Les sol·licituds de regulació d'ocupació estan deixant de ser notícia. Hi ha tantes, que ja no és una novetat... Només han passat vint-i-un dies des que les xifres d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació van començar a disparar-se. El dia de Sant Josep, 19 de març, festiu a territori valencià, es van sumar 5.359 treballadors a aquest atur temporal, circumstancial, tan estrany que està deixant el rastre de la COVID-19. Aquest dimarts, últim d'un mes de març que no som capaços de reconéixer encara, ja són 234.285 empleats els que estan a casa, tancats, i suspesos d'ocupació fins a nova ordre. Des del 12 fins al 31 de març, tots ells han canviat de situació laboral.
Són 19.646 sol·licituds a la província de València que atenyen a 97.474 treballadors; altres 16.392 expedients d'empreses amb 80.086 empleats de la província d'Alacant i 4.879 companyies castellonenques han demanat acollir-se a l'ERTO afectant un total de 22.091 treballadors. En total, 41.298 empreses d'un total de 363.428 que es comptabilitzen a l'INE. L'11%, aproximadament, del teixit empresarial valencià.
Una situació que intentarà ajudar a pal·liar els 100 milions d'euros que el ministeri de Treball i Economia Social enviarà al País Valencià per a polítiques d'ocupació, tal com ha anunciat la ministra Yolanda Díaz al secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu durant la Conferència Sectorial d'Ocupació que s'ha celebrat aquest dimecres via telemàtica. Durant la reunió Nomdedéu ha recalcat que l'ús dels fons de polítiques actives per a sufragar polítiques passives, és puntual, i ha de ser revisable en el curt termini.
El perfil dels ERTOs
Les xifres de la Direcció General de Treball són eloqüents: el 89% de les empreses valencianes afectades tenen entre 1 i 10 treballadors; el 97% ha sol·licitat l'ERTO per causa de força major; el 95% ha aplicat la suspensió de l'ocupació enfront del 0,4% que ha demanat l'extinció. I aquests percentatges són amb data 28 de març... el que vol dir que estan encara a temps de canviar pel que fa a les xifres d'un març valencià que no és com l'esperàvem. Com ningú l'esperava.
Els més afectats? Els serveis, per descomptat. Són el 86% de les empreses que han hagut d'aturar activitat. Bars, restaurants, botigues, comerços que aquests dies estarien preparant la campanya de Setmana Santa després d'haver gaudit d'uns dies de festa per recuperar les forces perdudes en la setmana de Falles. El que podia haver sigut i no és. Perquè si s'atén a les xifres de 2019, quan més de 6 milions de persones van visitar València durant el mes de març de 2019 –segons xifres de l'eina Big Data Luca Tourism-, el sector turístic s'hauria enfortit, ja que el març faller de 2019, el turisme a València va créixer un 41% respecte a una setmana no festiva del mateix any, amb una mitjana de 931.639 visitants diaris. D'ells, 9 de cada 10 eren espanyols.
Efectes de l'ocupació en el PIB valencià
L'ocupació pot tenir una afectació significativa, segons l'informe COVID19-IvieExpress que han elaborat els economistes Francisco Martínez i Joaquín Maudos. Treballen en un escenari hipotètic amb situacions d'impacte base i advers, on alerten que, mantenint, aquest exercici, la caiguda mensual de l'ocupació valenciana equival al 3,7% i al 5,4% de l'ocupació anual en aquest escenari. "Aquestes dades, molt temptatives i referides a un mes d'impacte, ens indiquen que si l'epidèmia es controla prompte i l'economia torna a la normalitat (relativa) en un mes, la caiguda anual del PIB, tenint en compte una previsió de creixement de l'1,6% anual abans de la pandèmia seria del -1,6% en l'escenari base i del -3, 7% en l'advers. Si desgraciadament la caiguda d'activitat es prolonga dos mesos, el PIB anual tindria una taxa de creixement negativa del -4,8% i -9% en els dos escenaris, respectivament", expliquen ambdós en el text.
En aquesta breu Anàlisi de l'impacte econòmic del coronavirus en el PIB i l'ocupació de l'economia valenciana i espanyola de l'IVIE també s'admet que els problemes valencians no són molt diferents de la resta de l'Estat per la seua dependència del turisme i un teixit empresarial format eminentment per pimes. L'oasi en el desert és el sector agroalimentari, que pot estar vivint una primavera somniada, ja que és un dels sectors menys afectats.
En resum, un mes de març molt diferent.