Fa unes setmanes, el director general d’ESIC, Eduardo Gómez Martín, compartia una reflexió en un acte dirigit a joves preuniversitaris: “La generació Z és una generació perduda o incompresa?”. És una reflexió a la qual he estat donant voltes els últims temps i que, lluny del que es considera, em porta cap a un camí d'esperança. Existeix una certa veu d'alarma que sentencia que els joves d'aquesta generació són irresponsables, no s'impliquen, no es comprometen, són volàtils, estan desmotivats... I és possible que algunes d'aquestes circumstàncies siguin certes, però és que és una generació acostumada a viure en la permanent idea de crisi.
Si bé és cert que es diu que tot temps passat va ser millor, també ho és que tota generació tendeix a pensar que les altres, sobretot les més joves, es troben en una situació d'inferioritat, irresponsabilitat o falta de compromís. Però el que succeeix és que el paradigma social ha canviat i a alguns els enxampen ja massa lluny certs conceptes que la generació Z domina avui dia.
Aquesta generació Z és l’estendard de la lluita pels drets de les dones, dels animals, del planeta i de moltes altres causes en les quals la nostra generació amb prou feines havia reparat. Una Greta Thunberg amb aquesta edat i aquest grau de compromís hauria estat impensable dècades enrere.
Els joves, acostumats a viure en contextos canviants i volàtils, han decidit apostar per alguns valors que no ho són: la seva veu, el seu lloc en el món, la passió, els somnis, el compromís amb un propòsit més gran, ser i sentir-se part d'un tot... És per això que els joves d'avui dia no s'aferren a treballs durant dècades, acomodant-se en el que abans era un lloc de feina per a tota la vida, perquè mai han conegut aquest concepte. En canvi, busquen, es mouen, participen, lluiten, s'uneixen a la resta... Perquè la identitat s'ha convertit per a ells en un fet vital més important que la productivitat.
És una generació que ha anat perdent en els últims anys alguns dels 'assets' que conduïen cap al progrés les generacions anteriors
Per això les marques es tornen cada vegada més humanes, les empreses inverteixen més en responsabilitat social i cada vegada parlem més dels drets i valors de les persones. Perquè aquells que han nascut amb tot, només poden perseguir el que no es pot comprar. I això és el que els fa diferents.
S’han fet vessar rius de tinta, especialment aquest últim any, sobre la importància d’adaptar-se al canvi. Doncs bé, pot ser que la generació Z ja vingui amb aquesta qualitat de sèrie.
És el que podem denominar el talent Z. No és que la generació Z es trobi perduda, ni que les presents circumstàncies la desaprofitin, sinó que es tracta d'una generació que ha anat perdent en els últims anys alguns dels assets que conduïen cap al progrés les generacions anteriors. Un camí cap al progrés que, efectivament, ha canviat i per al qual la generació Z parteix amb avantatge.
Al seu favor, compten amb capacitats per a les quals uns altres han hagut de lluitar i ells han adquirit de manera gairebé natural: digitalitat, adaptació, flexibilitat, inconformisme, esperit crític, capacitat autodidacta...
Aquest talent Z els fa tenir una visió diferent sobre les coses, aquest thinking out of the box, essencial davant el moment de canvi que estem vivint, i això molt probablement sigui un dels principals atributs que els faci més capaços de fer front a aquest canvi de paradigma al qual molts encara es resisteixen. Els joves d'avui dia posseeixen una visió sense límits que els fa afrontar els reptes des d'una òptica diferent i que, estic segur, els permetrà encarar els vells reptes d’una forma totalment renovada.
Al seu favor compten amb capacitats per a les quals uns altres han hagut de lluitar i que ells han adquirit de manera gairebé natural: digitalitat, adaptació, flexibilitat, inconformisme, esperit crític, capacitat autodidacta...
Per això, coincideixo plenament amb la conclusió subratllada per Eduardo Gómez Martín en l'acte de Generació ESIC: “Els joves d'avui dia no són una nova generació perduda, sinó una generació incompresa”, a la qual li ha tocat haver de transformar el món en un context complicat, però que té les capacitats i valors claus necessaris per definir el futur de tots i fer front amb èxit als reptes del demà. I és tasca nostra ajudar-los en aquest camí.