El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró | ACN

Economia

Giró critica la "recentralització" en la gestió dels NGEU

Els ajuts i préstecs europeus podrien augmentar el PIB català en fins a cinc punts i crear 60.000 llocs de treball, segons la Generalitat

El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Giró, ha criticat la tendència recentralitzadora de l'Estat pel que fa a la gestió dels fons Next Generation EU. Giró ha alertat d'una pràctica que ataca l'eficiència de les subvencions i ha lamentat que no s'hagi establert una política clara pel que fa a l'assumpció dels costos dels ajuts. "La Generalitat assumeix a dia d'avui pràcticament tota la despesa", explica el conseller.

Segons Giró, el repartiment dels Next Generation no s'està executant d'acord amb l'aportació i necessitats de cada territori. El titular d'economia ha lamentat que a Catalunya arribaran menys diners europeus del que correspondria. "L'infrafinançament de Catalunya és contraproduent fins i tot per als interessos espanyols", estableix Giró.

La directora general d'anàlisi i prospectiva econòmica de la Generalitat, Marta Curto, ha lamentat que tot el que pugui fer la Generalitat davant aquestes decisions sigui "maximitzar l'absorció de recursos" per donar accés a les empreses a aquesta inversió. Curto ha apostat per "orientar els fons cap a projectes tractors" per amplificar el seu efecte al país.

Millora econòmica

Segons les estimacions de la Generalitat, amb tot, l'efecte dels Fons sobre l'economia del país podria ser de fins a cinc punts sobre el producte interior brut entre el 2021 i el 2026. Les xifres de l'informe L'Impacte dels fons Next Generation sobre l'economia catalana, elaborat per la Generalitat en col·laboració amb la UB, apunta a la creació de fins a 60.000 llocs de treball en els pròxims dos anys gràcies a aquestes injeccions de capital.

Tal com estableix el document, l'arribada del capital públic a l'empresa catalana també faria augmentar la inversió privada de forma permanent en 0,5 punts sobre el PIB, amb una "major demanda de professionals qualificats i més activitat innovadora". Amb tot, aquest procés portaria a un augment dels salaris reals a Catalunya del 0,7%.