Espanya suspèn en conciliació laboral i familiar
Està per sota de la mitjana europea en flexibilitat de l'horari laboral, ús de guarderies o permisos de maternitat
Aquest estudi diferencia entre aquells horaris que estan totalment definits per l'empresa, els fixos però amb "certa flexibilitat", els horaris flexibles i els que estan totalment definits pel treballador.
Així, segons les dades facilitades, s'observa que a Espanya el 88,2% de les empreses defineixen totalment l'horari dels seus treballadors, xifra que ascendeix fins al 95,3% a Letònia –el país amb menor flexibilitat– i que baixa fins al 44,8% en el cas de Finlàndia, on la flexibilitat horària és major.
S'aprecia, d'aquesta manera, que la major part dels horaris a Europa segueixen estant marcats per les empreses. De totes maneres, els països nòrdics tendeixen a tenir horaris més flexibles; a Finlàndia, Suècia, Alemanya i Dinamarca part dels treballadors poden escollir l'horari laboral.
Els diners, a Espanya, no són cosa de família
Espanya també és, al costat de Portugal, el país de la UE15 que menys diners destina a la família. Una altra dada: pel que fa a les prestacions familiars per persona i any, l'Estat destina 309 euros, mentre que la mitjana de la Unió Europea és de 560.
A més, el 60% dels espanyols assegura que no utilitzen les guarderies perquè les consideren "molt cares", la qual cosa fa que tan sols una de cada set persones facin ús d'aquest servei a Espanya, un 14%. Es tracta d'un nombre molt inferior a la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 31% de les persones, i encara menor si es compara amb Dinamarca, el país que més ús fa de les guarderies, un 69,6%.
Quan un treballador té un fill també necessita permisos de maternitat. Les dades també són rellevants en aquest aspecte, a Espanya es donen 16 setmanes, mentre que la mitjana de la UE se situa en 27,7. Suècia, per la seva banda, és el que més permís dóna: més de 77 setmanes de permís per maternitat.
L'estudi conclou que s'han de resoldre algunes de les assignatures pendents pel que fa a la conciliació familiar. Per això, cal "convertir a la família en una prioritat política", que es recuperi la seva importància i les seves funcions socials, que es reconegui a la família i la maternitat com a "pilars fonamentals" de les polítiques d'igualtat i que es resolguin les seves principals necessitats.