La primera ministra britànica, Theresa May

Economia

Britànics, us trobarem a faltar (o no)

Amb el Brexit la Unió Europa perd un important soci econòmic i diplomàtic que també l'ha boicotejat des de dins

La primera ministra britànica, Theresa May, explica aquest dimarts els detalls del seu pla pel Brexit. Aquest passat mes de juny, els ciutadans del Regne Unit han decidit en referèndum, amb un 51,9% dels vots a favor, abandonar la Unió Europea (UE). Amb aquest resultat, s'inicia un procés relativament llarg (de dos anys) de retirada del Regne Unit de les institucions europees amb el que la UE perd un soci econòmic i diplomàtic important, un negociador fort amb els Estats Units, però també una pedra a la sabata que li ha posat entrebancs al camí.

L'endemà del referèndum pel Brexit, l'Íbex es va deixar un 12% a la borsa, mentre que l'índex britànic només va caure un 3%. És per això que la sortida del Regne Unit tindrà, de ben segur, conseqüències geopolítiques i econòmiques però, quines? Els escenaris possibles accepten moltes variables.

Una sortida consensuada?
La gran pregunta ara mateix és quin rumb prendran les negociacions per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. De moment només es coneixen les línies vermelles de May: control sobre la immigració i no estar sotmesos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, cosa que la cancellera alemanya, Angela Merkel, no permetrà. Per tant, és probable que el Regne Unit abandoni el mercat únic després de les negociacions. Sembla que ens aboquem a un Brexit dur.

Àngel Castiñeira, professor titular del Departament de Ciències Socials d'Esade i director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'Esade, explica les possibilitats que es presenten. Castiñeira apunta quatre opcions en clau amigable o hostil. Depenent del model, el país podria acabar tenint un acord tipus l'Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA), ser com Suïssa o Turquia. L'opció d'una sortida amigable amb més integració europea que comportaria proximitat i acords tipus Noruega crearia, segons el professor, un precedent a Europa que podria convertir la Unió en "el mercat de Calaf". Mantenint el Regne Unit de manera transitòria o permanent dins la unió duanera requeriria acords específics o similars als de l'EFTA (i molt més de dos anys de negociacions).

La segona opció podria ser una sortida hostil, però que comportés més integració europea: "Hi hauria conseqüències dolentes pel Regne Unit, perquè si a dins de la Unió Europea plou, a fora diluvia", bromeja el professor.

La tercera opció comporta l'inici de la desintegració europea i que la marxa amistosa del Regne Unit sigui el tret de sortida (o de gràcia) a la institució mentre aquest país en surt beneficiat. Finalment, la darrera opció és una sortida hostil de la UE i la desintegració d'aquesta: "Una opció on tothom perd i el Regne Unit també es desintegra", apunta.

Com hem arribat fins aquí?
Per la seva part, Francesc Xavier Mena, professor del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade i catedràtic d'Economia de la Universitat Ramon Llull, recorda que "quan Anglaterra era un imperi global, Alemanya era una unió duanera, i això és a l'ànima dels britànics". Repassant la relació entre el Regne Unit i la resta de països i institucions d'Europa, el professor explica que "des de la caiguda de l'Imperi britànic a partir dels acords de Bretton Woods amb els criteris americans -igual que amb els criteris comercials-", la relació amb Europa ha estat turbulenta".

L'economista recorda que "quan França i Alemanya creen la unió del carbó, De Gaulle deia que no volia el Regne Unit al Tractat de Roma", i de fet va haver de morir perquè el país entrés a la UE. Un temps més tard, Margaret Tatcher deia que sí a la Unió, però amb el tractat de Maastricht, la seva opinió va canviar. La Dama de ferro creia que tots els seus problemes "han vingut de l'Europa continental i les solucions de les nacions angloparlants". Segons recorda Mena, Tatcher afirmava que "he pujat a la Unió Europea perquè és més fàcil parar un tren des de la màquina que des de les vies".

Els "entrebancs" a la Unió per part de la diplomàcia de Londres s'han succeït. Precisament el Regne Unit va ser l'instigador de l'ampliació per l'Est de la Unió, "una ampliació complicada", segons Mena. "I ara que han embolicat la troca, se'n van", bromeja.

És per això que està clar que la relació entre Europa i els anglesos no ha estat mai fàcil. I qui diu Europa, diu, en moltes ocasions Alemanya: "Els alemanys creiem en l'harmonització regulatòria i els anglesos, en la lliure competència", explica Mena, com a exemple de les tensions entre els dos països. I és que Merkel vigila. "Els anglesos s'han passat 1.000 anys canviant el món, però ells no han acceptat canviar ni un mil·límetre dels seus costums", sentencia Mena.

Nostàlgia de l'imperi
Segons el professor en economia, els britànics troben a faltar el seu antic Imperi. Actualment el principal soci comercial de les antigues colònies angleses és la Xina: "Mentre el Regne Unit exporta el 4% a la Xina, Austràlia exporta el 20%, el port de Pakistan domina el seu port i construeixen autopistes per accedir a Bangladesh". Per aquest motiu avisa que "si volen tornar enrere, que es comprin el British Empire perquè la realitat actual i futura no és com era abans".

Pel que fa al moviment de persones i la immigració, Mena creu que no pateixen per les conseqüències del lliure moviment de persones, perquè només a la capital del país viuen 8,6 milions d'estrangers. Això vol dir que més del 36% dels londinencs no són anglesos i pel professor, "we are here because you were there. Aixecar barreres no serveix de res". Així, "no els queda més remei que acceptar els immigrants perquè els envelleix la població", sense oblidar el fet que "a la resta del món hi ha sis milions de britànics".

Economia incerta
Tot i que Mena creu que "és massa d'hora per pronunciar-se sobre les conseqüències d'aquesta sortida", sí que apunta algunes certeses. L'endemà de la votació la Lliure va caure a plom i l'Íbex ho va fer més que quan va caure Lehman Brothers.

Per tant, què passarà? A curt termini Mena creu que el sector immobiliari es veurà afectat i que hi haurà deslocalitzacions de certes empreses. L'exportació també es veurà afectada, donat que el 45% de les exportacions del país són a altres regions de la Unió Europea –si bé aquest percentatge ha anat caient en favor de les antigues colònies-. Però Mena també apunta que, amb la sortida del Regne Unit de la Unió, Europa perd un gran negociador amb el TTIP.

I això pot tenir conseqüències serioses per la Unió: "Si Europa no té un bon tractat de comerç amb els Estats Units, esdevindrà un parc temàtic, perquè el comerç bascularà cap a Àsia", conclou l'economista.