A Be Right Back, el primer episodi de la segona temporada de Black Mirror, el xicot de la protagonista mor en un accident de cotxe. Quan encara està passant el dol, descobreix que les tecnologies d’intel·ligència artificial li permeten comunicar-se amb un bot que es comporta com el seu xicot. L’episodi va ser escrit per Charlie Brooker, el creador de la sèrie, i es va inspirar en els bots de Twitter que es fan passar per persones mortes i en el dubte existencial que tots hem tingut de si esborrar el contacte del mòbil d’un amic traspassat.
La història s’assembla de manera molt inquietant a la de l’Eugenia Kuyda i el seu amic Roman Mazurenko. L’Eugenia és una emprenedora russa que havia anat amb el seu amic Roman a San Francisco on van fundar sengles empreses de tecnologia. El 2015, el Roman va morir en un atropellament als carrers de Moscou. Un cop passat el dol per la pèrdua del seu amic, l’Eugenia sentia que li havia faltat dir-li moltes coses, que no s’havia acomiadat d’ell com hauria volgut. Se li va ocórrer que si aplegava tots els xats, correus, missatges i tuits que s’havia intercanviat amb el Roman, deixant de banda els més personals, podia programar una xarxa neuronal que alimentés un xatbot que respongués com ho hauria fet el Roman. I sí, ho va fer, va xatejar amb ell (no sé si encara ho fa) i va posar el xatbot a disposició de tothom perquè hi pogués conversar. El xatbot era el Roman, amb el seu to, els seus girs i les seves facècies; fins i tot enviava fotos relacionades amb la conversa.
L’activista i creador de continguts Aaron Ansuini explicava a Twitter que el professor del curs en línia que estava fent, tot i que havia mort el 2019, tècnicament encara estava fent classes i que era el seu professor a tots els efectes. L’Aaron s’ho agafava amb humor negre —“ja ni allò de que ja et jubilaràs quan moris és cert”, “això sí que és una feina segura”—, però també lamentava que mai no li podria agrair les bones classes d’art que li havia donat. Reconeixia que és cert que estem permanentment aprenent de gent que és morta —mitjançant els seus escrits o les obres que ens han llegat— però es preguntava sobre si la universitat no l’hauria d’haver avisat de que aquest senyor feia dos anys que criava malves.
Que el tema de la vida digital després de la mort biològica no és un tema exclusiu de Black Mirror ho demostra l’interès de diferents empreses per fer-lo realitat. La mateixa Eugenia Kuyda va crear Replika.ai, una aplicació que et crea un avatar de tu mateix a partir de les teves pròpies converses amb qui sempre pots xerrar.
"Microsoft ha obtingut una patent per a utilitzar la informació personal de persones mortes per a crear xatbots"
També els grans tenen en interès amb la vida més enllà del carboni. Microsoft ha obtingut una patent per a utilitzar la informació personal de persones mortes per a crear xatbots. El document de la patent descriu la creació d’un bot a partir d’imatges veu, publicacions a mitjans socials, comunicacions electròniques i altra informació personal.
"La persona que el xatbot representa pot correspondre a una entitat passada o present (o una variació seva), com un amic, parent, conegut, personatge famós, personatge de ficció, personatge històric, una entitat qualsevol, etc.”, “fins i tot un mateix”. Una de les funcionalitats que el sistema patentat per Microsoft permetria és el d’entrenar en vida un xatbot per quan ja no hi fóssim.
Tot el que fa pocs anys ens sonava a ciència ficció i a distòpia —en Roman, Replika o Black Mirror— d’aquí a no res ho portarà el Windows de fàbrica: posteritat per a les masses.