 2010. Apareixia públicament el febrer de 2011, cofoi, anunciant els resultats d'aquestes mesures i d'altres encara més radicals, com la negativa a pagar un bonus de 25 milions als exdirectius de l'equip de Blesa. Avui sabem que aquell mateix mes –entre el 23 i el 27 - la seva targeta black té càrrecs registrats per valor de 2.276 euros sota l'epígraf "Club, Salas, Fiesta, Pub, Discoteca". El mes següent, sortien 3.547 euros sota el concepte "Venta bebidas alcohólicas".
El nom de Rato, a més, tenia cert predicament en alguns entorns, amb fama de gestor eficaç de polítiques d'austeritat des dels temps en què era responsable de la política econòmica del govern d'Aznar. "Liberalizaciones, austeridad y cambios fiscales, claves del éxito de Rodrigo Rato", afirmava l'ABC del 4 de maig de 1997. Uns mesos abans (31 de febrer), aquest diari havia precisat algunes de les mesures d'austeritat dintre del seu propi ministeri: "Se controlarán las llamadas telefónicas de los funcionarios, se limitará la adquisición o alquiler de teléfonos móviles para altos cargos, se utilizará la clase turística para los viajes de trabajo, se potenciará el uso del transporte público para los desplazamientos en el interior del municipio y se reducirán las publicaciones gratuitas que edita el ministerio".
Diuen, i és cert, que els directius i governants mereixen credibilitat quan són capaços d'oferir un discurs clar i atractiu que vingui avalat per actuacions concretes. Paraules i fets.
Els fets, quan parlen, reforcen o desacrediten allò que es diu de paraula. Perquè de què els fets parlen, ningú no en dubta. Però el que Spottorno i Rato potser no van tenir en compte és que els fets no només parlen, sinó que competeixen entre ells.
És probable que no faltin fets que avalin a Spottorno en la seva tasca de donar més transparència a la Casa Reial, com tampoc Rato estarà mancat de números que demostrin que efectivament va comandar una reducció de la despesa molt superior al que van costar els seus capricis de targeta black. Però, en aquest cas, sembla que les targetes black, amb la seva riquesa de detalls i en el moment en què han sortit a la llum, són un fet que anul·la bona part de l'efecte que tingueren tota la corrua de fets que l'ABC recollia en els seus bons temps.
Entre els consellers entrants hi havia un poc conegut advocat, funcionari en excedència del cos de la inspecció fiscal, que responia al nom de Miguel Blesa. Amic de José María Aznar, Blesa seria amb el temps el dirigent que va convertir Caja Madrid en paradigma dels excessos de les caixes d'estalvis.
Precisament fou Blesa qui el 3 de juny de 2009 rebia un correu electrònic de Rafael Spottorno, aleshores president de la Fundación Caja Madrid, on aquest segon afirmava: "La desvergüenza y el despilfarro están llegando a unos límites que no resultan aceptables aun con anchas tragaderas...". La filtració d'aquest missatge de correu seria la prova de la fermesa de Spottorno en els temps de la desmesura. A més, Spottorno ha ostentat el càrrec de cap de la Casa Reial, on va introduir mesures de transparència.
Ara, però, Spottorno és junt amb Blesa un dels protagonistes de la polèmica generada per les targetes opaques al fisc que nombrosos directius de Caja Madrid – Bankia va utilitzar per usos més que discutibles, cas que ha destapat eldiario.es. El mateix que denunciava "la desvergüenza y el despilfarro", Spottorno, va arribar a gastar 223.900 euros amb targeta black.
De la llista de malbaratadors via targetes black tampoc no se n'escapa Rodrigo Rato. La paradoxa del cas és que Rato, en contraposició a Blesa, passava per ser en l'opinió pública la persona que havia impulsat l'austeritat en el si de l'entitat. L'any 2010, Rato retallava sous de directius un 5,4% l'any 2010. Apareixia públicament el febrer de 2011, cofoi, anunciant els resultats d'aquestes mesures i d'altres encara més radicals, com la negativa a pagar un bonus de 25 milions als exdirectius de l'equip de Blesa. Avui sabem que aquell mateix mes –entre el 23 i el 27 - la seva targeta black té càrrecs registrats per valor de 2.276 euros sota l'epígraf "Club, Salas, Fiesta, Pub, Discoteca". El mes següent, sortien 3.547 euros sota el concepte "Venta bebidas alcohólicas".
El nom de Rato, a més, tenia cert predicament en alguns entorns, amb fama de gestor eficaç de polítiques d'austeritat des dels temps en què era responsable de la política econòmica del govern d'Aznar. "Liberalizaciones, austeridad y cambios fiscales, claves del éxito de Rodrigo Rato", afirmava l'ABC del 4 de maig de 1997. Uns mesos abans (31 de febrer), aquest diari havia precisat algunes de les mesures d'austeritat dintre del seu propi ministeri: "Se controlarán las llamadas telefónicas de los funcionarios, se limitará la adquisición o alquiler de teléfonos móviles para altos cargos, se utilizará la clase turística para los viajes de trabajo, se potenciará el uso del transporte público para los desplazamientos en el interior del municipio y se reducirán las publicaciones gratuitas que edita el ministerio".
Diuen, i és cert, que els directius i governants mereixen credibilitat quan són capaços d'oferir un discurs clar i atractiu que vingui avalat per actuacions concretes. Paraules i fets.
Els fets, quan parlen, reforcen o desacrediten allò que es diu de paraula. Perquè de què els fets parlen, ningú no en dubta. Però el que Spottorno i Rato potser no van tenir en compte és que els fets no només parlen, sinó que competeixen entre ells.
És probable que no faltin fets que avalin a Spottorno en la seva tasca de donar més transparència a la Casa Reial, com tampoc Rato estarà mancat de números que demostrin que efectivament va comandar una reducció de la despesa molt superior al que van costar els seus capricis de targeta black. Però, en aquest cas, sembla que les targetes black, amb la seva riquesa de detalls i en el moment en què han sortit a la llum, són un fet que anul·la bona part de l'efecte que tingueren tota la corrua de fets que l'ABC recollia en els seus bons temps.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.