Estalviar no és feina fàcil, però, com deia Benjamin Franklin, "un cèntim estalviat és un cèntim guanyat". La incertesa provocada des de l'inici de la crisi ha obligat moltes persones a estalviar i frenar-se en el moment de gastar, al mateix temps que ha fet variar les prioritats a l'hora de fer-ho. Si bé fa uns anys el top 1 era estalviar per comprar un pis, ara l'estalvi per a imprevistos i/o per viatjar l'han desbancat fins la tercera plaça. Segons l'European Consumer Payment Report 2018 d'Intrum, Espanya es planta en la cinquena posició entre els països que són més estalviadors amb un 64% de ciutadans que aconsegueix enguardiolar una mitjana de 287 euros mensuals. Per davant, hi passen Suècia, la República Txeca, Eslovàquia i Àustria. Ara bé, l'Estat espanyol baixa fins la 11a posició si parlem dels països que més diners estalvien.
L'informe posa de relleu que tres de cada cinc espanyols, el 64% del total, podrien fer front a una despesa imprevista sense cap necessitat de demanar ajuda gràcies als seus estalvis. De fet, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els espanyols han elevat el seu estalvi un 19,26% durant el segon trimestre del 2019, la taxa més alta dels darrers 10 anys. En aquest sentit, Espanya se situa per damunt de la mitjana europea, que és del 59%, pel que fa a llars que estalvien i es posiciona a la mateixa plaça que Noruega, Irlanda i Polònia i lleugerament per davant d'Alemanya.
Ara bé, si es parla de la quantitat que s'estalvia, l'Estat espanyol baixa posicions i ho fa fins l'11a de la taula amb un estalvi mensual de 287 euros de mitjana. De fet, el salari mitjà a Espanya -1.658 euros al mes- és entre un 18% i un 20,7% inferior a la mitjana europea, que és de 2.091 euros al mes, segons posa de manifest el VII Monitor Adecco sobre salaris.
El país que més diners estalvia és Suïssa amb 592 euros al mes, seguida de Noruega amb 379 euros i Dinamarca amb 359 euros. A la cua, Hongria tanca el rànquing amb un estalvi de només 91 euros mensuals.
Però, en què gasta la ciutadania de l'Estat espanyol? Segons l'INE, la despesa principal de cada ciutadà va destinada a l'habitatge i a les despeses que s'hi associen amb uns 3.693,94 euros per persona de mitjana a l'any, seguida de l'alimentació i begudes no alcohòliques, que representen una despesa de 1.699,29 euros anuals i, en tercer lloc, del transport, on s'hi van uns 1.525,02 euros de mitjana cada any. Ensenyament, begudes alcohòliques i tabac i comunicacions ocupen les últimes places del rànquing.
Tot i això, els hàbits han canviat i, mentre fa uns anys el motiu principal d'estalvi tenia per objectiu la compra d'un habitatge, ara només un 9% destina els seus estalvis a aquesta finalitat. L'informe posa damunt la taula que un 18% dels enquestats inverteix els seus diners en fons d'inversió, mentre que un 13% ho fa en el mercat de valors. Aquests percentatges eren del 15% i l'11% respectivament ara fa un any.
A més, dos de cada cinc ciutadans espanyols afirmen que viatjar és la segona raó per estalviar, només per darrere del 66% que prefereix tenir un raconet per a les possibles despeses que puguin sorgir. L'edat no importa quan es parla de descobrir món. El 44% dels menors de 24 anys enquestats reserva part dels seus ingressos a viatjar, mentre que dels majors de 50 anys ho fa un 42%.
La crisi ha marcat un canvi de prioritats en l'estalvi de la ciutadania marcat pels imprevistos, però també per les ganes de recórrer els diferents continents. Perquè, com també deia Franklin, cal "cuidar de les petites despeses" perquè "un petit forat enfonsa el vaixell", però viatjar també importa perquè, com deia Mahoma, "diga'm quant has viatjat i et diré quant saps".