Confia en el seu producte, el que ha paït des dels seus inicis. Jaume Betrian, emprenedor català, vambes i camisa al més pur estil business casual, és un dels cervells d'Ofertia.com, el portal online català (tot i que ja és quasi alemany, des que Bonial va comprar el 64% de la companyia) que agrupa ofertes dels diferents comerços que l'usuari té a prop de la seva ubicació.
Una firma nascuda el 2012 a Barcelona, amb una facturació que se situa entorn als tres milions d'euros i un creixement del 40% en l'últim any, tal com ha comunicat aquest dimarts la companyia. "Som rendibles a Espanya i arribarem a ser-ho als països en què estem creixent. Hem sigut capaços, per tant ja no som una start-up", respon segur de si mateix.
Com se li va ocórrer posar en marxa Ofertia.com?
És una part molt personal, d'experiència pròpia. Abans treballava al màrqueting de gran consum -vaig estar diversos anys treballant a Kraft. Com a brand manager d'una de les línies de galetes era el responsable de la inversió en màrqueting i un dels pressupostos era el que pagàvem a les grans cadenes perquè ens deixessin estar en aquestes temàtiques del 2x1, segona unitat a mitjan preu, etc. que incloïa una presència en catàleg paper. Sabíem la tirada d'impressió però no sabíem ni quant arribava al consumidor, quant es quedava al carrer o quant a les botigues.
Aleshores, quina és la història de l'emprenedor darrere d'Ofertia.com?
Vaig deixar la gran empresa per anar-me'n a fer l'MBA de l'IESE amb la idea molt clara que aquells dos anys a full-time, a part d'aprendre moltíssim i conèixer molta gent –que realment va ser així perquè allà vaig conèixer els meus altres cofundadors-, volia que em permetés un temps per pensar i per desenvolupar la idea d'una forma més concreta, començar-ho a presentar a clients, als usuaris als inversors. Teníem interès a emprendre però no sabíem quina seria la idea, de fet Ofertia va ser una de les idees que vaig compartir a l'inici amb els que després van ser els meus socis ... A les vuit del matí, abans de les classes, fèiem pluja d'idees i avaluàvem les potencials idees per poder anar descartant. Durant l'estiu del primer any, vam decidir muntar l'empresa, teníem el consell dels professors, dels speakers, etc. Hi havia mil oportunitats! Durant l'estiu vam estar treballant al menjador de casa de l'Oriol (Carreras). Era una mica surrealista, el primer treballador que vam tenir va trucar al cap d'una hora a la seva dona per confirmar-li que allò era una feina normal.
L'inici ho van finançar entre els fundadors, entenc.
Sí, tot això ho vam finançar amb els nostres estalvis: uns 50.000 euros. No en teníem cap sou i no en vam tenir fins un any després de deixar l'IESE, quan vam captar la primera ronda d'inversió, en la que ja va participar Bonial. Aquests primers sis mesos van ser un període per desenvolupar la tecnologia i captar capital amb alguna cosa demostrable. I vam aixecar capital des del dia 1, una feina que crec que no s'acaba mai. Estàs constantment en fase d'aixecar capital perquè al final si t'adorms, la caixa mana i et pots veure en situacions molt complicades.
 |
| Foto: Jordi Borràs |
I d'aquell primer treballador als 65 empleats que en tenen ara i els que preveuen contractar, hi ha un camí... Trobeu facilitats a Barcelona per contractar aquest talent?
És molt difícil, tot i que Barcelona, tant perquè s'està convertint en un hub emprenedor i digital com perquè té universitats molt potents dintre de l'aspecte tècnic, té un pool de talent segurament millor del que podries trobar a qualsevol altra ciutat d'Espanya, però el problema és que també és on hi ha més empreses invertint i contractant persones d'aquests perfils i, per tant, tot i que hi ha oferta, la demanda és tan gran que sempre està per sobre. Clarament, si jo tingués un fill, li diria "si vols un sector que realment té futur, el de les tecnologies o l'anàlisi de dades són sectors als quals mai et faltarà feina". L'economia digital és el nou gran sector, pot ser un sector motor per l'economia del país, ja que ens hem adonat per fi que el totxo i l'especulació immobiliària són coses que no aporten valor ni són sostenibles a mitjà i llarg termini i la indústria del coneixement, les dades i les noves tecnologies, sí que ho són. I com a país desenvolupat hauríem d'apostar per això al 100%.
Com competeixen amb les altres firmes?
Hi ha moltes altres empreses internacionals que estan veient que Barcelona té aquest atractiu i s'estan instal·lant aquí en centres de desenvolupament amb condicions econòmiques i de conciliació molt a l'estil americà i per a les start-ups que no tenim els recursos, ho fan encara més difícil per competir. Nosaltres, en l'àmbit salarial i de compensació amb intangibles, tenim un programa súper complet: el talent per a nosaltres i l'equip són l'actiu més diferencial i més important. Però quan la súper empresa nòrdica i diu que munta un centre, contracta a 200 'tios' de cop, fent això, o quan Nestlé anuncia un hub a Esplugues, Ocado que contractarà entre 200 i 400 programadors... És clar, la cosa s'està escalfant molt.
Però això els atabala o els anima? És un poc com per pensar que "estem on hem d'estar", no?
És una arma de doble fil. Ens anima perquè tu has d'estar on passen les coses i aquí estan passant, tant al nostre sector com a la nostra ciutat i això també ens encanta. Primer, perquè som d'aquí i segon, perquè ens agrada veure com es desenvolupa l'ecosistema al qual també hem ajudat en aquests quatre anys. Ara sembla que ja no som els únics, ara els grans –que són els que primer s'ho miren: si les start-ups fracassen, no inverteixen i si tenen èxit, comencen a invertir- sembla que estan entrant i portant el talent cap aquí. També és veritat que la qualitat de vida de la ciutat, inherent a la situació geogràfica que tenim, s'assembla molt a la Meca de la tecnologia que és Silicon Valley i això ho hem d'aprofitar. Però a més, pel cost de la vida i el nivell salarial, tot i que està apujant, som competitius respecte a Berlin o Londres.
 |
| Foto: Jordi Borràs |
Us bategeu com a start-up, però en quin moment una start-up diu "nosaltres ja som una empresa"?
Empresa ho som des del dia que vam constituir-nos, però no perdem l'esperit de start-up en el sentit que seguim fent les coses més lean possible amb el menor nivell de burocràcia i redundància de processos i de la forma més eficient tecnològicament i econòmicament. I perquè sempre tenim aquest esperit innovador, qualsevol persona del nostre equip pot aportar la pròxima gran innovació, no ha de venir de dalt cap a baix, sinó que el flux d'innovació és molt transversal a l'empresa. Intentem ser molt pròxims i crec que és el que l'esperit start-up significa. Sí que és veritat que pel nombre de treballadors, pel creixement que hem tingut, pel volum d'inversió, per la facturació i pels anys que fa que treballem, seríem més una growth company que no pas una start-up.
Treballen a diversos països i, per tant, diferents usuaris. Són molt diferents els usuaris espanyols dels mexicans, per exemple? I els catalans de la resta d'Espanya?
L'usuari de l'smartphone a Espanya és homogeni: és més urbà, per tant, Barcelona i Madrid tenen molta presència i també les grans ciutats, com València o Sevilla. A Llatinoamèrica, l'usuari s'assembla a l'espanyol, però el nivell del desenvolupament de l'e-commerce és diferent, perquè allà la por a comprar en e-comerce és molt alta, la logística és pitjor perquè hi ha molt de frau, etc. I això j et diu clarament en quin estadi està, el nivell d'ús, etc. Però la penetració de smartphones a Espanya està al 80%, però a Mèxic està al 54% que no està malament, però creix a bon ritme i, per tant, Mèxic a escala de números absoluts és una oportunitat més gran. A aquests països el comportament de l'usuari és més intensiu que a Espanya i per la part dels clients, l'educació que s'ha de fer també és molt més gran perquè la inversió en mitjans digitals no està tan desenvolupada.
No acabareu convertint-vos en una e-commerce també? No seria un repte?
La vinculació amb e-commerce ja la fem. Si tu vols, com a client, que aquell vincle vagi a un producte, existeix la possibilitat, però el que hem vist és que l'usuari el fa servir per veure disponibilitat en tenda, en molts dels casos, però que acaba comprant a la tenda. L'e-commerce en alimentació representa el 2% de les vendes totals del sector alimentació, creix a un 20% anual, és molt però amb aquesta base seria un 0,4% i perquè arribi a ser meaning full ho hauríem de passar a 30 anys. A curt termini no veig que sigui en què nosaltres ens transformarem, però que ho tindrem com a complement sí perquè l'usuari cada vegada és més multicanal. Jo un dia per practicitat o immediatesa, aniré a la tenda i ho compraré, però un altre dia compraré online. El nostre gran objectiu és que no sigui una qüestió d'e-commerce o tenda física, sinó que s'ha de pensar en un únic consumidor, perquè com més fàcil li posem a l'usuari, més fàcil ho tindrem.