El debat el posarà damunt la taula Compromís a les Corts Valencianes. El partit polític va tramitar al parlament valencià una Proposició No de Llei poc precisa, però interessant en el sentit que aposta per la necessitat d’encaminar l’educació a les aules cap al futur laboral. Concretament, proposava implementar un programa educatiu adreçat als joves a partir dels 16 anys que els forme, des d’un vessant pràctic, “per l’exercici dels seus drets laborals, especialment davant situacions de precarietat i/o discriminació”. És viable? Com s’hauria d’incloure al currículum escolar? Fa falta?
La proposta s’escuda en l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que reconeix el dret de totes les persones al treball, a la lliure elecció de la seua ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball i a la protecció contra l’atur; defenen que tot això també està reconegut a la Constitució Espanyola, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i a la Carta Social Europea.
Paper mullat, perquè la realitat és una altra ben diferent que tots coneixem de primera mà o per persones del nostre entorn: horaris que s’incompleixen, hores extres que es paguen en negre, falsos autònoms, etc. Per això, “per enfortir la lluita en la defensa d’aquests drets”, des de Compromís veuen “important” que “els mateixos treballadors i treballadores coneguen els seus drets i la seua aplicació pràctica, per poder reclamar en cas de veure’ls conculcats en el seu lloc de treball”. Com ho veuen investigadors, sindicats i empresaris?
Óscar Requena, investigador de la UV: “A les universitats hi ha alumnes que desconeixen el que és un conveni col·lectiu”
L’investigador en Formació al Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, Óscar Requena, critica la formulació “massa general” de la proposta i amb poca “precisió”, però la veu “adient i plausible” perquè observa que “la majoria dels joves desconeixen un bon grapat de conceptes laborals, no necessàriament tècnics, que són bàsics”. Posa com a exemples que “a les universitats hi ha alumnes que desconeixen el que és un conveni col·lectiu i això és en bona part per culpa de la manca del costum de llegir”.
Requena considera que en els cicles de formació professional de grau mitjà i superior “no cal” una formació addicional d’aquest tipus perquè els continguts ja estan incorporats als mòduls de Formació i Orientació Laboral (FOL) i Empresa Iniciativa Emprenedora (EIE). Sí que veu “amb bons ulls” incloure al Batxillerat o a la universitat “una assignatura semblant a FOL”, “especialment en les carreres no relacionades amb les ciències socials”. “Tanmateix, crec que aquesta proposta de Compromís es podria completar afegint l’aprenentatge dels drets fonamentals i dels drets laborals a l’ESO, quan encara no estan en edat de treballar”, apunta Requena.
L’investigador apunta que aquests continguts també es poden impartir per la via de l’educació no formal o informal, que ja “es podrien portar a terme sense necessitat” de la proposició no de llei. De totes maneres, Requena subratlla que li pareix “una idea magnífica” crear tallers pràctics de recreació de situacions laborals, i dóna unes quantes idees: entrevistes de treball, quines preguntes es poden no contestar, quines altres no s’han de contestar (per qüestions d’intimitat) i els modes d’evitar-les; tipus de contractes laborals; la configuració del salari, comprendre la nòmina; com calcular una indemnització per finalització de contracte; com redactar una carta o reclamació davant de l’empresa; o utilitzar realitat virtual per explicar els riscos laborals d’una manera més realista i atractiva per als joves.
Per últim, l’especialista Óscar Requena reflexiona que a l’hora d’incloure nous mòduls al currículum educatiu “el problema és el de sempre”: “Què lleves? Quines assignatures traus per incloure eixes temàtiques?”. Ell sosté la possibilitat de “substituir, encara que siga parcialment, els continguts de l’assignatura d’història de les religions o l’alternativa que cursa qui no vol estudiar religió” per dedicar eixe temps “a qüestions de cultura general o per assolir habilitats quotidianes”.
STEPV: “Està bé que un partit de govern es preocupe pel futur de l’alumnat, però també s’hauria de preocupar per millorar les condicions laborals dels actuals treballadors”
Preguntem sobre la proposta al responsable del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (STEPV), Marc Candela, per la seua doble condició de sindicalista i docent. Assenyala que estan d’acord en el fet que es tracte la qüestió, i ja ho van manifestar “quan la LOMQE va incloure l’emprenedoria a Primària”. “És important que l’alumnat, quan isca al mercat laboral, sàpiga els problemes que poden tindre i a qui es poden apropar”, comenta. De totes maneres, sosté que els “genera dubtes”: “Com s’impartirà això, quan i qui hora farà? Als centres educatius s’estan introduint canvis importants sobre plantilles retallades, com el plurilingüisme o l’educació inclusiva. Si ha d’anar a costa del professorat, serà encara més feina”.
Per altra banda, llança una pulla als governants: “Està bé que un partit de govern com Compromís es preocupe pel futur de l’alumnat quan s’incorpore al mercat laboral, però també s’hauria de preocupar per millorar les condicions laborals dels actuals treballadors, lluitar contra la precarietat laboral, contra l’economia submergida... La inspecció de treball necessita molt personal. Estaria bé que demanaren al govern central la transferència d’eixe cos d’inspecció per atallar aquestes manques”.
Clara Torrijos, CEO de GoKoan: “L'Estatut de Treballadors parla de drets i de deures. Són dues cares d'una mateixa moneda”
“Sempre és positiu que el ciutadà estiga informat respecte a l’exercici dels seus drets i deures”
Tot aquest coneixement seria útil per als futurs treballadors, però també per als futurs empresaris, que amb freqüència es llancen a emprendre un negoci sense tindre una base empresarial. Ho sap bé Clara Torrijos, CEO de GoKoan, startup valenciana que ofereix un mètode que personalitza plans d’estudi per preparar oposicions i dóna els materials necessaris: “Sempre és positiu que el ciutadà estiga informat respecte a l’exercici dels seus drets i deures”. Torrijos diu que li pareix “oportuna i necessària”, però “incompleta”: “Implementar un programa educatiu és costós a tots els nivells i requereix grans esforços, així que podria aprofitar-se per a fer-se una proposta molt més enriquidora. L'Estatut de Treballadors parla de drets i de deures: són dues cares d'una mateixa moneda”.
Per altra banda, observa que “seria molt interessant aprofitar per a formar als joves en temes d'especial importància” que els emprenedors han “trobat a faltar”, com “diferències entre treballar per compte propi i aliè, tipus de contractes laborals, tipus de convenis col·lectius, passos i recursos per a constituir una empresa, educació bàsica financera o nocions bàsiques sobre fiscalitat". “Quedar-se només amb els drets és, al meu judici, una proposta incompleta. Sense posar en dubte en cap moment que siga necessària", matisa.
Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb associacions empresarials que, de moment, han preferit no manifestar-se sobre el contingut de la proposta. En tot cas, tampoc urgeix als representants polítics: es va presentar el 20 de gener i, de moment, encara no hi ha data per al seu debat, que podria arribar després de les Pasqües. Caldrà esperar, per tant, per veure com es concretaria la seua aplicació.