Ens agrada jugar amb les paraules per a maquillar situacions. Ens agrada dir amor al sexe quan només és sexe o recórrer a un eufemisme quan la crua realitat no ens agrada, o no sabem com afrontar-la. Així que en lloc de parlar de control i vigilància parental per a rellançar la seua aplicació Family Link, Google ha decidit parlar –eufemísticament- de benestar digital.
Potser buscava contrarestar el amarillismo periodístic que des de fa alguns anys inunda internet quan es parla d'adolescents i mòbils: se'ls ha arribat a definir com “yonkis tecnològics amb l'heroïna de la nostra època”, per no parlar de les frases de gurus de la xarxa, com el exdirector de la mítica revista de tecnologia i tendències Wired, Chris Anderson, que són perfectes per a tancar reportatges de dubtós rigor periodístic: “entre els caramels i el crack, això -referint-se a internet- està més prop del crack”. Per descomptat, un filó gens menyspreable per als nous experts en addiccions a les “noves tecnologies”, que ni són addiccions ni són noves tecnologies. Portem quasi més temps amb elles que amb l'euro, i no obstant això no parlem de la nova moneda.
La suposada addicció a internet no està exempta de controvèrsia, però si volem posar-nos rigorosos, el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de l'Associació Psiquiàtrica Americana DSM-V de 2013 no va incloure l'addicció a les “noves tecnologies” i només reconeix al joc com a única addicció comportamental.
Google no ha comés l'error d'utilitzar com a penjador la mal anomenada addicció a internet, encara que tampoc li ha fet falta perquè la campanya de difusió en xarxes socials que ha llançat per a Family Link, sí que ho fa. El vell recurs d'utilitzar celebrities perquè posen veu a les campanyes i així arriben a més persones i amb major credibilitat perquè representen situacions quotidianes de tots, ha resultat, com a poc, nefast. Frank Blanco feia el seu treball –més que probablement, pagat- amb aquest tuit i Samantha Vallejo-Nágera feia el propi amb aquest altre, pagat també (m'aposte una teràpia en una clínica de desintoxicació de la meua preocupant addicció a Instagram).
És a dir, que mitjançant la campanya de rellançament de Family Link –ja va haver-hi un primer intent a la fi de 2018- afirmen que els xiquets són nadius digitals (podria escriure un llibre sobre la dubtosa existència dels nadius digitals… Oh, espera que ja ho he fet), que són addictes al mòbil i que una aplicació de Google és la solució a tots els problemes dels pares de hui dia que no saben com gestionar la relació dels seus fills amb la tecnologia. I per a rematar-ho, ho maquillen tot amb un concepte molón: benestar digital i hàbits digitals saludables.
Així ho explicava Fuencisla Clemares, country manager de Google Espanya i Portugal: “Al 73% dels pares a Espanya ens preocupa el temps que els nostres fills passen pegats a la pantalla però és possible trobar el ‘benestar digital’ i FamilyLink pot ser de gran ajuda”.
El que en realitat vol dir Google és control i vigilància, sense més. Una eina de control parental permet exercir control sobre els continguts als quals accedeixen els menors, controlar el temps d'ús i de les aplicacions que es descarreguen.
Com en l'assumpte de l'addicció a internet, en aquest també hi ha polèmica ja que no hi ha consens sobre l'impacte que tenen els controls parentals en la protecció dels menors enfront dels perills de la xarxa. És més, com explica Juan García en el seu blog, en un document de 2016 realitzat per EU Kids Online es posa de manifest que els xiquets més competents digitalment estan exposats a més riscos i no obstant això pateixen menys quan es troben amb ells.
I és que la clau està a passar temps amb els menors acompanyant-los en l'ús de la tecnologia, explicant quins continguts són apropiats i quins no per a la seua edat, triant junts els jocs per a la tablet, en definitiva, vivint la tecnologia en família i educand en competències digitals. Si per contra, s'instal·la una aplicació com Family Link en els dispositius dels menors, perquè els usen amb temps cronometrat i amb apagat i encés per part dels pares, perquè no accedisquen a determinats continguts i perquè no es descarreguen determinades apps, estem confiant a l'aplicació l'educació digital dels xiquets.
"Cap aplicació de control parental substitueix una bona conversa familiar sobre l'ús de la tecnologia"
La sensació de tranquil·litat d'utilitzar el control parental com a barrera de seguretat és tremendament falsa perquè instal·lar-lo en els dispositius ni els protegirà de veure continguts inadequats, ni evitarà que els assetgen, ni els ajudarà a saber quan és suficient quant a l'ús i tampoc els ensenyarà a controlar l'impuls, per exemple, de manar una foto compromesa des d'una aplicació de missatgeria instantània.
Una altra cosa ben diferent és utilitzar aquesta eina de control parental, o unes altres, com a suport puntual en l'educació digital per a anar facilitant, per exemple, que vagen guanyant autonomia digital de manera progressiva i evitar que caiguen en un ús abusiu, o per a supervisar la despesa en les aplicacions de pagament. No obstant això, cap aplicació de control parental substitueix una bona conversa familiar sobre l'ús de la tecnologia, sobre els seus beneficis i els seus riscos.
Doncs no, Family Link de Google no és la solució, perquè el millor control parental digital són els pares.