Els Fons Europeus Next Generation EU han de ser una eina transformadora, gairebé revolucionària. Des d'administracions, sector privat i societat civil s'ha alertat de les temptacions de fer servir aquesta injecció de capitals històrica per tapar forats i allargar la vida d'un model productiu que hauria de canviar de la mà d'aquest programa. La capacitat catalana per a aplicar aquests canvis, però, està limitada per la prioritat que l'administració central té a l'hora de gestionar aquests fons. Les institucions del país, segons lamenta el conseller d'Economia i Hisenda Jaume Giró, "no han rebut ni un sol euro de fons europeus per poder decidir a quina prioritat destinar-los, mitjançant quins programes i de quina forma". "El paper que ens permet jugar l'Estat és tristament testimonial", afegeix.
En l'acte de presentació de la nova eina de Next Generation Catalunya, un portal de consulta de tots els programes disponibles i les seves convocatòries, Giró ha reivindicat el paper d'unes administracions catalanes que, dintre de les seves possibilitats, estan fent una "bona feina". De fet, segons critica Giró, la gestió dels NGEU seria molt més ràpida si s'hagués fet en els terminis en què va actuar la Generalitat. "Nosaltres vam fer els deures i els vam fer puntualment – declara el titular d'Economia – però l'Estat va decidir tirar pel dret i determinar unilateralment les prioritats sense tenir en compte la feina feta per Catalunya". Aquesta decisió de l'administració central ha provocat un retard en l'assignació i arribada dels Fons que posa en dubte que sigui possible "canalitzar els 44.000 milions d'euros que rebrà l'Estat" en els vuit mesos que queden d'exercici 2022.
Giró: "Les administracions catalanes no han rebut ni un sol euro de fons europeus per poder decidir a quina prioritat destinar-los, mitjançant quins programes i de quina forma"
D'acord amb la tasca de planejament de la secretaria d'Afers Econòmics i Fons Europeus i la resta d'òrgans del govern que gestionaran les ajudes comunitàries, Giró reivindica que el país té un full de ruta clar per a la transformació del seu model productiu amb l'impuls dels NGEU. Economia ha transmès a l'estat, segons el Conseller, "els tres eixos estratègics per a la transformació del país", per als que el conseller reclama una assignació de 2.089 milions d'euros: Infraestructures, transformació tecnològica i transició ecològica. La inversió més important serà la dedicada a les infraestructures, amb un muntant total dedicat a projectes de país de 860 milions d'euros que serviran per implementar noves solucions de mobilitat, garantir el subministrament d'aigua de forma sostenible i apostar per la instal·lació d'un nou hub audiovisual a Catalunya que "estimuli el sector" al país.
Segons ha explicat Giró, els programes de transformació tecnològica plantejats per la Generalitat a l'Estat espanyol passen per la participació del país en el desenvolupament d'un xip europeu, així com per la construcció d'un ordinador quàntic a Catalunya o la continuació de l'impuls a la nova economia de l'espai catalana amb una indústria de nanosatèl·lits establerta i desenvolupada al territori català. Economia considera necessària també una inversió en la promoció de la tecnologia al sector de la salut per al desenvolupament de teràpies emergents o la implementació de la medicina personalitzada. Quant a la transició ecològica, Giró planteja continuar amb l'exploració d'alternatives alimentàries a la carn amb el desenvolupament de productes "basats en proteïnes alternatives", així com un trànsit cap a un "model industrial amb un balanç sostenible del cicle de carboni". "Tenim clar cap a on volem que vagi el país, com fer front als reptes i què hauríem de fer perquè els fons tinguessin el caràcter estratègic" que se'ls atorga des d'Europa, raona Giró – un tarannà que el conseller valora com un exemple de "la potència del projecte europeu" del que "Catalunya sempre formarà part".
Els Fons en xifres
Les queixes de les administracions catalanes cap a la gestió dels Next Generation van més enllà, però, de l'escassa participació que tenen en la presa de decisions a l'hora d'assignar els fons. Com constata la secretària d'Afers Econòmics i Fons europeus del departament, Matilde Villaroya, els muntants assignats al país no es corresponen amb la participació catalana en el producte interior brut espanyol. Segons les dades publicades pel departament, dels més de 9.575 milions d'euros assignats fins ara a projectes territorials, un total de 1.491 MEUR han arribat a Catalunya. Es tracta del 14% del total, enfront del 19% que aporta el país a l'economia de l'Estat. "Les xifres de diners que han arribat a Catalunya no són les que correspondrien", lamenta Villaroya.
"Els fons en concurrència estan molt més a prop que els d'assignació a aquest 19% del PIB"
Més enllà de la reclamació per apropar-se a aquest 19% del capital assignat a projectes de les Comunitats Autònomes, el conseller Giró – davant el paper secundari que interpreten les administracions catalanes en la gestió dels fons – reivindica la participació d'empreses i entitats del país en els projectes competitius de l'Estat. Dels 1.701 milions d'euros assignats ja en convocatòries d'aquest tipus, 290 MEUR s'han assignat a iniciatives catalanes, prop d'un 18% del total. Giró, en aquest sentit, ha valorat el rol com a tractora d'una economia catalana que, en aquell finançament que s'ha decidit per concurrència, s'apropa més a l'equitat respecte a l'aportació econòmica. "Els fons en concurrència estan molt més a prop que els d'assignació a aquest 19% del PIB", celebra el titular d'Economia.
Un cop assignats els diners, Villaroya explica un model de valoració que suposa un "canvi de paradigma" a l'hora d'avaluar l'efectivitat de les inversions públiques. A diferència d'altres subvencions, que es justifiquen per despesa, els programes dels Fons Next Generation EU es valoraran d'acord amb l'assoliment dels objectius marcats. Per exemple, segons explica la secretària, la inversió de prop de 21 milions d'euros en dispositius mòbils per a la digitalització del sistema educatiu es mesurarà per l'adquisició d'aquests dispositius – fins a 42.194 – i no per la despesa. De la mateixa manera, els 10 milions d'euros dedicats a la millora de l'abastiment d'aigua al país tindran una avaluació exitosa si arriben a millorar la situació d'uns 2,2 milions d'habitatges catalans.
Nou hub informatiu
Amb l'objectiu d'agilitzar les gestions i eliminar capes de burocràcia entre la gestió dels fons i els seus destinataris finals, la conselleria ha habilitat un nou lloc web en què s'agrupa tota la informació relacionada amb les ajudes. Tal com ha presentat Villaroya, l'espai vol ser una eina per a "gestors i beneficiaris dels fons" on es puguin consultar des de les convocatòries obertes fins als seus terminis; així com segmentar la informació per sector econòmic, dedicació estratègica de les inversions, administració gestora o perfil del destinatari. La secretària reivindica aquest projecte com un exercici de transparència davant un Estat que "de vegades no dona tota la informació de forma transparent".
En aquest sentit, Giró ha remarcat que les administracions estan obligades a fer accessibles totes les eines que ofereix als seus ciutadans de la forma més generalitzada possible. Segons el conseller, "si no es garanteix que tothom es pugui assabentar per igual, les ajudes acaben sempre en les mans d'aquests, aquells amb capacitat per estar al corrent" de programes com els Next Generation. El nou portal, així, és una forma de "compromís amb el fet que l'accés a les gestions sigui fàcil i sostenible". "Sovint aquestes eines no són tan útils com haurien de ser, però pensem que aquesta ho serà", ha celebrat Villaroya.