Ja fa temps que les empreses que saben llegir el món van deixar de mirar-se el melic. Si abans la planificació estratègica de l’empresa tenia les vendes com a objectiu pràcticament únic, avui dia ja no és estrany que als consells de direcció apareguin conceptes com sostenibilitat o economia circular, que es proposin aliances amb entitats socials, que es valorin accions de voluntariat corporatiu o que es cuidi la salut mental dels treballadors. Cal reconèixer en aquest procés les reivindicacions històriques de les organitzacions ecologistes i de les socials.
Massa sovint aquestes entitats van ser acusades de catastrofistes, però l’actualitat certifica que van ser visionàries criticant un model de creixement enganyosament infinit i dissenyat pel gaudi d’una petita part de la població mundial, explotant o ignorant a la resta i sacrificant els recursos de tot un Planeta. Són aquestes mateixes organitzacions les que van tenir un paper protagonista en la publicació, ara fa 30 anys, de l’informe Brutland, també conegut com El nostre futur comú. En ell s’hi formulà per primer cop el concepte “desenvolupament sostenible”, entès com "aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions".
"La sostenibilitat ha d’impregnar tots els departaments i totes les polítiques de l’empresa"
La sostenibilitat planteja un model que, anys més tard, moltes empreses van integrant en el seu discurs i les seves pràctiques gràcies també al nou impuls donat el 2015 des de l’ONU, a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), un compromís que van assumir els principals líders mundials per erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir la prosperitat a escala mundial. El compromís inclou 17 objectius, que inclouen combatre la fam, la pobresa i les desigualtats socials, millorar la salut i el benestar, fer accessible l’educació a tots els infants i joves o garantir unes condicions laborals dignes. Els ODS proposen les aliances entre governs, sector privat i la societat civil com la millor estratègia per avançar en la consecució d’aquests objectius.
Assumir el repte de la sostenibilitat i la capacitat de transformació social en l’àmbit empresarial és una necessitat i una oportunitat, de present i de futur. No considerar-lo no és opció i no valen accions puntuals per justificar un departament d’RSC; la sostenibilitat ha d’impregnar tots els departaments i totes les polítiques de l’empresa. Calen doncs, empreses sostenibles que treballin en comunió amb el seu entorn i sobren empreses especuladores i egocèntriques que, com aquella persona que no es vacuna, gaudeix de bona salut en beneficiar-se d’un entorn protegit gràcies a la solidaritat dels altres. El repte de la sostenibilitat és tan gran que cal que totes les empreses s’hi vacunin si volem gaudir tots i totes d’una societat sana.