Matinar (molt), aixecar-se ben d’hora per atendre una trucada de Tòquio, fer-se el segon passaport en un any, sumar una gran quantitat de punts de fidelitat d’una aerolínia, aprendre quatre paraules d’idiomes que abans ni coneixies, tenir configurats tres fusos horaris al mòbil... són alguns dels efectes secundaris que, més enllà del jet lag, experimenten els empresaris catalans que estan apostant fort per exportar i sortir a l’exterior. I no són pocs: els pateixen actualment 46.000 empreses catalanes, que l’any passat van exportar la xifra més alta de tota la història, 70.800 milions d’euros.
Per què és cada cop més habitual trobar el vi d’un celler del Priorat en un supermercat de Hong Kong, la samarreta confeccionada per un petit taller de Barcelona en una botiga de Miami o el component d’una màquina fet per una pime del Vallès Occidental en una fàbrica de Munic? Perquè el teixit empresarial català ha interioritzat que créixer aquí implica exportar i estar plenament internacionalitzat. No es tracta d’una sortida puntual a la crisi o a la caiguda del mercat intern. Les pimes i empreses són plenament conscients que el món cada vegada és més petit i que la globalització, les noves tecnologies i l’abaratiment del cost de la logística són circumstàncies que afecten les empreses de tot el món. És a dir, en altres paraules, que la competència és global. La supervivència o creixement exigeix competir a nivell local i global, perquè les quotes de mercat, siguin a Girona o Noruega, seran ocupades sinó per altres empreses.
"El teixit empresarial català ha interioritzat que créixer aquí implica exportar i estar plenament internacionalitzat"
Com hem vist els darrers anys, la clau perquè una pime tingui èxit és comptar amb un producte o servei especialitzat i innovador que aporti un valor afegit al mercat. Al final, això voldrà dir que els potencials compradors també seran més especialitzats, de manera que per augmentar les vendes caldrà obrir el mapa i buscar nous clients arreu del món per aprofitar les oportunitats de negoci que hi ha al món -i que es poden descobrir aquesta setmana a la 25a Setmana de la Internacionalització d’ACCIÓ.
Però els beneficis de fer-ho aniran molt més enllà de vendre més, i la qüestió de sortir o no a l’exterior entra al core business de l’empresa, amb implicacions a escala comercial, tècnic, econòmic i, sobretot, estratègic. Internacionalitzar el negoci es tradueix en una cartera de clients més àmplia, més eficiència en la gestió, més agilitat en la resposta industrial, optimitzar la competitivitat de l’oferta, desagregar el risc distribuïdor/client, reduir el risc d’impagats i l’impacte de costos en generar economies d’escala. I, a través de l’observació de què es fa a l’estranger, es tradueix en innovar. En definitiva, vendre a 10.000 kilòmetres de distància no significa només vendre més en un mercat més: sense cap mena de dubte, significa que l’empresa sigui més competitiva i creixi.