El pòster de l'última estrena de la sèrie 'Star Wars'

Afterwork

George Lucas i el negoci galàctic

Davant les dificultats per trobar finançament per a la primera pel·lícula de Star Wars, el director va renunciar al seu salari a canvi de controlar els beneficis en taquilla i el 'merchandising' de la saga

Aquest 15 de desembre és un gran dia per tots els fans de la saga Star Wars. Després de dos anys d'espera, s'estrena l'episodi VIII de la saga, The Last Jedi. A hores d'ara de la pel·lícula, el seu pare, Georges Lucas, no té més paper que el de consultor creatiu per a Disney, que controla els drets de l'actual trilogia. Tot i això, el nom del cineasta estarà per sempre més lligat a aquesta història espacial...i a tots els beneficis que ha generat en més de 40 anys. Star Wars és la saga de més èxit de la història del cinema, però els estalvis de Lucas no serien tan copiosos si no hagués optat per una estratègia poc convencional i generar, així, beneficis en paral·lel a la seva activitat com a director. Una jugada mestra per un negoci galàctic.

Revisem les dades. Els set episodis estrenats fins ara i les dues pel·lícules independents –Rogue One i The Clone Wars- han generat un benefici en taquilla de 6.300 milions de dòlars (uns 5.342 milions d'euros), mentre que el merchandising de la saga acumula vendes per 1.850 milions de dòlars (1.568 milions d'euros, aproximadament). Hi sumem ingressos per llicències, sèries de televisió, els 154 videojocs publicats amb la marca Star Wars, els 363 llibres, les joguines d'Ewoks i Jedis i la venda de còpies de les pel·lícules en VHS, DVD i formats digitals, i el resultat és una facturació acumulada de 39.536 milions de dòlars, uns 33.529 milions d'euros. Doncs bé, aquest és l'autèntic negoci de George Lucas.

20 anys després de la primera estrena, Lucas va poder tirar d'estalvis personals per finançar les tres pel·lícules que vindrien 

Després d'un parell d'anys passejant sense èxit el seu primer guió pels grans estudis de Hollywood, Lucas es va trobar obertes les portes de 20th Century Fox per dur a terme el projecte de la seva vida. Allò, però, semblava condemnat a ser un fracàs, i el director va haver d'arribar a un acord sui generis amb la companyia: renunciava al seu salari a canvi del 40% dels beneficis per venda d'entrades i el 100% dels drets sobre el merchandising que es generés. Vista la resposta de la indústria davant de la història galàctica calia ser molt optimista per, primer, esperar que la pel·lícula donés cap tipus de beneficis i, després, tingués l'èxit suficient per a fer-ne productes de promoció.


El director de cinema i creador de la saga, George Lucas 

La resta de la història és coneguda. La primera pel·lícula, A New Hope, va generar un taquillatge de 775,4 milions de dòlars, uns  657,59 milions d'euros, convertint-se en un dels grans èxits de la història del cinema. No cal dir que, en pocs anys, les tendes es van omplir de samarretes amb el logo de Star Wars, ninos de C-3PO, tasses amb la cara de Luke Skywalker i disfresses de Chewbacca.

Per entendre com de bé li va sortir a George Lucas la renúncia al seu salari, només cal dir que per la gravació dels episodis V i VI va poder prescindir de 20th Century Fox i va finançar-les a través de crèdits bancaris que retornava amb els beneficis que generaven les pel·lícules.

La segona trilogia de la saga no va aparèixer fins al 1999. 20 anys en els quals les vendes de productes Star Wars no van deixar de sumar beneficis als comptes del director, fins al punt que va poder tirar d'estalvis personals per finançar les tres pel·lícules que vindrien.