Hi ha una circumstància en matèria econòmica que espanta tothom: la deflació. Una caiguda sostinguda dels preus és el malson dels economistes, que alerten del seu perill. De fet, el Banc Central Europeu (BCE) té com un dels seus objectius mantenir una inflació al voltant del 2%. Un objectiu que no està complint els darrers trimestres, amb una inflació per sota de l'1% tot el 2013 a la zona euro.
Què és la deflació?
A priori, que els preus caiguin no semblaria una mala notícia pels consumidors. Aleshores, per què els economistes tenen tanta por de la deflació? "Si l'economia entra en deflació, entra en un bucle negatiu del qual costa sortir. Els preus baixen, les famílies ajornen el consum de béns duradors, el consum global es modera, i això manté la recessió", analitza Josep Comajuncosa, professor del Departament d'Economia d'Esade.
"L'efecte més negatiu de la deflació és que augmenta la càrrega real del deute. Els ingressos baixen, els deutes augmenten, i per tant hi ha menys consum i inversió", alerta Comajuncosa. La definició teòrica de deflació, segons l'FMI, diu que es produeix amb dos semestres consecutius de caiguda de preus general. Per tant, "tècnicament no s'hi entrarà durant el 2014", celebra irònicament Jesús Palau, professor del Departament de Control i Direcció Financera d'Esade.
Palau distingeix dos tipus de deflació: la d'oferta i la de demanda. "La deflació per oferta no és tan perillosa. Apareix amb una gran innovació tecnològica, com al segle XIX amb el ferrocarril", diu Palau. "Si els preus cauen perquè produïm més barat, és perillós, però no tant", assegura.
En canvi, si la deflació és de demanda "és un fenomen extremadament perillós, conseqüència de la falta de productivitat", adverteix Palau mentre assenyala que l'amenaça actual es refereix a aquest tipus de situació.
Una amenaça real
Tot i que el concepte de deflació "sembla que només apareixia als llibres de macroeconomia des de la Gran Depressió de 1929", diu Comajuncosa, la realitat és que el perill de tornar-hi a caure actualment és real. Unes taxes d'inflació sostingudes a nivells molt baixos així ho alerten.
Palau, que assegura que una deflació combinada amb un excés d'endeutament és el pitjor dels escenaris possibles, insisteix que cal "gastar i apujar els salaris de forma general per generar més demanda. Qualsevol cosa que es faci per evitar la deflació serà bàsica".
Comajuncosa assenyala la necessitat d'unes polítiques monetàries expansives, com un tipus d'interès al 0%; i unes polítiques fiscals en el mateix sentit, amb augment de despesa pública i reducció dels impostos. A més, adverteix que si tot segueix així el BCE "haurà de fer alguna cosa".
Combatre la deflació
Què hauria de fer? Primer pot optar per "mesures convencionals com reduir el tipus d'interès oficial (que ja està al 0'25% i, per tant, no serà una gran mesura d'estímul)", segons Comajuncosa. També té mesures no convencionals com injectar crèdit als bancs com a bons privats a canvi que aquests donin crèdit a les pimes. Una mesura que el seu president, Mario Draghi, va anunciar a Davos que s'estava estudiant.
Per Comajuncosa, un tercer grup de mesures seria la injecció massiva de liquiditat. "Seria replicar l'estratègia de la Reserva Federal i començar un programa massiu de deute públic que ja està en mans dels bancs per injectar liquiditat a l'economia". El BCE és l'únic gran banc central que encara no ho ha fet, "per evitar els problemes d'incentius en la seva diversitat d'economies i governs".
Aquesta mesura debilitaria l'euro respecte les altres grans monedes, un factor que fins ara ha dificultat les exportacions. Tot i així, Comajuncosa adverteix que "la injecció de liquiditat funciona, però pot crear hàbit en una economia. S'ha de saber retirar tan aviat com sigui necessària".
Què és la deflació?
A priori, que els preus caiguin no semblaria una mala notícia pels consumidors. Aleshores, per què els economistes tenen tanta por de la deflació? "Si l'economia entra en deflació, entra en un bucle negatiu del qual costa sortir. Els preus baixen, les famílies ajornen el consum de béns duradors, el consum global es modera, i això manté la recessió", analitza Josep Comajuncosa, professor del Departament d'Economia d'Esade.
"L'efecte més negatiu de la deflació és que augmenta la càrrega real del deute. Els ingressos baixen, els deutes augmenten, i per tant hi ha menys consum i inversió", alerta Comajuncosa. La definició teòrica de deflació, segons l'FMI, diu que es produeix amb dos semestres consecutius de caiguda de preus general. Per tant, "tècnicament no s'hi entrarà durant el 2014", celebra irònicament Jesús Palau, professor del Departament de Control i Direcció Financera d'Esade.
Palau distingeix dos tipus de deflació: la d'oferta i la de demanda. "La deflació per oferta no és tan perillosa. Apareix amb una gran innovació tecnològica, com al segle XIX amb el ferrocarril", diu Palau. "Si els preus cauen perquè produïm més barat, és perillós, però no tant", assegura.
En canvi, si la deflació és de demanda "és un fenomen extremadament perillós, conseqüència de la falta de productivitat", adverteix Palau mentre assenyala que l'amenaça actual es refereix a aquest tipus de situació.
Una amenaça real
Tot i que el concepte de deflació "sembla que només apareixia als llibres de macroeconomia des de la Gran Depressió de 1929", diu Comajuncosa, la realitat és que el perill de tornar-hi a caure actualment és real. Unes taxes d'inflació sostingudes a nivells molt baixos així ho alerten.
Palau, que assegura que una deflació combinada amb un excés d'endeutament és el pitjor dels escenaris possibles, insisteix que cal "gastar i apujar els salaris de forma general per generar més demanda. Qualsevol cosa que es faci per evitar la deflació serà bàsica".
Comajuncosa assenyala la necessitat d'unes polítiques monetàries expansives, com un tipus d'interès al 0%; i unes polítiques fiscals en el mateix sentit, amb augment de despesa pública i reducció dels impostos. A més, adverteix que si tot segueix així el BCE "haurà de fer alguna cosa".
Combatre la deflació
Què hauria de fer? Primer pot optar per "mesures convencionals com reduir el tipus d'interès oficial (que ja està al 0'25% i, per tant, no serà una gran mesura d'estímul)", segons Comajuncosa. També té mesures no convencionals com injectar crèdit als bancs com a bons privats a canvi que aquests donin crèdit a les pimes. Una mesura que el seu president, Mario Draghi, va anunciar a Davos que s'estava estudiant.
Per Comajuncosa, un tercer grup de mesures seria la injecció massiva de liquiditat. "Seria replicar l'estratègia de la Reserva Federal i començar un programa massiu de deute públic que ja està en mans dels bancs per injectar liquiditat a l'economia". El BCE és l'únic gran banc central que encara no ho ha fet, "per evitar els problemes d'incentius en la seva diversitat d'economies i governs".
Aquesta mesura debilitaria l'euro respecte les altres grans monedes, un factor que fins ara ha dificultat les exportacions. Tot i així, Comajuncosa adverteix que "la injecció de liquiditat funciona, però pot crear hàbit en una economia. S'ha de saber retirar tan aviat com sigui necessària".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.