El 'home sharing' busca un marc legal on allotjar-se

Airbnb ha retirat 2.500 anuncis de la seva plataforma aquest 2017 a la ciutat de Barcelona, segons ha explicat aquest dijous el director de la firma a Espanya i Portugal, Arnau Muñoz. D'aquests anuncis, un miler es van retirar a l'agost a petició de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta és només la punta de l'iceberg del conflicte que la plataforma de lloguers d'habitatges té obert amb l'Ajuntament per la regulació de la seva activitat. Una activitat que, segons la mateixa plataforma, va aportar 1,3 milions de turistes i va generar una activitat econòmica valorada en 1.027 milions d'euros. Un increment el 40% i del 63% respectivament en els dos paràmetres. Bons indicadors que contrasten amb la pressió veïnal per considerar l'empresa responsable directe de la massificació que patia la ciutat i de l'increment dels preus dels pisos. 

L'economia col·laborativa ha canviat les normes del joc, especialment en sectors com el turisme amb fenòmens com el home sharing o llar compartida. El think tank Catalans Lliures va impulsar la reflexió sobre l'encaix d'aquest nou model amb el panell Casa meva és casa vostra. Un millor marc regulatori pel home sharing, celebrat aquesta setmana al Palau Robert de Barcelona.

"La reacció de l'Administració a l'aparició d'Airbnb va ser des de la lògica tradicional, amb tendència a professionalitzar qualsevol oferta, perquè s'equipara professionalitat i competència lleial. L'Ajuntament no va entendre la figura del ciutadà productor, el prosumer, mentre que la societat la va assumir de seguida", explica el responsable d'afers públics d'Airbnb per a Espanya i Portugal, Àngel Mesado.

Coincideix en l'anàlisi la responsable d'afers públics de la Asociación Española de la Economía Digital y Sharing España, Sara Rodríguez. "Gairebé totes les Administracions han afrontat el problema amb simplicitat, propiciant conceptes com turismofòbia o gentrificació per polititzar el tema i, finalment, judicialitzar-lo amb multes i querelles per competència deslleial que, en la major part dels casos, han estat desestimades". Rodríguez posa un asterisc en el cas de la Generalitat, a qui reconeix l'esforç per analitzar i abordar l'encaix d'aquest nou model P2P amb iniciatives com la creació de la Comissió Interdepartamental de l'Economia Col·laborativa.

La taula dels ponents de l'acte sobre home sharing | Foto: Cedida

Precisament aquesta comissió de la Generalitat va presentar, el passat mes de setembre, les seves propostes per buscar un encaix a les plataformes d'economia col·laborativa al marc econòmic i legislatiu. A l'hora d'identificar el repte, l'informe recollia la definició del sector que la Comissió Europea va fer el 2016. "El problema d'aquesta definició és que, fins i tot l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, diu que és tan general que no serveix per res", recorda l'advocat i professor associat de la Universitat de Barcelona, Stefan Rating. Per l'advocat, la definició del sector és essencial per crear un ordenament jurídic que reguli no tant l'habitatge compartit com la mateixa activitat de les plataformes. "L'autoregulació actual no funciona, ja que està demostrat que les grans plataformes d'economia col·laborativa tendeixen a l'hegemonia dels seus mercats", adverteix Rating. 

Rodríguez: "Gairebé totes les Administracions han afrontat el problema amb simplicitat, propiciant conceptes com turismofòbia o gentrificació"  

Mesado discrepa en la crítica a la feina de la Comissió Europea i veu en l'amplitud de la definició una oportunitat. "El que fa Europa és donar una base genèrica sobre la qual cal trobar la frontera entre proveïdors d'allotjament clàssic i els nous". Pel representant d'Airbnb, una diferència clara és que els llogaters no professionals solen posar al mercat la seva residència habitual. "És una diferenciació clara, però no l'única; la llar compartida també inclou allotjament que no genera compres ni lloguers a llarg termini, com les segones residències". Per Mesado, el centre del debat està en la creació d'un marc jurídic àgil, tant per les plataformes com pels seus usuaris. "Per plataformes com Airbnb és essencial que les dinàmiques entre empresa, Administració i usuaris estiguin ben definides i que la llei permeti a les persones entrar al mercat sense barreres innecessàries, com l'aplicació d'estàndards de professionalitat pel lloguer de curta durada dels seus habitatges".

Rodríguez també considera essencial eliminar les barreres d'accés al mercat que algunes Administracions intenten imposar a les plataformes d'economia col·laborativa i als seus usuaris. "No té sentit que zones de l'interior d'Espanya amb un gran potencial turístic estiguin pràcticament desocupades quan Airbnb genera un 70% dels seus allotjaments fora dels nuclis urbans", argumenta.

Transparència en l'oferta

Un altre dels arguments dels defensors des de les plataformes d'economia col·laborativa per defensar la seva autoregulació és la quantitat d'informació oberta que ofereixen. Així ho entén el president de l'Autoritat Catalana de la Competència, Marcel Coderch, que argumenta que "gran part de la legislació sobre allotjament turístic es basa a crear paràmetres de qualitat, mentre que aquestes companyies ofereixen als usuaris molta més informació de les llars en lloguer i, a més, tenen accés a tot tipus de sistema d'avaluació digital col·laboratives que, fins i tot, posen en dubte la utilitat de les estrelles com a sistema de mesura de la qualitat".

Rating: "Les plataformes de 'home sharing' són les primeres interessades en què el que es decideixi a les ciutats encaixi amb el que dictamini Madrid" 

Recolza la tesi Rodríguez, que considera que "existeix un marc normatiu sobre drets civils i mercantils extens a aplicar en casos concrets", alhora que defensa l'autoregulació de les plataformes col·laboratives "pels alts nivells d'informació que generen aquestes plataformes". 

Rating, però, insisteix en el perill de la formació de monopolis per defensar una regulació sobre el sector, alhora que apunta a un problema futur. "La competència sobre la reglamentació del sector és de l'Estat, però la legislació sobre urbanisme i serveis recau sobre els municipis, pel que les plataformes de home sharing són les primeres interessades en què el que es decideixi a les ciutats encaixi amb el que dictamini Madrid".