O arribava l'acord o quedava el no-res. I el gran acord contra la morositat ha arribat aquest dimecres amb el primer manifest Tolerància Zero amb la Morositat. Partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats s'han compromès amb els agents empresarials, liderats per Pimec i la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), pel compliment del termini màxim de pagament a proveïdors: 30 dies a les Administracions Públiques, 60 dies en l'entorn empresarial, a més d'una sèrie de 10 punts mínims que es recullen en el document signat.
És el que estableix la legislació, i el seny, però ha calgut una escenificació pública, celebrada aquest dimecres a Madrid, per remarcar la importància de deixar de deure diners al d'enfront.
La III Cimera Polític-Empresarial de la Morositat, darrere de la qual es troba la patronal catalana i la plataforma que presideix Antoni Cañete, ha reunit més de 500 empresaris i una seixantena de mitjans de comunicació per atorgar visibilitat a un problema que assola l'economia espanyola i, per suposat, la catalana. Content i molt satisfet per l'èxit de la trobada, Cañete matisa a VIAempresa quins són els mínims exigibles l'endemà de la cimera. "El més greu problema és que avui dia s'està pagant a les empreses que cobren de les Administracions i aquesta mena de 'transfusió de sang' està servint només per a una part. Són les empreses subcontractades, les més petites, a les que no arriben els diners", assenyala.
400.000 tancades per impagaments
La realitat és que els deutes molesten i molt. Molesten i dificulten avançar. Quan són a petita escala, en l'àmbit de l'economia domèstica per exemple, l'impagament és un obstacle per avançar. Però, per a les petites i mitjanes empreses -la gran majoria del nostre teixit empresarial- poden ser la seva tomba. Segons les xifres donades per la patronal catalana Pimec, la morositat ha causat el tancament d'unes 400.000 empreses principalment pimes, des de l'inici de la crisi, a l'Estat espanyol. Una xifra a tenir present. "Una de cada tres empreses que ha tancat ha estat per la morositat", afirma, rotund, Cañete.
Tal com explica, els impagaments són causa preferent en la minva de competitivitat empresarial. "Una empresa catalana de 10 milions d'euros i una altra francesa exactament igual, cobren a 150 dies i a 42 dies, respectivament. La catalana per poder finançar-se necessita cinc milions d'euros i la francesa, només un milió d'euros, a més els interessos van directament al seu marge... Si això ho escales a escala de país, quina de les dues serà més competitiva? Evidentment, suposa un problema de competitivitat i viabilitat", analitza Cañete.
Compromís polític, en any electoral?
Juntament amb Josep González, president de Pimec, ha estat el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, qui ha animat als empresaris que se sentin desprotegits a denunciar la situació i els ha garantit que trobaran el suport de les Administracions Públiques. En aquest sentit, Cañete ha assegurat que l'empresariat vol saber "qui demanarà transparència" en aquest any electoral, ja que totes les formacions polítiques presents s'han compromès a incorporar les peticions del manifest de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat en els seus programes polítics. És a dir, l'empresari vol assegurar-se qui es compromet "de veres" a posar fi a una situació que és la tomba de les petites i mitjanes empreses.
A la bona disposició de Montoro també s'han sumat representants de partits polítics com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; Rafael Hernando del PP; Alberto Garzón de Izquierda Unida; Josep Sánchez-Llibre, del grup parlamentari català; Pedro Azpiazu, del grup basc; i Álvaro Anchuelo, de la formació UPyD. A més, hi han participat la directora d'Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, Joanna Drake i el director de la Representació a Espanya de la Comissió Europea, Francisco Fonseca.
A ells, polítics i gestors públics, demanden també un Observatori de la Morositat i un règim sancionador, altres punts del document. "És necessari. Aquí està realment la nostra gran petició. Fins que no hi hagi un règim sancionador no passarà res", apunta Cañete. I és que, tal com explica, el funcionament actual del sistema judicial no és suficient per resoldre els conflictes per reclamacions de quantitat. "Trigues anys a poder recuperar els diners... Així penses que la gent pot denunciar alguna cosa? Hem de crear una situació perquè no es pugui tornar a repetir", apunta.
Atallar la morositat al comerç i alimentació
La creació de l'Agència de Control de la morositat és una de les demandes més urgents que proposa la PMcM, per acabar amb la morositat, que també afecta els comerços de manera alarmant. Segons ha publicat aquest dijous l'Institut d'Estadística espanyol (INE), l'import dels impagaments en les compres a terminis realitzades per empreses i famílies ha caigut en tots els territoris durant 2014, tot i que el volum se situa en 3.403 milions d'euros. En Catalunya, la meitat de l'import (el 46,7%) dels efectes de comerç impagats s'ha concentrat durant el desembre passat.
Tenint com a exemple el que ha passat al sector agroalimentari, l'exigència de major contundència agafa força. Segons ha explicat en la cimera el director de l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA), José Miguel Herrero, aquest sector té un règim especial que impedeix retardar més de 30 dies els pagaments d'aliments frescos i peribles, un termini de 60 dies per a la resta de compres. En aquest sentit, es vigila que es paguin els productes en els terminis marcats, i si no es compleixen, se sanciona, ja que l'incompliment dels pagaments es considera infracció greu i pot comportar multes de fins a 100.000 euros.
"Gràcies a aquesta llei, les vendes a resultes van a extingir-se, ja que és obligatori determinar un preu abans que es lliurin les mercaderies, un període que haurà d'estar fixat per escrit en el contracte alimentari", ha explicat Herrero. La normativa per millorar el funcionament de la cadena alimentària incorpora nous drets i obligacions per als operadors. "Prohibeix les pràctiques abusives i estableix un règim d'infraccions i sancions davant el seu incompliment", ha defensat. Des de l'entrada en vigor d'aquesta llei (4 de gener de 2014), el AICA ha realitzat més de 1.800 inspeccions de control.
És el que estableix la legislació, i el seny, però ha calgut una escenificació pública, celebrada aquest dimecres a Madrid, per remarcar la importància de deixar de deure diners al d'enfront.
La III Cimera Polític-Empresarial de la Morositat, darrere de la qual es troba la patronal catalana i la plataforma que presideix Antoni Cañete, ha reunit més de 500 empresaris i una seixantena de mitjans de comunicació per atorgar visibilitat a un problema que assola l'economia espanyola i, per suposat, la catalana. Content i molt satisfet per l'èxit de la trobada, Cañete matisa a VIAempresa quins són els mínims exigibles l'endemà de la cimera. "El més greu problema és que avui dia s'està pagant a les empreses que cobren de les Administracions i aquesta mena de 'transfusió de sang' està servint només per a una part. Són les empreses subcontractades, les més petites, a les que no arriben els diners", assenyala.
400.000 tancades per impagaments
La realitat és que els deutes molesten i molt. Molesten i dificulten avançar. Quan són a petita escala, en l'àmbit de l'economia domèstica per exemple, l'impagament és un obstacle per avançar. Però, per a les petites i mitjanes empreses -la gran majoria del nostre teixit empresarial- poden ser la seva tomba. Segons les xifres donades per la patronal catalana Pimec, la morositat ha causat el tancament d'unes 400.000 empreses principalment pimes, des de l'inici de la crisi, a l'Estat espanyol. Una xifra a tenir present. "Una de cada tres empreses que ha tancat ha estat per la morositat", afirma, rotund, Cañete.
Tal com explica, els impagaments són causa preferent en la minva de competitivitat empresarial. "Una empresa catalana de 10 milions d'euros i una altra francesa exactament igual, cobren a 150 dies i a 42 dies, respectivament. La catalana per poder finançar-se necessita cinc milions d'euros i la francesa, només un milió d'euros, a més els interessos van directament al seu marge... Si això ho escales a escala de país, quina de les dues serà més competitiva? Evidentment, suposa un problema de competitivitat i viabilitat", analitza Cañete.
Compromís polític, en any electoral?
Juntament amb Josep González, president de Pimec, ha estat el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, qui ha animat als empresaris que se sentin desprotegits a denunciar la situació i els ha garantit que trobaran el suport de les Administracions Públiques. En aquest sentit, Cañete ha assegurat que l'empresariat vol saber "qui demanarà transparència" en aquest any electoral, ja que totes les formacions polítiques presents s'han compromès a incorporar les peticions del manifest de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat en els seus programes polítics. És a dir, l'empresari vol assegurar-se qui es compromet "de veres" a posar fi a una situació que és la tomba de les petites i mitjanes empreses.
A la bona disposició de Montoro també s'han sumat representants de partits polítics com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; Rafael Hernando del PP; Alberto Garzón de Izquierda Unida; Josep Sánchez-Llibre, del grup parlamentari català; Pedro Azpiazu, del grup basc; i Álvaro Anchuelo, de la formació UPyD. A més, hi han participat la directora d'Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, Joanna Drake i el director de la Representació a Espanya de la Comissió Europea, Francisco Fonseca.
A ells, polítics i gestors públics, demanden també un Observatori de la Morositat i un règim sancionador, altres punts del document. "És necessari. Aquí està realment la nostra gran petició. Fins que no hi hagi un règim sancionador no passarà res", apunta Cañete. I és que, tal com explica, el funcionament actual del sistema judicial no és suficient per resoldre els conflictes per reclamacions de quantitat. "Trigues anys a poder recuperar els diners... Així penses que la gent pot denunciar alguna cosa? Hem de crear una situació perquè no es pugui tornar a repetir", apunta.
Atallar la morositat al comerç i alimentació
La creació de l'Agència de Control de la morositat és una de les demandes més urgents que proposa la PMcM, per acabar amb la morositat, que també afecta els comerços de manera alarmant. Segons ha publicat aquest dijous l'Institut d'Estadística espanyol (INE), l'import dels impagaments en les compres a terminis realitzades per empreses i famílies ha caigut en tots els territoris durant 2014, tot i que el volum se situa en 3.403 milions d'euros. En Catalunya, la meitat de l'import (el 46,7%) dels efectes de comerç impagats s'ha concentrat durant el desembre passat.
Tenint com a exemple el que ha passat al sector agroalimentari, l'exigència de major contundència agafa força. Segons ha explicat en la cimera el director de l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA), José Miguel Herrero, aquest sector té un règim especial que impedeix retardar més de 30 dies els pagaments d'aliments frescos i peribles, un termini de 60 dies per a la resta de compres. En aquest sentit, es vigila que es paguin els productes en els terminis marcats, i si no es compleixen, se sanciona, ja que l'incompliment dels pagaments es considera infracció greu i pot comportar multes de fins a 100.000 euros.
"Gràcies a aquesta llei, les vendes a resultes van a extingir-se, ja que és obligatori determinar un preu abans que es lliurin les mercaderies, un període que haurà d'estar fixat per escrit en el contracte alimentari", ha explicat Herrero. La normativa per millorar el funcionament de la cadena alimentària incorpora nous drets i obligacions per als operadors. "Prohibeix les pràctiques abusives i estableix un règim d'infraccions i sancions davant el seu incompliment", ha defensat. Des de l'entrada en vigor d'aquesta llei (4 de gener de 2014), el AICA ha realitzat més de 1.800 inspeccions de control.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.