El 92% de les 'spin-offs' del CSIC sobreviuen

El centre de recerca gestiona 1.800 contractes de transferència tecnològica el 2018, el 75% d'elles per al mercat internacional

La recerca és una important pedrera per la indústria, afirmen els experts | iStock La recerca és una important pedrera per la indústria, afirmen els experts | iStock

La patent de la recentment desapareguda bioquímica Margarita Salas, que va descobrir l'ADN polimerasa del virus bacteriòfag phi29, és la més rendible de la història del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Però no és fàcil aconseguir la transferència tecnològica dels laboratoris a l'empresa, com han explicat aquest dimecres els participants de la jornada Ciència i Mercat organitzada pel Centre Europeu d'Empreses Innovadores (CEEI) de València a la Casa de la Ciència de la capital del Túria. Es necessita destinar més recursos a millorar la comercialització de la ciència i, sobretot, a la divulgació en fires, trobades empresarials, xarxes, etc. ha explicat Isabel Gavilanes-Pérez, consultora de transferència tecnològica en l'àrea de vicepresidència adjunta de Transferència del Coneixement del CSIC.

L'objectiu és aconseguir arribar al mercat. Un dels camins és la creació de spin-offs, empreses creades ex professo per explotar aquesta tecnologia. Des del 1999, el CSIC ha creat un total de 120 i actualment 130, el 92,3% d'elles, continuen vives. En aquesta relació empresarial, explica Gavilanes-Pérez a VIA Empresa, l'investigador mai es podrà convertir en emprenedor a no ser que demane una excedència laboral. Tampoc és possible que entre en l'accionariat, però sí que mantindrà una relació estreta amb la societat, ja que, segons explica, es vol evitar que un contracte d'explotació no treballe per escalar la tecnologia. "En aquest cas, seria perillós perquè pot passar que una empresa competidora vulga aturar el seu desenvolupament", apunta.

Més info: Com es diu en català spin off?

Entesa públic-privada és la clau, apunta. Un dels exemples que posa Gavilanes-Pérez és la tecnologia desenvolupada per l'Institut de Petroleoquímica del CSIC que aquest mes de novembre ha fet possible l'accés a l'aigua potable en zones rurals d'Etiòpia, "un exemple de col·laboració fantàstic de com es pot arribar on volem quan tots els agents col·laboren". El centre de recerca científica ha gestionat 1.800 contractes de transferència tecnològica el 2018, el 75% d'elles per al mercat internacional.

La meta, l'empresa

La transferència tecnològica a l'Estat espanyol presenta bones xifres, però segons la investigadora, encara està lluny de la situació internacional: "Som l'organisme espanyol que més patenta però estem molt per sota d'altres països. En 2018 vam presentar 126 patents, i 61 d'elles servirien per a tot el món", ha explicat la científica. Tal com ha explicat, qualsevol projecte d'R+D del CSIC que entra en la unitat de comercialització, busca el contacte amb empreses promocionant la tecnologia assolida sempre amb una adaptació a les necessitats del mercat, millores, etc. La negociació amb les empreses té com a objectiu final l'acord de transferència tecnològica, però sobretot, l'aplicació de la tecnologia perquè, com ha apuntat en la presentació el delegat CSIC Comunitat Valenciana, Juan Fuster, "la bona ciència acaba en l'empresa".

Juan Fuster (CSIC): "La bona ciència acaba en l'empresa" 

En la jornada, el president de CEEI València, Jesús Casanova, ha apuntat en la seua presentació que actualment "les empreses no troben els investigadors que necessiten". A col·lació, Casanova ha donat a conèixer el recent projecte que CEEI València -responsable del clúster BIOVAL, sector BIO valencià- ha presentat aquest octubre: BIOmatch, una plataforma amb base de dades per a fer possible la connexió entre investigadors i empreses. "És el Tinder de la BIO, una manera de posar-los en contacte i una oportunitat per posar en comú el seu coneixement", ha matisat Casanova. El projecte és finançat per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball dins del programa d'ajudes en matèria d'industrialització per a associacions del País Valencià.

Per part seua, Ramón Ferrandis, director de l'Àrea Econòmic Financera CEEI València, ha centrat la seua intervenció en l'explicació de la metodologia Tech To Market, eina push per a facilitar la transferència, desenvolupada pel CEEI València en 2017 amb la intenció de facilitar la transferència de desenvolupaments tecnològics al mercat circumscrit al sector BIO.

 

Més informació
Un nou centre del CSIC per a València
El CSIC i Mercadona sumen forces contra l''anisakis'
Avui et destaquem
El més llegit