Així serà l'alimentació del futur (que ja és present)

Economia

Així serà l'alimentació del futur (que ja és present)

Ampolles 100% reciclades, sistemes de monitoratge de deus, traçabilitat total, olis vegetals per a la indústria, centres d'experimentació amb els productes... aquestes són les innovacions destacades per l'Institut Cerdà

Adaptar la cadena de gran consum als nous hàbits de dieta dels ciutadans, resoldre de forma "urgent" el transport de paqueteria a "l'última milla", reduir els impactes del sector en l'ecosistema, apostar per l'economia circular i promoure la innovació social al llarg de tota la cadena són els principals reptes als quals s'ha d'afrontar l'alimentació del futur -i per tant, l'actual-. L'informe anual de l'Observatori d'Innovació en Gran Consum 2019 de l'Institut Cerdà dóna visibilitat a les millors accions encaminades a adaptar-se a l'alimentació moderna; hi destaca set a Catalunya i dues al País Valencià. Benvinguts al menú de la "quarta revolució industrial".

Lanjarón Red es torna verda

Beure aigua d'una ampolla està cada dia pitjor vist socialment i amb raó: a Europa es generen 25,8 milions de tones de residus plàstics cada any que majoritàriament són gestionats via abocat o incineració.

Per això, la companyia Danone, de Barcelona, ha fet un pas més enllà en el projecte que va iniciar el 2017, quan va començar a fabricar la icònica ampolla roja amb un 50% de plàstic reciclat (r-PET). Ara ja la fa amb un 100% d'aquest material, que també és 100% reciclable. L'empresa assegura que tots els beneficis de la seua venda es destinen al finançament de projectes de preservació de la natura.

El Nutriplat de Nestlé contra el sobrepés i l'obesitat

El problema del sobrepés i l'obesitat afecta ja a més del 41% dels xiquets a l'Estat espanyol. Per prevenir-lo neix el programa Nutriplat de Nestlé en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu, destacat per "promoure els bons hàbits alimentaris i la dieta mediterrània entre els xiquets". Les famílies que s'adhereixen al programa reben material didàctic (un plat de mida real, de 26 cm de diàmetre) i educatiu adaptat als xiquets i a les necessitats nutricionals de cada etapa de creixement.

Ampolles reciclades i reciclables, lluita contra l'obesitat, repartidors sostenibles i llegums saludables són algunes de les propostes reconegudes per l'Institut Cerdà

És un projecte pioner a Europa i inspirat en el plat saludable de Harvard, però adaptat a la dieta mediterrània i destinat als més petits de la casa.

Geever, la distribució urbana sostenible

El repartiment en l'última milla és un dels reptes del consum en l'actualitat pels problemes de mobilitat -sobretot en les zones urbanes, on s'acumula la demanda- i per la ineficiència, ja que la majoria dels paquets són petits. Greever intenta solucionar aquests obstacles amb un gran magatzem en la Zona Franca de Barcelona des d'on es reparteix cada nit la mercaderia a una xarxa capil·lar de micromagatzems de proximitat, ubicats en aparcaments o espais adaptats per a la càrrega i descàrrega. Hui dona cobertura a 17 codis postals de la ciutat i ja està treballant per ampliar-los.

Des d'eixos punts, els repartidors fan les entregues a domicili en un radi d'acció de 750 metres, a peu o en patinet, sense emissió de fums i prioritzant la contractació de veïns i veïnes del barri, per minimitzar els desplaçaments laborals i aprofitar el seu coneixement de la zona.

Cuits & Beans per fomentar el consum de llegums

En els últims 30 anys ha baixat un 60% el consum de llegums a l'Estat espanyol. Ara es mengen un cop a la setmana, tot i que l'OMS recomana fer-ho quatre vegades. Per superar la mandra de cuinar i recuperar els vells costums saludables, la startup catalana Cuits & Beans ha creat una línia de llegums ecològics amb moltes varietats (azuki, mix quinoa, mix cigrons, llentia-caviar...), envasades al buit, preparades sense conservants ni sal i llistes per menjar.

A més, la startup ha dissenyat un obrador en col·laboració amb Aprodisca (Montblanc) -associació que ocupa a persones amb discapacitats- perquè la producció dels llegums es faça en el marc de la integració social.

Borges crea el primer oli vegetal dirigit a la indústria alimentària

Els greixos hidrogenats i/o saturats augmenten els nivells de colesterol, els riscos de malalties cardiovasculars i la resistència a la insulina. A poc a poc les marques van llançant aliments amb olis vegetals insaturats dirigits al consumidor final, però encara cap d'elles havia creat productes d'aquest tipus destinada a la indústria alimentària. Ho ha fet l'empresa de Tàrrega Borges amb el nom Healthy & Green Solid Oil 4.0.

Es tracta d'una sèrie de productes elaborats a base d'olis vegetals insaturats, adequats per a tots els sectors de la indústria, i dirigits especialment a la fabricació de brioixeria i dolços, rebosteria, galetes, cremes, xocolates i elaborats carnis.

La massa, la protagonista de les pizzes de Dr. Oetker

Sempre ens fixem en els ingredients que tenen les pizzes per damunt, però què passa amb la massa? Dr. Oetker és el primer fabricant que incorpora els vegetals en la base, en la massa, com a producte substitutiu del cereal en la gamma Yes, it's pizza. Presenta tres masses fetes amb espinacs, remolatxa i coliflor.

D'aquesta manera ajuden a superar la vinculació negativa de la pizza amb els productes processats i afegeix ingredients més saludables en un producte de consum massiu, afavorint que la població, i especialment els més joves, consumisquen vegetals amb més freqüència.

Pizzes amb massa de coliflor, tonyina amb codis QR, big data per a la gestió de l'aigua, oli per a brioixeria industrial... la innovació en alimentació del futur ja és realitat

Grup Balfegó mostra la tonyina del mar al plat

Segons una investigació realitzada pel CSIC, al 40% de les vendes de tonyina a les peixateries, grans superfícies comercials i restaurants, l'espècie etiquetada no es correspon amb la que realment és. Per evitar fraus, complir amb la normativa i ser transparents amb el client, el Grup Balfegó de Tarragona ha posat en marxa un innovador sistema de traçabilitat per a la tonyina roja basat en l'ús de codis QR que s'entreguen al comprar cada peça.

El programa permet identificar i acreditar de manera individual cadascuna de les tonyines que pesca la companyia i ofereix tota la informació necessària per a vendre i comprar-la als majoristes i al detall. A més, facilita l'accés als certificats de qualitat, anàlisi microbiològics i percentatge de greixos dels productes. És a dir, fa el seguiment de l'animal des del mar fins al punt de consum final.

El laboratori de Mercadona per millorar el Gran Consum

No parlem només de modernitzar el producte final del sector alimentari, sinó de tot el procés. El Centre de Coinnovació de Mercadona en el polígon Font del Gerro a Paterna és un exemple d'espai laboratori per innovar "des del client cap endarrere". És un espai de 5.700 metres quadrats que va tindre una inversió inicial de 3,5 milions d'euros amb espais específics per experimentar i treballar amb els productes i el consumidor, on es reprodueixen situacions d'ús i consum real (com una cuina).

També té una "tenda sense caps" -com anomena l'empresa valenciana als clients- on es reprodueix un supermercat real en 1.800 metres quadrats per formar els treballadors i una zona per "conèixer el món", dedicada a l'estudi de noves tecnologies tant a escala estatal com a escala internacional. L'Institut Cerdà el reconeix com "el primer centre d'aquestes característiques en Gran Consum, tant a l'estat espanyol com a Europa".

San Benedetto i la gestió intel·ligent dels recursos hídrics

És possible controlar els deus amb dades precises i en temps reals i així evitar els desplaçaments físics, disminuir l'impacte ambiental i el cost de la mà d'obra, minimitzar els errors en la captura de dades, optimitzar i reduir el desaprofitament de l'aigua i afavorir la immediatesa en la presa de decisions davant una eventual incidència.

Ho fa l'empresa valenciana San Benedetto en col·laboració amb la startup Nespra amb un sistema de gestió intel·ligent dels recursos hídrics.

"Els reptes de la quarta revolució industrial"

L'informe anual de l'Observatori d'Innovació en Gran Consum de l'Institut Cerdà es va presentar a la Universitat Politècnica de València. El catedràtic d'Economia Agrària Juan Francisco Julià va observar que moltes de les innovacions estan orientades a respondre "als reptes de l'anomenada quarta revolució industrial", especialment als "processos de digitalització de diferents activitats de les companyies" i a "una major preocupació per les demandes del consumidor i atenció mediambiental".

Julià ha explicat que Mercadona -reconeguda en l'Observatori- continua creixent en facturació, però també en quota de mercat. I això "testimonia l'esforç en innovació" de la cadena líder de la distribució a Espanya: "Innovacions que no es limiten a la mateixa companyia, sinó que també actua com a impulsora i animadora de moltes activitats innovadores de la seua xarxa d'interproveïdores".

El gerent de Relacions Empresarials de Mercadona, Antonio Romero, va remarcar el paper del seu Centre de Coinnovació a Paterna com a "motor per a conéixer més al client, que és la primera baula, no l'última". "Aquest centre serveix per a saber si un producte és reeixit. De fet el 82% dels nostres productes aguanta més d'un any en els lineals", va subratllar, al mateix temps que va concloure que "tan important és la innovació en el producte com el concepte de botiga".