Sortim realment de la crisi?

En els darrers dies hem rebut notícies positives sobre la recuperació econòmica a l'Estat espanyol. La Comissió Europea, entre altres organismes, ha millorat les seves previsions de creixement econòmic pel 2015, fins al 2,8%; i del 2016, fins al 2,6%. La taxa d'atur, segons aquests pronòstics, baixarà fins al 20,5% el pròxim any. L'atur a Espanya va baixar en 118.923 persones el passat mes d'abril, essent aquesta la millor dada de la sèrie històrica.

No obstant això, malgrat l'innegable positivisme d'aquestes dades, cal no caure en l'eufòria ni en l'optimisme excessiu. Creixem, i és millor créixer que decréixer. Però creixem de forma desequilibrada i sense crear una base industrial preparada per competir globalment. Si partim de la hipòtesi que la tecnologia i la innovació són els principals avantatges competitius del nou segle, els indicadors en aquest àmbit no són positius. L'economia espanyola ha caigut a una intensitat tecnològica (inversió en R D/ PIB) de l'1,2%. Catalunya, a l'1,5%. Nivells paupèrrims respecte al que ens correspondria (recordem que la Unió Europea ens marca la fita d'una inversió en R D del 3% sobre PIB pel 2020, i hauríem d'haver superat el 2% ja al 2010).

Creixem, si, però amb un creixement novament centrat en sectors de serveis i de baix valor afegit. Exportem, sí. Però amb un pes decreixent de les exportacions d'alta i mitja tecnologia i un pes creixent de les exportacions de baix cost. Generem ocupació, si, però amb un preocupant nivell de precarietat i inestabilitat, que fa que el millor talent busqui sortida a l'estranger.

Quan una organització (sigui una empresa o tot un país) vol avançar en l'economia del coneixement, però inverteix en R D substancialment menys que els seus competidors internacionals, una de dos: o té un model de negoci absolutament trencador (cosa que malauradament no passa a Espanya ni a Catalunya), o està anticipant una nova crisi malgrat que hi hagi moments de creixement conjuntural.

Catalunya ha de construir un nou avantatge comparatiu (un nivell d'especialització que fa que en un determinat país, desenvolupar un conjunt d'activitats sigui més eficient que d'altres indrets). El nostre avantatge comparatiu ha de ser l'R D. Estem en condicions avantatjoses per aconseguir-ho: l'incipient, i encara fràgil sistema científic està donant clares mostres d'excel·lència i capacitat competitiva internacional. Generem al voltant d'1'7 publicacions científiques per cada 1000 habitants (la UE en genera 1 per cada 1000 habitants).

I, en les publicacions de major prestigi i impacte, com Nature o Science, Catalunya publica 32,8 articles per cada milió d'habitants, 3 vegades més que Espanya (sense Catalunya), i gairebé un 50% més que Alemanya. La ciència es pot convertir en divisa de país.

No obstant el nostre model d'innovació ha d'aproximar-se al d'Alemanya, país que ha aconseguit una elevada eficiència en la tecnificació i especialització de la PIME, amb una obsessió per injectar ciència a la mateixa i convertir el coneixement generat en competitivitat econòmica i en generació d'ocupació. Alemanya ha centrat el seu model en el "Mittelstadt", conjunts distribuïts de petites i mitjanes empreses molt intensives en R D, suportades per intermediaris institucionals (Centres Tecnològics Fraunhofer) i per polítiques públiques orientades al pacient finançament de projectes de molt alta tecnologia que generin ocupació estable. El model alemany supera a l'americà en molts indicadors: el 58% de les seves exportacions són d'alta tecnologia, versus el 42% americà.

En els pròxims anys hem de fer un gran esforç per aproximar-nos al model alemany. La constitució del nou centre tecnològic Eurecat és un bon pas en aquesta direcció. Els fons europeus RIS3, si van prioritàriament al finançament de projectes de recerca industrial, també ho seran. Ens queda camí per recórrer, però tenim unes bones bases, i un clar model a seguir.
Avui et destaquem
El més llegit