La generació de riquesa a Catalunya ha estat històricament lligada a la innovació i a una ràpida adaptació als avenços tecnològics: la construcció de la primera fàbrica a vapor d’Espanya (1832), el primer ferrocarril de la península Ibèrica (1848) o la constitució de la primera empresa elèctrica espanyola (1881) van ser catalitzadors de la revolució industrial i del creixement econòmic que encara avui en dia ens ha posicionat a l’avantguarda. Tot i això, sembla que els darrers anys aquest esperit innovador no està brillant per la seva força. Un bon exemple és el canvi de regulació en el sector de les VTC proposat pel Govern. Amb la bona intenció de protegir els sectors perjudicats, es frena el progrés tecnològic i es redueix el benestar de la societat. És necessari i crític que s’implementin solucions que ajudin als perjudicats i, a la vegada, promocionin la innovació.
"La generació de riquesa a Catalunya ha estat històricament lligada a la innovació i a una ràpida adaptació als avenços tecnològics"
El desenvolupament de nous processos, productes o serveis gràcies a un avenç tecnològic sol generar beneficis per a la societat gràcies a una millora de l’eficiència. El balanç és positiu a nivell agregat, però hi ha segments que en surten perjudicats. Per exemple, la popularització de la il·luminació elèctrica va millorar radicalment la qualitat de vida de la població, perquè va allargar les hores productives i va reduir el nombre d’incendis domèstics. Tot i això, els fabricants d’espelmes o làmpades de querosè es van veure seriosament perjudicats i van perdre la feina i el negoci. En el cas del taxi, la indústria havia estat regulada amb un sistema de llicències com a únic mètode per garantir la qualitat del servei i equilibrar l’oferta i la demanda. Les innovacions d’aplicacions com Uber i Cabify han possibilitat que tot això es pugui fer de manera molt més eficient mitjançant la tecnologia. La puntuació d’estrelles manté l’alta qualitat del servei i els preus dinàmics permeten equilibrar l’oferta i la demanda en temps real, ja que respon a puntes de necessitat com, per exemple, esdeveniments esportius. Malgrat això, els taxistes es veuen perjudicats amb el canvi d’escenari.
És legítim que tant empreses com treballadors perjudicats per un progrés tecnològic intentin pressionar per evitar el canvi a les seves indústries, ja que el seu benestar depèn d’això. La solució més ràpida i fàcil per al Govern és protegir l’statu quo. La nova regulació proposada per a les VTC a Catalunya on els usuaris hauran de precontractar el servei amb un temps d’antelació n’és un clar exemple. Aquesta mena d’accions perjudiquen seriosament el benestar social a llarg termini perquè frenen la innovació i la creació de valor que se’n deriva per a la societat. Sabem que la qualitat de vida seria molt pitjor si haguéssim prohibit la transició de les espelmes a la il·luminació elèctrica. També s’hauria perdut la creació de llocs de treball i riquesa de les indústries que van aparèixer com a conseqüència de l’electricitat.
"El conflicte aparent entre innovar i protegir els perjudicats és fals"
El conflicte aparent entre innovar i protegir els perjudicats és fals. Es pot facilitar el canvi tecnològic i a la vegada defensar el benestar d’aquells que perden amb aquest canvi. En comptes d’orientar accions a mantenir l’status quo, s’han d’orientar al fet que les empreses i els treballadors perjudicats puguin adaptar-se a la nova realitat marcada per la innovació.
Existeixen dues fórmules possibles per assegurar la transició. La primera és fomentar la reconversió professional. Amb un pla de formació i recol·locació és possible reconvertir treballadors d’un sector a les noves oportunitats que brinda l’evolució tecnològica, sigui al mateix sector o a d’altres que creixen. Aquesta solució proporciona una ocupació als afectats i permet orientar el mercat als sectors amb potencial de creixement. La segona és rescatar els afectats. De vegades, la reconversió professional no és possible a causa de factors com l’edat, la diferència d’habilitats necessàries a altres oficis o la vulnerabilitat social. En aquests casos entren en joc instruments com els incentius fiscals, les transferències de renda o d’altres polítiques socials.
L’elecció del pes de cada una de les fórmules és complexa i la implementació final dependrà de les característiques de cada sector, la demografia de la força laboral afectada i la distribució de sectors a l’economia local. En el cas dels taxistes afectats per les VTC, el fons de transició proposat per Cabify en què es cobraria 5 cèntims per quilòmetre recorregut en VTC per compensar els taxistes sobreendeutats és un bon pas en la direcció adequada.
"El Govern té el deure d’ajudar als perjudicats pel progrés tecnològic, però ha d’evitar fer-ho mitjançant la perpetuació de l’statu quo"
Catalunya s’ha caracteritzat històricament per generar riquesa per la societat mitjançant la innovació i l’adaptació ràpida als avenços tecnològics. El Govern té el deure d’ajudar els perjudicats pel progrés tecnològic, però ha d’evitar fer-ho mitjançant la perpetuació de l’statu quo. Una bona solució seria ajudar els afectats a adaptar-se a través de la reconversió a noves oportunitats laborals i fomentar rescats sense prohibir el canvi. D’aquesta manera, aconseguirem mantenir Catalunya a l’avantguarda de la innovació i a la vegada proporcionar dignitat i benestar a la societat.