Opinió

Robots i fatxes

El debat de si els robots tenen dret a vot ens pot sonar a ciència ficció, però el cert és que a dia d’avui condicionen la intenció de vot de moltes persones.

Un estudi de la Universitat Bocconi de Milà que porta l’encertat nom de Els robots érem nosaltres: automatització i comportament electoral a l’Europa occidental, els professors Massimo Anelli, Italo Colantone i Piero Stanig demostren la relació causal que hi ha entre la taxa d’adopció de robots industrials en un territori i l’increment del vot nacionalista i d’extrema dreta dels seus votants. L’estudi es va fer amb les dades electorals de 1993 a 2016 de 14 estats de la Unió Europea, entre ells Espanya.

La conclusió és que una exposició més gran a l’automatització i a la robotització incrementa el suport per a opcions més nacionalistes i d’extrema dreta. L’estudi aporta prou dades i mètodes com per a poder calcular matemàticament l’escorament a la dreta dels votants en funció del nivell i el temps de robotització al que el seu territori ha estat sotmès.

La introducció de qualsevol tecnologia en una societat genera guanyadors i perdedors. Si les tecnologies són exponencials i de propòsit general —robòtica, intel·ligència artificial— les seves conseqüències també. Sabem per la feina de David Author (2015) que l’entrada dels robots i dels ordinadors en general ha tingut com a conseqüència una polarització en el mercat de la feina. Els treballadors amb feines repetitives s’han trobat competint amb màquines i algorismes mentre que els que prenen decisions, els seus caps, han millorat els seus processos, i per tant s’han fet més indispensables, gràcies a la tecnologia.

"Una exposició més gran a l’automatització i a la robotització incrementa el suport per a opcions més nacionalistes i d’extrema dreta"

Els economistes del MIT Erik Bynjolfsson i Andrew McAffee van més enllà i postulen que la causa principal de les desigualtats actuals són les tecnologies digitals. Segons ells causen desigualtats per tres vies:

  1. Reemplacen feines poc qualificades per feines més qualificades afavorint les classes més educades
  2. Des de l’any 2000 cada cop més ingressos de les empreses van als propietaris i no als treballadors. Els beneficis de GM, Ford i Chrysler de 1990 són equivalents als d’Apple, Google i Facebook al 2014, amb la diferència que aquestes darreres tenien 9 vegades menys de treballadors i valien 30 vegades més en borsa (Tegmark, 2017).
  3. L’economia digital és una economia de les estrelles. Tothom sap el nom del cercador més important però ningú no sap el 5è més important. Google té el 92% del mercat global de cerques.

Aquests tres motius ja són munició suficient pel discurs anti-elit dels populismes i extremismes de dreta. A banda, els autors de l’estudi identifiquen tres aspectes més que fan l’extrema dreta atractiva pels “perdedors tecnològics”: el nacionalisme econòmic; la nostàlgia per un passat (recent) mitificat; i una combinació d’autoritarisme i nativisme. En tenim exemples en la hiper-protecció del treballador patri i l’antiglobalització, la nostàlgia d’un temps que no tornarà del “Make America Great Again” de Trump o el “Take back control” del Brexit, i els hiperlideratges testosterònics de poció màgica. L’extrema esquerra, espai natural de protecció dels treballadors, amb el seu discurs igualitari i altermundista no hi té res a fer.

"Al debat dels candidats al Parlament de Catalunya vaig trobar a faltar un debat sobre l’impacte de la tecnologia en la nostra economia i la nostra societat"

Dimarts, al debat dels candidats al Parlament de Catalunya vaig trobar a faltar un debat sobre aquest tema, sobre l’impacte de la tecnologia (o la seva manca) en la nostra economia i en la nostra societat. Vaig haver de llegir entre línies quan es debatia d’autoritarisme, de nativisme, de nacionalisme econòmic i de la nostàlgia d’un passat (recent) mitificat que en el nostre cas sí que pot tornar. No es va parlar de robots, tot i que diumenge també aniran a votar.