Un sistema que viu en clau masculina

A qui interessa que les dones retardem la maternitat més enllà dels 35 o 40 anys? Als nostres cossos, a la nostra biologia, als nostres futurs fills i filles?

De debò això és el que volem les dones? Per què hem d'organitzar les nostres vides en clau masculina seguint el cicle de vida masculí?

Als nostres futurs fills i filles els interessa néixer d'una mare "àvia" i sense l'energia d'una mare jove? Quan els fills passin l'adolescència tindran pares i mares amb edat de ser avis/ i àvies i ells els seus néts o nétes. Això volem les dones?

Treballant tota una vida, què significa un any o dos dedicat a la criança d'un fill? Hem de supeditar l'interès i el bé dels nostres futurs fills/filles a uns interessos molt concrets d'uns quants empresaris de curtes mires i obsolets?

No podríem organitzar una societat en què tots i totes fóssim coresponsables de treballar i de criar els nostres fills i filles i de cuidar a les persones dependents? No som capaços d'això, com a humanitat?

La carrera professional de les dones segueix els patrons masculins: Carrera experiència MBA, i l'ascens definitiu sobre els 40 anys. Si en aquests anys estàs fora del mercat laboral, pot ser que ja no puguis entrar; i si aquests anys estàs a mig gas, perquè et coincideix amb la cria dels teus fills, perdràs "el tren", com en diem de manera col·loquial. O sigui, hauràs frustrat la teva carrera professional.

Per què passa això? Perquè el món empresarial està pensat en clau masculina. Ells tenen una carrera professional que no interrompen en cap moment per la cria dels fills. A més, hi ha una cultura empresarial obsoleta i antiquada que no valora les competències femenines ni altres formes de lideratge. Tampoc no ha sabut integrar les noves possibilitats que significa retenir talents diversos i desenvolupats en la pràctica de la creació de la vida, i de les relacions humanes com és tenir fills i criar-los.

Està comprovat que aplicar aquestes competències a l'empresa millora substancialment l'ambient, els seus equips humans i la seva motivació, que en definitiva és el més important. A més, i com a conseqüència, millora també els seus resultats econòmics. I això és riquesa per a l'empresa i per a la societat.

Per què passa això? Perquè encara que hem avançat tant en tècniques, ciència, noves tecnologies, etc. no ho hem fet a dotar-nos d'una estructura social en què sigui possible néixer, viure, treballar i desenvolupar-se personalment, professionalment i espiritualment, siguem homes o dones. I per tant, conciliar i equilibrar les nostres vides. Estem enfocats exclusivament al treball remunerat amb horaris esgotadors en pro d'un presencialisme (absurd avui dia), forçats i enfocats a resultats només econòmics per part de les direccions de les empreses, i a un creixement imparable i alhora insostenible. La innovació, la creativitat i el rendiment ho donen les persones i aquestes només poden fer-ho si són felices i porten una vida equilibrada.

Al nostre país, ni els horaris, ni els serveis per als dependents, ni els espais, ni l'oci estan en funció de les persones ni del seu benestar, ni de la seva felicitat. Als països nòrdics fa molts anys que ho han entès. Un país creix i progressa quan les seves persones creixen i progressen i per a això és imprescindible que les seves persones siguin felices i puguin equilibrar les seves vides.

En definitiva, promocionar i fins i tot finançar a les directives la congelació del òvuls amb una aparença de modernisme a favor de les dones i del seu control de la natalitat, nomes respon als interessos econòmics d'algunes grans empreses, dels seus representants i, sempre, en clau masculina.

Només es un símptoma més que la nostra societat està malalta. Perquè s'està perjudicant a si mateixa quan impedeix que les dones siguin mares a l'edat que la naturalesa, la biologia i els interessos dels fills i filles ho aconsellen.

Anna Mercadé publica regularment els seus articles al seu bloc personal.  
Avui et destaquem
El més llegit