Olivier Benielli, Director deToulouse Business School Barcelona

Afterwork

Olivier Benielli (TBS): "Les empreses busquen professionals que parlin tres idiomes"

De les 13.000 escoles de negocis que hi ha al món, només 70 presumeixen de tenir 'la triple corona', entre elles Toulouse Business School, amb un campus a Barcelona

França, amb el 16,4% de les exportacions, és el principal soci comercial de Catalunya a l'estranger. L'AVE Barcelona-París, amb 217.383 persones és un dels eixos principals. Amb aquestes dades no és d'estranyar que la Toulouse Business School (TBS) decidís apostar per un campus a Barcelona, l'any 1995. El campus català, més petit que el de Tolosa, compta amb 550 estudiants; dels quals només un 19% són espanyols i un 7% francesos.

TBS, que aquesta setmana participa al Saló de l'Ensenyament i Saló Futura, és de les poques escoles de negocis que compten amb els estàndards acadèmics internacionals més exigents. "Actualment, només un 1% de les escoles de negocis del món poden presumir de comptar amb la triple corona -EQUIS, AMBA i AACSB-, concretament menys de 70, sobre un total de més de 13.000 escoles de negocis que hi ha al món, tres de les quals estan a Espanya", explica Olivier Benielli, Director de TBS Barcelona, en una entrevista amb VIA Empresa.

TBS va arribar a Barcelona el 1995. Perquè es va apostar per un campus a la capital comtal?
Hi ha moltes sinergies entre l'economia de la regió de Tolosa i l'economia catalana. Per les empreses, partners i estudiants és un enriquiment poder compaginar Tolosa i Barcelona. La proximitat geogràfica també fa molt; si una institució vol mantenir el seu nivell acadèmic ha de cuidar el seu faculty i el fet d'estar a tres hores de tren vol dir que 20 professors de Tolosa poden donar classes al campus de Barcelona sense problemes. Està ben connectats és imprescindible.

Tenir un campus a l'estranger és ja un requisit indispensable de les escoles de negoci?
No és un requisit, és una estratègia. Tenir campus a l'estranger és molt complex i costós, però és una visió a mitjà termini que genera molt valor afegit. Per contra, muntar un programa deslocalitzat amb un 'partner', un altre centre universitari a l'estranger, no costa gens. Avui en dia el campus de Barcelona és un plus de la TBS; nosaltres hem fet l'aposta del model campus integrat, Barcelona no és un apèndix.

A Espanya ja hi havia altres escoles de negoci de prestigi internacional. Quin és el valor diferencial de TBS?
La primera diferència respecte a les tres grans escoles que ja hi havia a Espanya és que són institucions molt antigues, amb més de 50 anys d'història i molt grans. Estem parlant de l'elit internacional. Dues d'elles són institucions que s'han desenvolupat sobre un model molt més enfocat a l'Executive, a la formació de professionals; tenen un model de negoci vinculat a l'MBA. Nosaltres, per contra, som una institució més focalitzada a la formació inicial, amb un model de negoci vinculat al Màster in Management. Ara bé, són competidors igualment, competim tots a la mateixa lliga de les institucions internacionals triplement acreditades.

Cada any més de 3.000 estudiants de la TBS realitzen pràctiques d'una durada d'entre dos mesos i un any a empreses. És la fórmula per solucionar el 'gap' que hi ha entre el món universitari i el món empresarial?
No hi ha una solució única, és difícil... Hem de posar en contacte de manera regular el públic estudiantil amb la realitat empresarial. Hi ha d'haver un apropament per part dels dos mons, tots dos han de trobar un interès. S'està fent a poc a poc el que passa és que venim d'un model massa acadèmic, però hi ha grans universitats aquí que ho estan fent molt bé, com per exemple la Universitat Politècnica de Catalunya. També estem parlant d'institucions amb un gran volum d'estudiants; quan un només tens 1.000 estudiants pot gestionar pràctiques professionals cada any, quan en tens 10.000 és més complex. Ara bé, més que un conflicte de gestió dels centres és una reflexió global que ha de fer la societat: Quin model i quin tipus d'ensenyament superior volem? No crec que hagi de ser exclusivament de professionalització, també hi ha d'haver teoria i ensenyança del saber. Hi ha d'haver diversitat de models perquè cada estudiant trobi el model que li convé més. Per exemple, la universitat britànica és un model amb molt treball personal, molta reflexió i poques classes, només fan 6-8 hores de classe a la setmana! Aquí, es creu que com més temps passi l'alumne a la classe, millor. Tot té el seu lloc. Les escoles de negoci fa 20 anys no eren acadèmiques, ara ens hem implicat amb la investigació. Per tant, no hi ha una solució única.



Les habilitats intrapersonals són una part molt important de les proves d'admissió de la TBS. Coneixements vs. habilitats?
La diferenciació d'un jove recent llicenciat està en el seu bagatge de soft skills. És a dir, nosaltres creiem que s'ha de treballar l'escolta i la comunicació, són dues capacitats imprescindibles per aconseguir influència i lideratge. Quan un alumne surt de la TBS ha de sortir amb aquestes capacitats. És el perfil que valora el mercat laboral: són operatius, saben integrar-se en un equip, entenen ràpidament el context que els envolta i són autònoms.

A TBS es pot estudiar en anglès, francès i espanyol. Són prou multilingües les empreses?
No sé si les empreses són suficientment multilingües, el que sí que sé és que busquen professionals que parlin tres idiomes. Dominar dos idiomes ha quedat obsolet. Un recent llicenciat que controla els tres idiomes més parlats a Europa; anglès, francès i espanyol, surt amb una bona carta de presentació.

L'anglès és l'idioma dels negocis per excel·lència. A França, però, parlar francès pot ser la diferència entre tancar un negoci o no?
És cert que els francesos no tendeixen a parlar en anglès, però no passa el mateix amb el sector empresarial. Airbus està a Tolosa i tothom parla anglès. Per tenir una relació comercial amb França està bé parlar francès però per treballar en una empresa amb seu a França, que té diversos mercats, l'anglès és l'idioma imprescindible, sobretot en les multinacionals i les empreses tecnològiques. La cultura europea empresarial és una cultura de la demostració racional; la cultura americana és una cultura del compromís, del risc; l'asiàtica és una cultura de la humilitat, el respecte. Tot això marca molt els comportaments a l'hora de fer negocis. Està clar que un estranger que arriba a França i parla un francès professional tindrà més facilitats, però aquesta regla de tres es pot aplicar a molts països, a tot arreu tens més facilitats si parles la llengua del territori.