La classe inútil
El professor d'Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Yuval Noah Harari, es pregunta en Homo Deus (Debate, 2016) què faran els humans conscients quan tinguem algorismes no conscients i molt intel·ligents capaços de fer quasi tot millor? Harari desperta passió i rebuig a parts iguals. No obstant això les seues reflexions sobre el que ocorrerà quan tota una classe nova i massiva no sols no estiga aturada sinó que siga inempleable per l'arribada d'algorismes a una infinitat de professions totalment automatitzables, no pot deixar a ningú indiferent.
El conegut informe The future of Employment de Carl Benditk i Michael A. Osborne, investigadors d'Oxford, és de 2013. I en 13 anys arribarem a l'any 33, quan els dos investigadors van estimar –donant suport a l'algorisme que van crear- que el 47% dels llocs de treball als Estats Units correrà un risc elevat de quedar a càrrec d'un algorisme informàtic.
Segons aquest estudi, poques professions de les quals podem citar de manera ràpida se salven de ser automatitzades (televendedors i agents d'assegurances amb un 99% de probabilitats; àrbitres esportius amb un 98%, caixers, xefs, procuradors, guies de viatges i un llarg etcètera que passa per cambrers, fusters o socorristes, sense baixar cap del 67%).
Una de les poques professions que se salva, curiosament, és la dels arqueòlegs, ja que la probabilitat que els algorismes informàtics desplacen als arqueòlegs és de només el 0,7%, perquè el seu treball requereix tipus de reconeixement de pautes molt refinats i no produeix grans beneficis. Harari vaticina amb aquesta dada a la seua mà que és improbable que les empreses i els governs invertisquen per a automatitzar l'arqueologia en els pròxims 20 anys.
"La probabilitat que els algorismes informàtics desplacen als arqueòlegs és de només el 0,7%. És improbable que les empreses i els governs invertisquen per a automatitzar l'arqueologia en els pròxims 20 anys"
No obstant això els governs sí que estan preocupats per formar a les generacions futures en competències digitals i així ho veiem en les diferents iniciatives que es posen en marxa com el Pla d'Educació Digital per al període 2020-2025 que el Govern català va anunciar el passat 12 de desembre. Si la Comissió Europea diu que en els pròxims anys un 90% dels treballs necessitaran habilitats digitals, cal posar-se a la feina, sobretot quan només un 66% de la població europea té aquestes competències.
Molt de percentatge em sembla aquest 66%, encara que no tinc dada per a refutar-ho. En 2019 he format a més de 500 alumnes i alumnes i el que sí que puc afirmar és que una representació molt baixa d'aquest 66% de competents digitals ha passat per les meues classes sobre habilitats digitals. He tingut metges d'atenció primària i especialistes de tot el territori espanyol, directors de banca, directius de logística portuària, enginyers d'automoció, propietaris de pimes, alumnes de diferents edats i amb molt divers background i no obstant això he detectat manques molt bàsiques: en arrancar moltes d'aquestes classes he hagut d'explicar una cosa tan bàsica com la diferència entre un navegador i un cercador. Òbviament estan en classe per a formar-se i actualitzar-se en gestió de la informació, comunicació digital, identitat digital, treball en xarxa i altres competències -que ja va detectar Roca Salvatella en 2014 com a bàsiques per a qualsevol professional del segle XXI que vulga afrontar el procés actual de transformació digital- però crec que no estem sent conscients del lluny que està un gran nombre de professionals actuals de treballar amb un grau acceptable de digitalització.
"He detectat manques molt bàsiques: en arrancar moltes d'aquestes classes he hagut d'explicar una cosa tan bàsica com la diferència entre un navegador i un cercador"
L'Administració se centra en formar als més joves, però què ocorre amb els professionals en actiu, al capdavant d'oficines bancàries, serveis mèdics, departaments d'enginyeria, que fins i tot creuen que amb el seu coneixement i competències poden mantindre el seu lloc de treball fora de perill? Molts d'ells pertanyen ja a la classe inútil perquè en pocs anys -2033 segons Carl Benditk i Michael A. Osborne- ja no tindran temps d'actualitzar-se. Els algorismes ja hauran ocupat el seu lloc.
O potser no cal anar-se a 2033. Xavier Ferràs explicava aquesta mateixa setmana que ja fa temps que a la Xina existeixen centres d'atenció primària totalment robotitzats, sense personal mèdic o que al Regne Unit, Amazon s'ha associat al Sistema Nacional de Salut per a fer consultes mèdiques senzilles a través del dispositiu.
Les Bigtech –amb Amazon al capdavant- no s'esperaran a 2033, no pararan. La transformació digital no t'esperarà, sigues un metge prestigiós o una enginyera. Aquest desafiament digital és per a tots, tant per als governs com per a cadascuna de nosaltres. Així que si no ho has fet ja, posa en els teus propòsits d'any nou entrar, igualar o superar aquest 66% de competents digitals europeus.