El 9 de maig és el Dia d’Europa. I és la data límit de la nova pròrroga que ha aprovat el Congrés dels Diputats a petició del president Sánchez. Una data que per a molts és urgent que siga ja un punt d’inflexió. Al País Valencià ja són nombroses les veus que estan demanant-ho, des del seu president fins als seus (grans) empresaris. En la diputació permanent de les Corts Valencianes d’aquest dimecres Ximo Puig ha assegurat que a partir d’aquest 9 de maig caldria "tornar progressivament a la nova normalitat, amb tota l'obertura possible i sense córrer riscos per a la salut", perquè "el confinament total també té un cost elevat".
També ho reclamen empreses potents com Mercadona, Chocolates Valor i Baleària. Els seus presidents, com a membres de la junta directiva de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), han demanat activar motors amb un dur comunicat enviat dijous que exigeix “tornar de manera urgent a l'activitat econòmica, perquè la paralització està afectant molt seriosament a desenes de milers d'empreses i treballadors als quals, si se'ls continua impedint tornar a la seua activitat hauran de tancar, amb efectes desastrosos en l'ocupació al nostre país”. AVE fa una advertència: “O tornem de manera immediata a reobrir tots els comerços, bars, restaurants, hotels, activitats i empreses, o l'impacte sobre l'ocupació i el nostre Estat del benestar serà dramàtic”.
En algun punt ha d’estar d’acord el Consell valencià quan han ideat una guia pràctica amb recomanacions per a aconseguir parcs empresarials segurs i lliures de coronavirus que contempla controls de temperatura a distància i en cada empresa i que les mateixes empreses siguen les que faciliten mascaretes higièniques als seus empleats, entre moltes altres recomanacions.
Dret al desconfinament i l’informe IVIE
En el mateix discurs d’aquesta setmana de Puig ha reivindicat en aquest context el "dret de la Comunitat Valenciana a adaptar el desconfinament a la seua realitat particular". Una realitat que, segons ha certificat l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) és “menys severa” que en la resta de l’Estat. El vuitè informe de la sèrie que l’entitat valenciana està dedicant als efectes de la COVID-19 inclou la presentació de tres indicadors sintètics, focalitzats en els afectats greus, que permeten avaluar la severitat i l'impacte de la pandèmia i la seua evolució, així com les diferències entre territoris.
Els autors -membres de l’IVIE, la Universitat de València, la Universidad de Alicante i la Universidad Pablo de Olavide- apunten que si es considera la població afectada greu, “l'abast de la COVID-19 ha sigut menor”. Afegeixen que “quant a la severitat de la pandèmia, es va agreujar en la Comunitat Valenciana en els últims deu dies de març però s'ha reduït des de llavors, situant-se actualment en nivells inferiors als del principi de la sèrie. La trajectòria valenciana també és més favorable que la d'Espanya quant a l'impacte net (descomptant els pacients recuperats), perquè no creix des de principis d'abril”.
Bones notícies en mig del caos. Perquè si en primer pla està la salut, al darrere ve l’economia i el neguit és considerable. La Confederació Empresarial d’Empresaris (CEV) insisteix en la vital importància que Espanya puga influir en el disseny del Pla de Reconstrucció de la Unió Europea, tal com l’han manifestat aquest divendres a l’eurodiputada valenciana i membre de la Comissió de Comerç Internacional, Inmaculada Rodríguez-Piñero, el president i els vicepresidents de la CEV.
Les reunions entre uns i altres són constants en un escenari que es preveu complicat al País Valencià, segons les estimacions. Les de la CEV d’aquesta setmana tampoc són positives: 354 empreses valencianes han participat en un estudi de CEPYME que estima que més del 52% de les petites i mitjanes empreses valencianes considera que no podrà mantenir l'ocupació dins de 6 mesos. I tot en un context de suma y sigue dels ERTO, amb la Conselleria d’Economia Sostenible desbordada, havent sumat 30 funcionaris més per resoldre el mateix volum d’expedients temporals de regulació d’ocupació que durant la suma de 59 anys d’història de l’economia valenciana. Amb data 23 d’abril han resolt el 82,9% dels expedients sol·licitats, un total de 51.701 dels 62.333 que tenen damunt la taula (virtual). Ara les dates es poden consultar en obert.
I en aquest maremàgnum, la despesa pública també es dispara: el Consell valencià xifra en de 341 milions d'euros la dotació global que ja ha gestionat per a combatre la pandèmia de la COVID-19. En la suma, s’entén, entra el cost dels 15 vols contractats per la Generalitat Valenciana des de la Xina per a transportar material sanitari i pel qual està rebent no pocs reconeixements públics. L’acumulat són 529,3 tones, distribuïdes en 18,7 milions de mascaretes, 7,8 milions de guants, 1,3 milions de monos EPI, 611.600 ulleres de protecció, 20.000 termòmetres i 50.000 bates. Amb tot, van tard i per això el president Puig i la consellera Ana Barceló han demanat perdó des de les Corts: aquest divendres 24 d’abril el total de sanitaris contagiats són 1.742.