La població a l'Estat espanyol s'ha incrementat un 15,4% des de l'any 2000. Però l'evolució demogràfica s'ha repartit de manera dispar, ja que el 63,1% dels municipis i 13 províncies han perdut habitants des d'aleshores. Parlem dels municipis rurals, sobretot d'interior. Són dades del document Esenciales, elaborat per la Fundació BBVA i l'IVIE i transportables a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Per posar fre al drama de la despoblació, a Castelló ha nascut el Fòrum de la Nova Ruralitat; demanen a les institucions igualtat de condicions per a poder establir-se als pobles i això implica poder muntar una empresa i que siga competitiva.
Bellés: "Crec que hi ha molts prejudicis sobre què és viure en un poble. Pareix que ací només pugues viure de l'agricultura o de treballs més rudimentaris, però ara amb unes bones comunicacions ho pots fer tot"
Sara Bellés és una de les que ha decidit emprendre en un municipi xicotet. Artista plàstica i il·lustradora, i natural de Benlloc (Plana Alta, Castelló), ha establert l'estudi al seu poble després de treballar en Castelló. Diu que "en comparació amb el que tenia a la ciutat" era "molt millor" el que li oferia el poble: "Més espai i més barat, perquè ací és més fàcil accedir a una casa o local més gran que dins de la ciutat, i més tranquil·litat".
Fa una part d'obra personal que compagina amb encàrrecs (il·lustració institucional, per a empreses privades, etc.). Treballa amb clients de València, Castelló o Barcelona, i assegura que la distància, en el seu cas, mai ha estat un obstacle. "No he notat cap diferència respecte a treballar en Castelló perquè actualment tot es fa per internet. Necessitem bona connexió, i és una de les coses que em feia més por, però al meu poble ara tenim fibra i no tinc cap problema", explica.
Diu que si no s'anima més gent a treballar en zones rurals, és perquè "no s'ho acaben de plantejar del tot": "Crec que hi ha molts prejudicis sobre què és viure en un poble. Pareix que ací només pugues viure de l'agricultura o de treballs més rudimentaris, però ara amb unes bones comunicacions ho pots fer tot".
Xavi Ginés: "Volem que al poble hi haja les mateixes oportunitats que a la ciutat, ni més ni menys"
Un dels portaveus de la plataforma Fòrum de la Nova Ruralitat i Agent de Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Benlloch, Xavi Ginés, assenyala que les zones rurals "evidentment tenen l'agricultura i la ramaderia com un sector econòmic important", però qüestiona que ho siga més que en determinades àrees urbanes, com la ciutat de València, amb una important horta periurbana.
Ara bé, destaca que també és possible diversificar i emprendre nous negocis, des dels vinculats al sector turístic –"un dels més destinats a solucionar els problemes de les ruralitats"-, empreses de producció agroalimentària (transformació) i empreses de tecnologia i producció de coneixement, perquè entenen que el món rural "és molt apte" per a tasques que necessiten "entorns afables i amigables".
Ginés és conscient que per muntar un negoci és necessari dotar els pobles "de la mateixa infraestructura de tecnologia i comunicacions que a la ciutat": des de banda ampla, fins a millors carreteres i un sistema de transport públic eficient, a més de serveis bàsics com guarderies, sanitat o entitats bancàries. Recentment el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va afirmar que entre 2007 i 2017 va augmentar un 0,7% la població sense oficina bancària propera. "Hi ha una responsabilitat directa dels bancs, però també de l'administració, que no legisla al respecte. Si els bancs no poden discriminar per determinades raons els seus clients, tampoc haurien de poder discriminar per territori", observa Ginés.
"Volem que al poble hi haja les mateixes oportunitats que a la ciutat, ni més ni menys. No volem que es discrimine, però tampoc volem idealitzar-lo. L'Estat ha d'encarregar-se de proveir els serveis que facen viable la vida i els negocis als pobles. Lluitem contra la imatge del món rural estanc i estancat. L'administració ha de possibilitar el desenvolupament d'aquestes zones", demana el portaveu del Fòrum. En aquest sentit, explica que les institucions han d'actuar "igual que ho fan en els barris perifèrics i degradats de les ciutats, on les empreses tenen més complicat establir-se que al centre".
Ginés: "Espanya ha apostat per un model radial que ha desplaçat la població, que ha marxat allà on era més fàcil viure"
Ginés fa un poquet d'història i recorda que la concentració en ciutats i en zones costaneres no respon "a cap llei de la gravetat", sinó al fet que l'Estat espanyol "s'ha ultracentralitzat i ultraperiferitzat": "S'ha dotat d'infraestructures al centre i a les costes. Espanya ha apostat per un model radial que ha desplaçat la població, que ha marxat allà on era més fàcil viure. En eixe sentit, és singular en Europa". Cita els exemples de les Highlands a Escòcia o del compromís de França pel món rural, amb "drets més pareguts als de la ciutadania que viu als grans nuclis", i que ha tingut com a resultat una població més repartida. "Ací la gent i les empreses marxen perquè se'ls està expulsant, no perquè prefereixen la ciutat", assegura.
Tot i això, Ginés defensa que "és possible treballar en un poble perquè s'està fent, encara que siga més dificultós". Internet ha afavorit molt la feina i el comerç a distància –"és més barat llogar un magatzem a un poble que a un polígon de Castelló"- i podria ser el salvavides de moltes àrees rurals, especialment d'interior, en risc de desaparició.