Com és i d’on ve la inversió estrangera del País Valencià?

El País Valencià ha rebut durant 2018 un total de 965 milions d’euros d’inversió estrangera, una xifra que la posiciona com la quarta regió de l’estat espanyol, després de Madrid, Catalunya, i molt a prop del País Basc, segons dades de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE). Pot semblar una dada positiva, però ho és en comparació amb anys anteriors? Com ha estat l’evolució?

Ens submergim en les dades dels últims 18 anys per comprovar que no és la millor xifra que ha registrat el País Valencià, però sí que està en el top 4. La inversió estrangera més alta al territori valencià va arribar en 2001, exactament 2.771 milions d’euros; li segueix l’any 2007, amb 1.743 milions; després 2017, amb 1.181 milions; i l’any passat, amb 965 milions. Els pitjors registres són els de la crisi: 2012, amb 104 milions d’euros; 2010, amb 137 milions; 2016, amb 173; i 2013, amb 174.

Aglutina el 2% de la inversió estrangera en Espanya, que és sobretot italiana

Com dèiem, el País Valencià va tancar 2018 com la quarta comunitat autònoma en inversió estrangera. Concretament, va atraure el 2% del total estatal. Val a dir, però, que la Comunitat de Madrid ostenta pràcticament el monopoli d’aquesta inversió: 39.925 milions d’euros, és a dir, el 85%. Darrere està Catalunya, amb 2.986 milions i el 6%, i País Basc, amb 969 milions i el 2%, xifra similar a la valenciana.

D’on venen els diners que arriben al País Valencià? Segons les dades de l’IVACE, més de la meitat (el 51%) és capital italià, un total de 495 milions d’euros. La resta està prou repartida: 121 milions (13%) és de Regne Unit; 84 (9%), de Portugal; 79 (8%), de Luxemburg; 42 (4%), d’Alemanya; 34 (4%), del Japó; 24 (3%), de França; 15 (2%), de Suècia; 15 (2%), dels Estats Units; 10 (1%), de Qatar; 6 (1%), de Suïssa; 5 (1%), de Bèlgica; i 5 (1%), de Panamà.

El comerç majorista, el sector més rellevant

Si analitzem la inversió per sectors, ens trobem que la part més gran correspon al comerç a l’engròs (excloent els vehicles de motor) amb 473 milions i el 49% del total. Li segueix la fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics, amb 136 milions i el 14%, i el comerç al detall (excepte vehicles de motor) amb 128 milions i el 13%. La resta de la inversió està més dispersa: 44 milions (el 5%) són de la indústria de l’alimentació; 29 milions (3%), d’agricultura, ramaderia, caça i derivats; 27 milions (3%), d’activitats immobiliàries; 24 milions (3%), de transport aeri; 24 milions (3%), de la indústria química; 15 milions (2%), d’educació; 12 milions (1%), d’activitats turístiques i viatges; 9 milions (1%), de construcció d’edificis; 7 milions (1%), d’altres activitats professionals, científiques i tècniques; 7 milions (1%), de fabricació de maquinària; 5 milions (1%), de magatzematge i activitats annexes al transport.

A la cerca de la inversió estrangera directa (IED)

Un altre document de l’IVIE, el Pla estratègic d’atracció d’inversió estrangera cap al País Valencià 2017-2019, estableix com a “fonamental” atraure l’anomenada inversió estrangera directa (IED) perquè “acostuma a dirigir-se a sectors amb major potencial de generar valor afegit, tecnològicament més avançats, on, en general, es necessita mà d’obra més qualificada, amb experiència i capital humà”. En canvi, assenyala que sectors com l’immobiliari, a curt termini “pot ser molt intensiu en la creació d’ocupació”, però “a mitjà i llarg termini contribueixen en menor mesura al creixement econòmic per ser actius amb menys potencial de generar valor afegit i augmentar la productivitat”.