Un cas d'empresa familiar
El mètode del cas és una metodologia empleada a moltes escoles de negocis per tal de servir de base per a discussió en grup, després d’una anàlisi individual. No pretenen il·lustrar una bona o dolenta actuació. Aquest és un breu exemple d’un relatiu a una situació “típica” d’empresa familiar.
En Joan i Pere són dos germans bessons, casats curiosament amb dues germanes també bessones. Van heretar cadascú un 50% d’un concessionari de cotxes amb taller i nau, del seu pare, a Balaguer (Lleida).
En Joan, en acabar el batxillerat, va entrar a treballar al taller el 1969. Els seus fills han treballat al negoci des de petits durant els estius. El seu fill Raimon, el gran, solter, sempre ha sigut molt centrat, fins i tot es va treure el títol de piano al conservatori Enric Granados de Lleida. Va estudiar ciències empresarials i està treballant al negoci des de fa set anys. En Joan sempre l’ha vist com al seu successor.
El seu fill Oleguer es més d’un altre tarannà, mal estudiant i una mica “cabra boja”. Fa quatre anys que viu en parella amb una noia, té un fill, i amb la qual fa un parell d’anys va muntar una pàgina web per vendre recanvis de segona mà de cotxes clàssics; amb els quals ocupa, gratuïtament, bona part de les instal·lacions.
En Pere va fer oposicions i és inspector de la Seguretat Social a Girona. Té dos fills casats que viuen a Barcelona. Sempre ha tingut confiança absoluta en el seu germà i mai li ha demanat explicacions quan, en trobar-se per Nadal, en Joan cada any li dóna els diners corresponents a la seva part del negoci.
Al 2013, en tornar de vacances, un divendres per la nit, en Raimon, abans de sortir de cap de setmana d’excursió amb uns amics, li diu al seu pare que vol deixar l’empresa per muntar una banda de jazz i conèixer món. Després de parlar amb la seva dona, en Joan decideix quedar per esmorzar al matí següent amb el seu gestor i amic de tota la vida, per veure què li aconsella fer. De camí a la trobada, rep un Whatsapp del seu germà Pere en què li diu “has de comprar-me la meva part del negoci”.
Quins són els símptomes del cas? Quins els elements essencials del cas? Per què es la situació la que és? Quines alternatives hi ha? Quins són els pros i contres de cadascuna? Quins els criteris de decisió? Quina ponderació hem de donar a cadascun per decidir? Què és el que ha de fer en Joan? Com? Quins són els aprenentatges que podem treure del cas?
Potser el lector espera que aquesta columna doni resposta a aquestes qüestions. Però el objectiu no es donar solucions sinó una eina perquè pugui compartir amb la resta de integrants de la seva família empresària (afegits inclosos) que treballin a l’empresa o no. Per dialogar sobre un cas fictici, escoltant el raonament del demés. Perquè el diàleg es la grassa de la maquinària de l’empresa familiar.