Habitualment en articles, escrits i en documentació sobre creativitat, aquesta es presenta com una fórmula positiva per encarar problemes i situacions a superar. Aquesta positivitat desprèn optimisme, ens encoratja a anar més enllà, i transmet visions més aviat alegres i de color. És per això, que sorprèn -i alhora ho fa destacar- trobar el que va ser premiat l’any 2019 com article de l’any a la Harvard Business Review.
Escrit i concebut per un professor de la mateixa universitat nord-americana, Gary P. Pisano, l’autor furgava en la innovació i la creativitat buscant els errors més comuns en la seva aplicació, i particularment en les organitzacions. Volia trobar el per què moltes organitzacions planifiquen i executen accions per millorar la innovació i la creativitat però es troben amb fracassos o avenços poc significatius. I per això s’endinsa en la cara més fosca i pragmàtica i, per tant, menys glamourosa o idíl·lica de la creativitat i la innovació.
L’autor explica com hi ha matisos que són importants i determinants per entendre el bon funcionament de la innovació i la creativitat. Defensa una tolerància al fracàs, però que no s’ha de confondre amb una tolerància a la incompetència, com també s’ha de poder experimentar lliurament però compensant-ho amb un comportament disciplinat. És a dir, ha d’haver-hi una seguretat a nivell psicològic per crear, però amb una clara responsabilitat individual. Detalls que no són menors i que poden acabar configurant que arribem o no a bon port.
"Ha d’haver-hi una seguretat a nivell psicològic per crear, però amb una clara responsabilitat individual"
La creativitat no es desenvolupa en bombolles imaginàries impermeables a l'entorn que vivim, com si fos un tros de món que no li afecta tot el bo i dolent. Com altres habilitats o capacitats humanes, és complexa i necessita una visió holística.
Tanmateix, ens serà útil i val la pena reflexionar-hi. I més ara, amb una pandèmia que esta provocant estralls en múltiples aspectes de la nostra societat - relacions socials, salut, economia, etc...- i on busquem activament experts i especialistes que ens ajudin a enfocar correctament el futur. Perquè volem saber com serà la nova normalitat, i quins canvis dels que patim són estructurals i quins únicament conjunturals, per exemple.
I en aquests pronòstics sempre hi ha un marge d’error, recordant-nos el famós efecte papallona que el meteoròleg nord-americà Edward Lorenz va suggerir davant la incapacitat de trobar models de predicció amb resultats 100% fiables.
Era l’any 1963 quan Lorenz estava enmig d’una investigació que feia amb l’ajut d’un ordinador. Un dia va voler repassar una operació, i per simplificar-ho, doncs la impressora no donava més de tres decimals, va fer uns arrodoniments que no haurien de canviar gaire els resultats. Però es va sorprendre perquè sí que eren massa diferents. El culpable va ser passar de sis a tres decimals, i d’aquí va anar estirant fins arribar a la conclusió que una variació mínima inicial pot produir alteracions a curt i mig termini, sent l’inici de la teoria del caos.
Anys després, els autors John Briggs i David Peat apuntaven que "la teoria del caos demostra per què semblant somni (controlar-ho tot) és una il·lusió". Els sistemes caòtics estan més allà de tots els nostres intents de predir-los, manipular-los i controlar-los. El caos suggereix que, en lloc de resistir-nos a les incerteses de la vida, el que hauríem de fer és acceptar-les. I aquí és on entra el segon tema, la creativitat.
"La informació és poder, tenir-ne és una immensa i decisiva ajuda, però sabem que mai ho abraçarem tot, i que necessitem cultivar, valorar i desenvolupar la nostra creativitat"
És a dir, la nostra societat i el seu funcionament és un sistema amb una extensíssima llista de variables que influeixen unes envers les altres. Malgrat que vist de lluny són sistemes prou estables i amb patrons ben definits, al apropar-nos veiem que l’estabilitat és relativa i no falten sorpreses i canvis inesperats. Els individus que hi formem part, responem a diverses necessitats, pors o desitjos que varien i es modulen, amb una constant interconnexió provocant que les influències siguin reciproques i ens arribin per qualsevol banda i a qualsevol hora.
Per tant, la seva complexitat i naturalesa caòtica dificulta que les prediccions siguin del tot fiables i aquí entra en joc la nostra capacitat creativa. La necessitem per respondre davant les incerteses, sense renunciar de cap manera a disposar d’informació que ens permet preparar-nos millor pel que vindrà. La informació és poder, tenir-ne és una immensa i decisiva ajuda, però sabem que mai ho abraçarem tot, i que necessitem cultivar, valorar i desenvolupar la nostra creativitat com una eina que ens servirà en aquest futur que tindrà algun aspecte o característica que no serà del tot com havíem previst.