Josep Soler, director general de l’Institut d’Estudis Financers (IEF) | Gabriel Cazado | Cornellà Creació

ENTREVISTA

Josep Soler, director de l’Institut d’Estudis Financers: “No tot està abocat al desastre”

“Hi ha bastants elements que permeten pensar que, si les coses es fan relativament bé, la caiguda de la activitat econòmica pot ser moderada”

Josep Soler és el director general de l’Institut d’Estudis Financers (IEF), centre de formació en finances fundat fa més de trenta anys a instàncies de bancs, de les antigues caixes i de la Generalitat. També és vicepresident de l’European Financial Planning Association (EFTA) i tresorer d’EFTA a Espanya, així com membre d’òrgans rectors de diverses associacions internacionals i conseller d’empreses d’inversió. Atén VIA Empresa abans d’una conferència davant empresaris de pimes organitzada per Cornellà Creació. Enemic dels tecnicismes de l’economia, explica en un llenguatge didàctic les claus de la crisi i les eines de finançament alternatiu a les quals poden accedir els empresaris.

Com que hi ha qui diu que l’economia és un estat d’ànim, es considera un economista optimista?

No, no sóc especialment optimista. Però, sobre les previsions tan dolentes que s’han fet, em dona la impressió que estem davant d’una crisi cíclica i clàssica tot i que pel mig hi hagi la guerra a Ucraïna que ha agreujat la inflació. Des de fa mesos, hem donat per fet la “tardor temàtica”: això que a l'estiu no passa res, tot fantàstic, però després serà horrorós i l'any vinent també. A veure, les previsions han de ser dolentes quan hi ha inflació i, desgraciadament, la inflació només es combat amb una arma de doble fil que és la pujada de tipus d'interès: frena la inflació però, al mateix temps, també frena l'activitat econòmica. I no tenim una altra manera.

No serà pitjor el remei que la malaltia?

Sempre es planteja així. En aquests moments tenim una inflació important i cal fer-ho. Però, anem a veure: hi ha dos elements que encara no sabem que són la intensitat i la durada. Quina durada tindran aquests fets?, en quin moment podrem dir que la inflació s’ha reduït per començar a pensar més en l'activitat econòmica?. No està dit quina intensitat i quina durada tindrà tot això.

“Tenim una certa sort en el fet que els països del nord també estan molt afectats, per la inflació i per l’energia”

Quines són les previsions?

Hi ha opinions. Qui vulgui donar opinions, perfecte, jo podria donar la meva però això no és gaire important. Sobre la durada i la intensitat hi ha elements que hem de veure com acaben. Quins elements són? Primer, podria ser que els bancs centrals ho fessin bé, que establissin una política monetària, una pujada de tipus, una reducció de liquiditat, que fos prou decidida per frenar la inflació i prou prudent perquè l'activitat econòmica no se'n vagi en orris. És molt difícil buscar aquest equilibri, però potser els surt bé. Si més no són conscients que han de buscar aquest equilibri. A més, en altres crisis, a Europa teníem el problema del nord-sud: els alemanys no volien actuar i els països del sud, sí, però ara ens està afectant a tots. Tenim una certa sort en el fet que els països del nord també estan molt afectats, per la inflació i per l’energia. Això fa que en aquests moments hi hagi menys pressions per part de certs grups de països. I segon, els governs han vist que, al respondre ràpid a la pandèmia, s´han fet coses positives. Aquí també s’han donat respostes ràpides. La més clara és que el mateix Govern espanyol es va anticipar al que ara està fent la Comissió Europea: se'ls va criticar, però ho han fet. Això d'intervenir sobre els mercats pot ser positiu perquè, al final, és l'única forma de frenar el problema energètic, si bé és fotut manipular el mercat.

El marge de maniobra dels governs és limitat. Han subvencionat la benzina, ha posat topall al gas, ... l'han encertat?

Sí, l’han encertada en fer alguna cosa, però potser no en la metodologia. Ara, tothom que compra un litre de benzina té la subvenció. Home!, potser aquest tipus d'ajudes públiques s'han de donar prioritzant a la gent que ho necessita més. Hi ha qui pot pagar perfectament l’electricitat o la benzina.

“Hi ha qui pensa: ara que hi ha la benzina més barata, doncs, no l'estalvio”

I amb la bonificació pel transport, hi ha qui agafa el tren per anar a la platja...

Exactament. Si s'aplica a tothom per igual, és més car i menys útil. Hi ha qui pensa: ara que hi ha la benzina més barata, doncs, no l'estalvio. Ara que hi ha l'electricitat més barata, doncs, no l'estalvio. És a dir, la regulació del mercat també es podria aconseguir no manipulant el preu per a tothom. Aquesta és la part negativa, la positiva és que s'ha actuat i s'ha actuat ràpid, i que la Comissió Europea també ho vol fer. Hi ha més coses. Ens han venut en els darrers mesos que “ui!, ui!, a l'estiu tothom estava viatjant, menjant a restaurants, gastant i, ara, de cop, el cervell de la gent es bloquejarà i deixarà de viatjar i de consumir”.

Fins ara hi ha hagut eufòria postpandèmica...

Doncs, potser continua aquesta eufòria postpandèmica, que ara ens interessaria perquè mantindria el consum.

“L'economia és un cercle viciós: com més dius que hi ha crisi i que no hi ha res a fer, més incertesa crees, menys es consumeix i menys s'inverteix. Per tant, el missatge que no tot està donat és positiu”

Però, continuarà?

Tothom dona per fet que no continuarà. Però, ja veurem, segurament no continuarà al mateix nivell de l'estiu, però, potser, encara durarà l'alegria. A més, hi ha un element: l'estalvi no remunerat, aquest mig bilió d'euros en comptes corrents encara no s'ha tocat. Abans, aquestes comptes corrents no donaven res, però, amb una inflació del 2% o 3%, perdien poc poder adquisitiu. En canvi, ara tenim una inflació del 10%. Cada mes, aquests estalvis perden, pràcticament, un 1% del seu valor i això és un incentiu per seguir gastant. Aquests diners encara hi són i encara es poden gastar. Però hi ha més coses. Estem a setembre i els moviments a l'aeroport són alts, encara ve gent, per Barcelona no es pot circular, ... Hi ha bastants elements que permeten pensar que, si les coses es fan relativament bé, no és que no hi hagi una caiguda de la activitat econòmica sinó que aquesta pot ser relativament moderada. Podem estar malament tres, sis o nou mesos abans que torni a girar el cicle. No tot està abocat al desastre. Cal advertir que l'economia és un cercle viciós: com més dius que hi ha crisi i que no hi ha res a fer, més incertesa crees, menys es consumeix i menys s'inverteix. Per tant, el missatge que no tot està donat és positiu.

“El pacte de rendes més important l’estan fent els sindicats. Per primera vegada a la història, els sindicats diuen que es conformen amb uns augments salarials que siguin la meitat de la inflació”

Mentre, des de la patronal es reclama un pacte de rendes. Què en pensa?

En el fons, el pacte de rendes més important l’estan fent els sindicats. Per primera vegada a la història, els sindicats diuen que es conformem amb uns augments salarials que siguin la meitat de la inflació. Això és extraordinari. No sé si hi haurà el pacte de rendes, però hi ha una autocontenció amb un dels elements més importants que són els salaris. Les centrals sindicals més importants diuen: “nosaltres demanem un 5% d'augment quan la inflació és de dos dígits”, ostres!. Per tant, potser el pacte no hi serà, però els sindicats ho estan fent, s'han adonat que si ells no es contenen els resultats finals seran pitjors. 

Els beneficiats de l’actual situació són la banca i les companyies energètiques?

Bé, les energètiques treuen resultats de l'augment de preus, del càlcul de preus que fan que cada vegada és més absurd. Les energètiques han de reconèixer que s'estan beneficiant. Però, s'estan beneficiant els bancs?

Josep Soler en una conferència davant d'empresaris de Pimes |Gabriel Cazado | Cornellà Creació

Com a mínim ingressaran més per les hipoteques...

Poc a poc començaran a ingressar més, però el mercat hipotecari a Espanya és molt competitiu i, per tant, tractaran de buscar opcions per no perdre clients. Amb els bancs no ho veig tan clar i, a més, diguem-ho clar, tenen possibilitats que qui pagui aquest nou impost a la banca siguin els consumidors i els accionistes. No oblidem que, en banca, els accionistes estan molt escampats i, al final, encara els pagaran menys dividends. Per tant, no veig tan clar que, en el cas de la banca, sigui un bon negoci, sobretot perquè la banca tindrà ara més morositat, menys liquiditat i, en aquesta situació, el que fan és frenar els crèdits: condicions més dures i tipus més alts. Que apugin els tipus d'interès no vol dir que la tota la gent i les empreses paguin els crèdits, que hi haurà qui no pugui fer-ho i aleshores s'enfonsaran. Compte amb això, que en economia totes les coses estan lligades unes amb altres. Crec que en un moment en que el crèdit tendirà a restringir-se i a endurir les condicions, no convé penalitzar la banca. Ja ha estat molt penalitzada en els últims quinze anys. És veritat que ha guanyat diners, però els ha hagut d'acumular. Els bancs encara es poden comprar per molt menys del seu valor comptable, fet que no passa en cap altre tipus d'empresa. Els accionistes de CaixaBank, BBVA o Santander no estan gens contents. El preu de les seves accions és molt inferior al de fa deu anys. Per molts petits accionistes això són els seus estalvis. Els accionistes, els grans i els petits, han estat molt maltractats durant anys. Ara, amb l’impost, es penalitza la Banca quan es necessita que doni crèdits a les empreses i a les entitats. Particularment, l'impost a la banca no m'agrada gens, però no m'agrada no tant per accionistes, que també, sinó pel flux de crèdit que en aquests moments hi hauria d'haver en l'economia.

“No crec que veiem en aquesta tongada tipus directors dels bancs centrals més enllà del 3% o del 3,5%. Crec que una vegada tinguem aquests tipus, la inflació ja es frenarà”

S’atreveix a fer un pronòstic de quant i fins quan pujaran els tipus? Algun analista ha dit fins al 6%...

La meva aposta seria això: una aposta, res més que una aposta. Ningú en aquests moments sap quins efectes tindran les pujades de tipus d'interès. No crec que veiem en aquesta tongada tipus directors dels bancs centrals més enllà del 3% o del 3,5%. Crec que una vegada tinguem aquests tipus, la inflació ja es frenarà.

En quant temps s’arribarà al 3% o 3,5%?

Ràpid. Sabrem si han de pujar més perquè han fracassat o parar-se perquè les mesures han anat bé. Diria que durant el primer semestre del 2023.

“Abans d'acabar l'any hi haurà una altra pujada segur. Si funcionen les mesures, els bancs centrals es frenaran; però, si no funcionen, s'haurà de tornar a actuar encara que això provoqui una contracció econòmica més elevada”

Aquest 1,25% actual és insuficient?

Abans d'acabar l'any hi haurà una l’altra pujada segur. Si funcionen les mesures, els bancs centrals es frenaran; però, si no funcionen, s'haurà de tornar a actuar encara que això provoqui una contracció econòmica més elevada. Però no ho sé jo i tampoc ho saben els bancs centrals. Quan els economistes ens equivoquem, callem com morts i, quan encertem, expliquem als quatre vents “això ja ho deia”.

O sigui, els bancs centrals estan fent això de ‘prova i error’?

Exacte. Ja ho fan ells. Però ara tenim l'avantatge que, com a mínim, no trobarem als països del nord dient “però, que feu pujant tan els tipus o pujant-los tan poc”, perquè la inflació ens afecta a tots de manera bastant igual. I això que afecti a tots els països europeus de manera semblant és positiu.

Josep Soler en la conferència amb els empresaris | Gabriel Cazado | Cornellà Creació

En una trobada amb empresaris organitzada per Cornellà Creació els ha explicat el finançament alternatiu per a pimes. Què és?

Un dels afectes de l'actual situació és que hi hauran restriccions creditícies. Per tant, per moltes raons, les empreses patiran condicions més dures i tipus més alts. Davant d'això, què es pot fer? Primer, empassar-t'ho. Intentar que les empreses redueixen costos i acceptar que el finançament serà més car. Segon, per a moltes pimes, desgraciadament, el crèdit bancari és l’única font de finançament. Això passa a tot arreu? No. Als Estats Units, com que és un país més flexible, quan es tanca una mica l’aixeta dels bancs es va cap a l'altra gran aixeta de crèdit que és el que diem ‘finançament alternatiu’, que són moltes coses. La Comissió Europea va advertir fa sis anys que no podia ser que el finançament de les pimes sigui un 90% bancari i un 10% alternatiu. Als Estats Units, més o menys, és 50% i 50%, està equilibrat. La Comissió Europea va dir que calien crear les condicions per incrementar el finançament alternatiu i abaixar el bancari. No perquè el crèdit bancari no sigui bo, sinó, senzillament, perquè els bancs es veuen obligats a vegades a tancar l’aixeta i és bo tenir-ne una altra a l’abast. Hem fet una mica de feina en aquest sentit, però no la suficient: no hem desenvolupat el capital risc de tot tipus, no hem desenvolupat els crèdits operatius -leasing, forfaiting, factoring, ... –, no hem desenvolupat prou els fons d’inversió orientats a finançar les pimes, no hem desenvolupat prou el croudfunding, el crowdlending i totes aquestes fórmules. Es va molt lent perquè no és tan fàcil. S'ha de canviar una mica el xip dels estalviadors i dels inversors perquè, primer, has de trobar gent privada que vulgui invertir en pimes i assumir el risc. Com deia abans, a Espanya hi ha mig bilió d’euros en comptes corrents que no han rendit en quinze anys, quan teníem tipus zero o negatius, però és difícil dir a aquesta gent "no t’empobreixis, no  facis el pallús, inverteix part del teu estalvi en economia real, en les grans empreses i també en les pimes". I això és fa poc.

Com s’articularia?

Hi ha gent que li agrada invertir en l'Ibex35, doncs que inverteixin també en fons destinats a petites i mitjanes empreses. Què no n'hi ha gaires? No, no n'hi ha gaires perquè no hi ha gaire demanda. Mentre no canviem aquesta cultura financera del risc i no dediquem part de l'estalvi a aquestes vies és difícil que hi hagi suficients fons que inverteixin en pimes. Desgraciadament, aquesta és la situació i, per això, les pimes han d'anar massa sovint a l’única aixeta que coneixen que és la de la banca.

“Les empreses s'han de començar a preparar per quan els bancs els diguin: perdoni, no li renovo la pòlissa”

No estem als Estats Units...

Tampoc al Regne Unit, som a l'Europa continental que, en general, està molt bancaritzada. Tampoc els bancs fan gaire res per canviar-ho perquè ja els va bé. Però, encara que no s'han desenvolupat suficientment, tenim vies de finançament alternatiu: les empreses s'han de començar a preparar per quan els bancs els diguin, “perdoni, no li renovo la pòlissa”, i això acabarà passant. Serà per poc temps perquè està vinculat a la conjuntura.

Quan començarà a passar?

De fet, ja ha començat. Hi ha estadístiques del Banc d'Espanya sobre concessió de crèdits que ja mostren que el segon trimestre i, segur, que també es complirà en el tercer d'aquest any, els tipus i les condicions ja han pujat. Per tant, ja està passant, a poc a poc, però anirà a més i s'aturarà quan l'activitat econòmica recuperi l'estabilitat. No sabem quan.