El preu de l'aigua a Barcelona es troba en els 23,16 euros per un consum de 10 metres cúbics

Economia

Barcelona és la segona ciutat de l'Estat amb l'aigua més cara

Els ciutadans de la capital catalana paguen el doble que els madrilenys en el rebut

Barcelona és la segona ciutat de l'Estat amb l'aigua és més cara, només per darrera de Múrcia. Segons un estudi que ha publicat aquest dijous la federació d'associacions de consumidors Facua-Consumidors en Acció, els ciutadans de la capital catalana paguen en el rebut del consum d'aigua una mitjana mensual de 23,49 euros, mentre que a Madrid paguen una mitjana de 15,74 euros al mes per habitant i se situa com la vuitena ciutat on l'aigua és més econòmica. Així, els ciutadans de la capital catalana paguen el doble en el rebut que els madrilenys. Múrcia encapçala el rànquing de les ciutats més cares en el preu de l'aigua, amb 29,4 euros, mentre que a l'altre extrem hi ha Valladolid, on es paguen 10,82 euros.

Facua-Consumidors en Acció apunta que les diferències en el preu de l'aigua poden arribar fins a un 349,4% i apunta que les variacions assoleixen 453,60 euros a l'any per a un habitatge amb un consum de 10 metres cúbics mensuals. Els preus comparats inclouen els cànons i recàrrecs que s'apliquen en moltes ciutats però no s'hi sumen les tarifes per lloguer i manteniment de comptadors ni l'IVA.

Segons la plataforma, en deu de les ciutats analitzades no s'han produït canvis en les tarifes del subministrament domiciliari d'aigua respecte al 2014. Aquestes ciutats són la Corunya, Bilbao, Conca, Murcia, Palma de Mallorca, Pamplona, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Valladolid i Zaragoza.

En canvi, l'augment més destacat del preu de l'aigua s'ha produït a Alacant, amb un increment del 2,4%, seguit de Barcelona, amb un augment del 2,1% i Jaén (1,9%).

Facua-Consumidors en Acció recorda que aquestes pujades de tarifes poden obeir no només als increments aprovats per les empreses subministradores d'aigua, sinó també als augments dels cànons o a l'aparició d'altres nous de municipis, províncies o comunitats autònomes.

Així mateix, la plataforma veu necessari que els ajuntaments i entitats gestores donin participació a les associacions de consumidors a l'hora de dissenyar les tarifes i aprovar-les i exigeix que s'apliquin tarifes progressives facturades en funció del nombre d'habitants de l'immoble i que es penalitzin els consums excessius.

Finalment, la plataforma de consumidors considera necessari que es tingui en consideració el caràcter de dret humà de l'aigua i que es reguli perquè no es produeixin talls de subministrament a famílies vulnerables així com que s'estableixin mínims vitals. En aquest sentit, reclama que s'articulin mesures per evitar la privació d'un subministrament essencial i bàsic a aquelles famílies que els resulti impossible fer front al seu pagament i recorda que l'aigua ha estat declarat dret humà per l'ONU.