El retorn de la normalitat que tots esperàvem | iStock

Recuperació

Entre el qui dies passa, anys empeny i l'endemà

La normalitat i la recuperació podrien ser més a prop del que imaginem?

A peu d’obra a la fàbrica, a les oficines, als hotels, als restaurants, als concessionaris de cotxes o a les botigues, tot torna a poc a poc a la normalitat. Però, a mesura que escric les paraules “tot” i “normalitat”, sona un to de trucada que grinyola en les meves orelles i que em ensordeix.

Divendres nit, a l’hotel Costa Brava de Platja d’Aro, amb el president Aragonés dissertant sobre turisme a la Tribuna de la Fundació Jordi Comas, molta gent del turisme gironí em confessava com de contenta que estava; interessant nivell d’ocupació, arguïa, cerca de treballadors qualificats, i represa de les inversions. El mateix dia, al matí, a Barcelona, empresaris del turisme m’analitzaven la repercussió del Mobile World Congress (MWC) arrufant el nas. L’ocupació ha estat de prop del 50% als hotels de quatre i cinc estrelles, tot i recordar que sis de cada deu estan tancats i que el preu mitjà de l’habitació ha caigut pràcticament a la meitat.

A un lloc, estan esperançats en aquest moment, en l’altre, no ho tenen gens clar. Ambdós necessiten l’arribada dels turistes internacionals, però a la Costa Brava s’ho estan manegant molt bé amb els de proximitat. Al nord necessiten treballadors perquè surti la feina; a la resta, molts treballadors turístics seran expulsats del sector mentre no arriben els turistes, que seran forçosament distints als que ens venien el 2019.

Al nord necessiten treballadors perquè surti la feina; a la resta, molts treballadors turístics seran expulsats del sector mentre no arriben els turistes, que seran forçosament distints als que ens venien el 2019

Passa una cosa semblant a bastants despatxos jurídics, d’arquitectura o d’altres serveis de qualsevol dimensió: la digitalització aprima les seves plantilles i la facturació, com a la banca on el negoci ja no és el que era; a canvi, el Col·legi de Notaris acaba d’anunciar un molt fort creixement d’empreses als quatre primers mesos de l’any; i les oficines de les consultores estan expectant davant els projectes europeus i contemplen un quadrienni d’alta ocupació i creació de llocs de treball.

Al sector de l’alimentació, la meitat dels directius creu que la situació del mercat empitjorarà el 2021 perquè la reobertura dels bars i restaurants reduirà el consum a la llar i per tant les compres als comerços, segons un estudi realitzat per McKinsey y Eurocommerce, però tanmateix segueix creixent la superfície comercial física, senyal de que molts encara veuen un forat.

Segueix caient la venda de vehicles a la meitat que el 2008, malgrat que es duplica la compra de cotxes elèctrics aquest semestre respecte al del 2019, segons dades de la patronal ANFAC.

McKinsey calcula que l’estoc no venut a les botigues tèxtils espanyoles es situa entorn als 150.000 milions d’euros

McKinsey calcula que l’estoc no venut a les botigues tèxtils espanyoles es situa entorn als 150.000 milions d’euros, però, a Gràcia, el botiguer a qui li compro la roba, que va reobrir tan aviat com va poder, em confessa que l’única manera de vendre és oferint descomptes: "Visc de la clientela del barri i vostè no sap com de malament ho està passant la gent; aquest any toca aguantar i l’any que ve tot anirà millor”.

Recuperació seriosa

Baixa intensament l’atur el juny i els ERTO cauen bastant per sota del mig milió de persones, esperonats per les vacances turístiques, l’agricultura, la construcció i les activitats administratives. El comportament de l’economia al darrer trimestre fa que institucions sensates com Foment del Treball parlin obertament de “recuperació econòmica seriosa”.

La vacunació massiva tanca el període pandèmic intens de les restriccions, i la flaira dels fons europeus col·loca els diners on sempre hauria d’estar: a disposició de les empreses

No podem negar, ni s’hauria de fer, els 600.000 aturats més que a juny del 2019, ni els expedients temporals de regulació d’ocupació que romanen a casa a l’espera de la trucada de l’empresa, ni que, malgrat la reducció de l’atur, la baixa ocupació de les dones i dels joves segueix demostrant la cronificació de la situació laboral a Espanya. El que avui és un ERTO, demà pot ser un ERO. No obstant, la vacunació massiva tanca el període pandèmic intens de les restriccions, i la flaira dels fons europeus col·loca els diners on sempre hauria d’estar: a disposició de les empreses.

La majoria dels negocis relacionats amb els viatges necessitaran un temps llarg per retrobar els clients, que, val a dir, seran molt diferents als d’abans de 2019; aquesta crisi ha penalitzat sobre tot els fluxos presencials. Pel que fa a la resta de les empreses, un cop superada la fase més intensa de la pandèmia, s’enfronten a si mateixes. El repte no és un altre que el d’adquirir la cultura digital per transformar-se.

Apareix un escenari favorable. El facilita el període post-pandèmic dilatat, és a dir, la cinquena onada i les altres de diverses intensitats que vindran. Només el podria destorbar que es reprodueixin actituds com la irresponsabilitat dels nois infectats de Balears i dels seus pares. Fa pensar que les autoritats hauran de filar molt prim en aplicar les mesures adequades a cada moment i fer-les complir tant als joves com als grans, per tal que consumidors i proveïdors de productes i serveis es tornin a trobar en una situació més relaxada que als darrers quinze mesos.