Davant el conflicte polític i social de Catalunya, un total de 123 directius d'empresa "de totes les sensibilitats" que donen feina a més de 155.000 persones han passat a l'acció i s'han mullat en pràcticament tot: internacionalització, boicot, DUI o trasllat de seu social. Fins i tot, s'han atrevit a materialitzar un llistat de peticions a tots dos governs de cara a les eleccions del 21D. "La mirada econòmica ha transcendit la mirada política", ha reivindicat l'economista Fernando Trias de Bes que ha presentat el seu estudi Refem Empresa, Refem Catalunya a Esade.
En temps de post-veritat, les dades recollides des del setembre fins al passat 4 de desembre no enganyen. Un 46% dels directius es troba en "un compàs d'espera amb uns pressupostos congelats" alhora que un 24% apunta que hi ha un "alt risc" de disminució de la contractació durant el 2018. Ara bé, un 92% dels directius té plena confiança en què el conflicte ja es troba en el seu punt àlgid i que per tant, només pot seguir igual o millorar després de les eleccions.
Trias de Bes: "La gestió del conflicte a Catalunya en els pròxims mesos serà determinant per a l'economia catalana"
Segons Trias de Bes, "la gestió del conflicte a Catalunya en els pròxims mesos serà determinant per a l'economia catalana". L'estudi confirma que el grau de preocupació econòmica pels esdeveniments polítics és "alt o molt alt" per un 80% dels directius. De fet, els preocupa més la política que temes estrictament empresarials. "La política mai hauria de danyar la situació empresarial", afegeix. El catedràtic d'Economia d'Esade, Francesc Xavier Mena, ha garantit el rigor metodològic d'aquest estudi que aquest dimecres compatarà amb el debat de més de 300 empresaris.
La carta als reis
Davant el conflicte, els directius han fet un llistat de peticions a tres bandes. En primer lloc, demanen al Govern espanyol assumir que el conflicte "no és una qüestió jurídica sinó també política", liderar una revisió de la Constitució i una campanya a favor de Catalunya, generar incentius fiscals pel retorn de les empreses, treballar per eradicar el boicot i assegurar el pacte fiscal.
Paral·lelament, s'emplaça al futur Govern de la Generalitat a respectar la legalitat, renunciar a sortir de la UE, fomentar una campanya de publicitat per la concòrdia, l'estabilitat i la seguretat, reconstruir "ponts trencats" entre catalans i la resta d'espanyols, evitar la unilateralitat o invertir en Barcelona com a hub, entre d'altres.
Entre totes dues aigües governamentals, la plataforma de directius també demana a la societat reconèixer les conseqüències reals del conflicte, assumir que les empreses no poden estar fora de la UE, tornar al marc de convivència i pluralitat sense segregació, deixar enrere a mitjans de comunicació que "crispin" els ànims, evitar la radicalització i promoure la transversalitat a les escoles, empreses i famílies.
Lluitar contra el boicot
El 98% dels empresaris entén que la situació i les perspectives polítiques afecten a la internacionalitat de l'economia catalana en àmbits com la inversió estrangera directa, les operacions corporatives i les exportacions. Segons l'informe, "les marques Barcelona i Catalunya llastren quan abans sumaven". Alhora, es critica que "la fractura social s'està convertint en una fractura comercial" ja que un 44% reconeix haver perdut clients.
El boicot ve en un 95% dels casos per part de clients de fora de Catalunya
Més concretament, un 56% dels empresaris manifesta haver vist afectades les seves vendes respecte a un 43% que no. Els motius? Desànim pel consum, reducció del turisme o tràfic en retail, desconfiança exterior, inseguretat i el boicot a productes catalans. Al seu parer, "motius clarament reconduïbles" sempre i quan es guanyi "el gran enemic de l'economia" que és la incertesa i és que "el diner és poruc".
En el cas concret del boicot, un 19% dels directius assegura que l'han patit. Principalment a les multinacionals. Ara bé, en contra dels rumors, el boicot ve en un 95% dels casos per part de clients de fora de Catalunya. D'aquesta manera, s'ha posat de manifest "una erosió de relacions entre clients i empreses".
Acomiadar-se per partida doble
"El canvi de seu és per causes jurídiques, no comercials", ha destacat Trias de Bes. I és que tot i que un 58% afirma que alguna de les més de 2.000 empreses traslladades és client o proveïdor seu, les raons principals són la inseguretat jurídica, la incertesa o mantenir-se sota el paraigües dels reguladors.
Tot i que la perspectiva de nous canvis de seu a Catalunya és "molt baixa", la plataforma Refem Empresa, Refem Catalunya reclama a tots dos governs incentivar la recuperació de totes les empreses que s'han traslladat. "Si la unilateralitat no segueix, el canvi de seus es pot donar com a finquitat", afegeix.
Fernando Trias de Bes és economista i escriptor | VC
Una altra de les dades que més ha sorprès a l'autor de l'estudi és el clima laboral. No és només que un 48% dels directius s'hagi vist afectat en aquest sentit sinó que un 12% reconeix almenys un acomiadament o no renovació pel conflicte polític. Sense anar massa lluny, l'economista ha posat sobre la taula comentaris d'alguns directius pel que fa a la pèrdua de concentració i temps que ha afectat a la productivitat i el rendiment.
DUI: "Cap abans que cor"
Per últim, Trias de Bes ha destacat que la DUI és un dels temes que ha obtingut més quorum entre l'empresariat. Amb les dades a la mà, ha detallat que si es tira endavant un procés no acordat entre els governs, un 42% dels directius i professionals traslladarien total o parcialment les seves empreses i això afectaria tant a treballadors com a operacions. Alhora, un 32% no desplaçaria els seus negocis però sí que reduiria les seves inversions a Catalunya.
"Molta gent no veia la DUI", ha recordat l'economista just abans de posar com a exemple la visita que el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, van fer al llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, per "saber què passaria". De fet, només un de cada quatre directius defensa que la DUI no afecta als seus negocis.
Segons Trias de Bes, "l'alarma és claríssima i es necessita temps. Hi ha responsabilitat per a totes les institucions. Els damnificats som els directius i els empresaris." Precisament per això, les peticions de la plataforma a tres bandes passen també per "una descentralització autèntica a l'Estat", "complir la llei o modificar-la però mai incomplirar-la" i "cap abans que cor".