Aquesta mateixa setmana, Genís Roca publicava al seu Twitter les darreres dades de l'IFR (International Federation of Robotics) i de l'INE sobre la presència de robots a Espanya: 34.528 (IFR, 2016), densitat de robots a Espanya: 160 cada 100.000 treballadors (IFR, 2017), ús de robots a Espanya per part de les empreses de més de deu empleats: 10,9 (INE).
The Future of work que sona molt més cool que el futur del treball és un tema del qual es parla quasi cada dia. Bé, potser exagere, però la veritat és que sembla que hi ha certa preocupació per l'arribada dels robots i de la intel·ligència artificial a les nostres feines. I no és una preocupació nova. El setembre de 2013, dos investigadors d'Oxford, Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne, publicaren l'informe The Future of Employment, on exploraven la probabilitat que diferents professions foren ocupades per algorismes informàtics durant els pròxims vint anys.
"La probabilitat que el 2033 els algorismes informàtics desplacen els arqueòlegs és només del 0,7%"
L'algorisme que van desenvolupar Frey i Osborne per tal de fer els càlculs va estimar que el 47% dels llocs de treball als Estats Units pateixen un risc alt. Per exemple, hi ha un 99% de probabilitats que el 2033 els televenedors i els agents d'assegurances perden el seu lloc de treball que serà ocupat per un algorisme. El 98% amb els àrbitres, 97% els caixers, 96% dels xefs... cambrers el 94% i així successivament. Es queden fora algunes feines més segures: la probabilitat que el 2033 els algorismes informàtics desplacen els arqueòlegs és només del 0,7% per les característiques refinades de la feina i perquè no produeix grans beneficis.
Encara que el ritme del progrès és imparable, queden uns quants anys per al 2033 i cal pensar no només en com haurem de reinventar-nos d'ací a una dècada si tenim una feina de les substituïbles per una màquina, sinó en com fer que la nostra feina actual, la d'aquesta dècada, ens faça feliços. Sí, feliços, perquè passem la major part dels dies -i de la nostra vida- treballant.
Com ben bé explica David Blay, dediquem moltes més hores a la vida laboral que no a la personal. Blay, autor de Por qué no nos dejan trabajar desde casa? ho té clar: "Ens han educat per sentir-nos culpables". Culpables per gaudir del nostre oci quan -segons diuen- hauríem d'estar rendint laboralment. Sembla que per a aconseguir la desitjada conciliació -que és un dels factors que ens fa feliços a la feina- hem de seguir un horari lineal. És a dir, que només podem desenvolupar la nostra professió en hores consecutives. Com si a les jornades parcials o completes tots estiguérem tot el temps al cent per cent.
"La idea de treballar per objectius i no per hores, marxar perquè ja has acabat la teua feina, està encara molt lluny del nostre panorama laboral"
La idea de treballar per objectius i no per hores, que quan acabes el que havies de fer pots marxar perquè ja has acabat la teua jornada, tant si has trigat 30 minuts o 300, està encara molt lluny del nostre panorama laboral actual. Cal un canvi de mentalitat a escala empresarial, cal un augment de la confiança en els empleats i, per descomptat, cal un alt nivell de compromís i responsabilitat per part dels treballadors.
Un primer pas podria ser el teletreball. Treballar des de casa, o des de qualsevol lloc que no siga l'oficina on es puguen fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació per tal de connectar-se a la feina pot tindre un impacte positiu sobre aquest necessari canvi de mentalitat. Demostrar que a casa es pot ser productiu, organitzat i que es pot conciliar per tal de ser feliços.
A Espanya 1,4 milions de persones treballen des de casa (segons el Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en l'Ocupació elaborat pel grup de recursos humans i investigadors de Barceló i Associats), una tendència a l'alça si tenim en compte que el 2005 eren 808.000 persones.
Aquesta pobra dada de teletreball contrasta amb el desig del 69% dels empleats espanyols que volen treballar des de casa però que les seues empreses no ho permeten. Ransdtad Workmonitor va fer 13.500 enquestes a professionals ocupats de 33 països i la conclusió és clara: volen, pero no poden. Potser alguns empresaris tenen por que tots els seus treballadors es queden a casa si ofereixen l'opció del teletreball i que les oficines es queden buides i per tant, sense ús.
"Alguns empresaris tenen por que tots els seus treballadors es queden a casa si ofereixen l'opció del teletreball i que les oficines es queden buides"
Això va a passar a Automattic, l'empresa propietària de Wordpress, quan va haver de tancar les seues oficines de 1.400 metres quadrats a San Francisco perquè dels 500 treballadors que tenia l'empresa el 2017, només cinc hi anaven a treballar presencialment.
Ja m'agradaria llegar alguna notícia d'aquestes aquí, però com a molt hi ha casos com el de Repsol, amb programes que combinen teletreball i presencia a l'oficina amb l'opció de teletreballar un dia, dos o un 20% del temps diari. Diuen que tenen molts bons resultats perquè precisament són els resultats els que primen per davant de la presència física al lloc de treball.
Des de de fa tres anys treballe des de casa, des d'un café, des d'una platja, des d'un aeroport, des d'un tren, des d'un hotel, a on vull i quan vull. Però sóc autònoma i propietària del meu temps. No he de donar explicacions a ningú si me'n vaig al gimnàs a les 11 del matí o treballe des de les 5 de la matinada. Ni l'horari ni la quantitat d'hores determinen la qualitat del meu treball, només el treball en si mateixa.
Els que hem abandonat l'esport nacional de l'escalfament de cadira tenim moltes coses a ensenyar als empresaris i treballadors que, en lloc d'estar preocupats per l'arribada dels robots a les seues feines i empreses, haurien de ficar més interés i intenció en impulsar mesures que permeten triar des d'on es vol treballar, si des de casa o des d'un café o des de l'oficina.