El valencià genera 2.000 milions d’euros i crea 56.000 llocs de treball
Es presenta el primer estudi d’impacte econòmic de la llengua, que determina que aporta el 3% de l’ocupació al País Valencià i el 2,1% del seu PIB
El valencià ja té informe d’impacte econòmic. Per primera vegada sabem que la llengua autòctona aporta quasi el 3% de l’ocupació al País Valencià (56.000 llocs de treball) i el 2,1% del PIB, que es tradueix en més de 2.000 milions d’euros.
Són algunes de les conclusions a les quals arriba l’estudi Impacte i valor econòmic del valencià encarregat per la Conselleria d’Educació a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Sabíem que algunes grans empreses ja estaven començant a apostar fortament pel valencià, com vam explicar en un reportatge a VIA Empresa, però encara no teníem dades oficials sobre l’impacte de la llengua.
Segons l’informe publicat i accessible al web de la Conselleria, la contribució directa de les activitats relacionades amb el valencià s'estima en 1.307 milions d'euros de renda i 35.505 llocs de treball equivalents a temps complet. Si a aquest impacte directe se suma l'indirecte i l'induït, l'aportació dels sectors lligats a la llengua autòctona arriba als 2.065 milions d'euros, la qual cosa suposa el 2,1% del PIB valencià.
A més, la despesa d'aquests sectors permet mantenir 56.367 llocs de treball equivalents a temps complet, quasi el 3% del total de l'ocupació en el territori valencià. De l'impacte total en la renda (PIB) i l'ocupació, un 63% es genera de manera directa, i el 37% restant, de manera indirecta i induïda.
El valencià es concentra en quatre grans sectors
L'informe identifica quatre grans sectors en els quals el valencià exerceix un paper determinant en la generació d'impacte econòmic: la indústria de la llengua (institucions lligades a l'ensenyament del valencià, tant públiques com privades, i empreses que ofereixen serveis de traducció i assessoria lingüística); el sector de la cultura i els mitjans de comunicació (llibreries, editorials, discogràfiques, producció audiovisual, premsa, ràdio o televisió); activitats relacionades amb l'àmbit educatiu, des d'Infantil fins a l'ensenyament universitari; i els serveis per a la difusió i el coneixement del valencià que s'ofereixen des de les mateixes administracions públiques.
D'aquests quatre grans grups, el sector educatiu és el que genera la major part de l'impacte: el 90,8% de la renda i el 87,3% de l'ocupació. La importància d'aquest sector en la contribució econòmica del valencià, 1.874 milions d'euros i 49.187 llocs de treball es deu, principalment, a l'ensenyament no universitari. El sector de la indústria cultural i els mitjans de comunicació concentra el 6,5% de la renda i el 10,6% de l'ocupació que genera el valencià, la qual cosa significa 133,6 milions d'euros de renda i 5.987 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts.
Per la seua banda, el pes del sector públic en l'impacte total del valencià és del 2,2% en termes de renda i de l'1,4% en el cas de l'ocupació, mentre que l'aportació de la indústria de la llengua és del 0,6% i el 0,8%, respectivament.
El treball ha pres com a referència l'any 2017 i per estimar el valor de l'activitat econòmica que genera cada un d'aquests sectors, ha combinat diverses fonts d'informació, des d'estadístiques oficials, fins a informació de pressupostos públics liquidats, bases de dades en l'àmbit empresarial i treball de camp, amb prop de 400 consultes realitzades a empreses del sector privat.
Grans empreses que aposten pel valencià
La iniciativa privada, empentada per una major conscienciació social al voltant de l’ús del valencià, ja ha començat a fer passos per apropar-se als seus potencials consumidors en la seua llengua. Mercadona ja ha canviat la retolació dels supermercats i al Principat ja imprimeix els tiquets en català. A València, Burger King ja parla en valencià, encara que de moment només siga en la publicitat. Un tercer exemple: quan Primark va obrir la primera tenda a la capital del Túria, la campanya deia: "Tot el món està convidat!". Altres com Caixa Popular o Consum es relacionen amb els clients preferentment en valencià.
"Les empreses estan gastant diners en donar-se a conéixer com a valencianoparlants, i si ho fan cap a fora, ho faran cap a dins, en la cerca de personal. Si utilitzen el valencià en la publicitat, també serà imprescindible a l'hora d'atendre als clients, és una altra manera de captar-los. Les empreses estan cuidant això d'una manera incipient", observava a aquest mitjà Josep Pérez, impulsor de la iniciativa Troballengua, que busca fomentar l’ús del valencià en els establiments.
Afegia que aquesta estratègia s'explica perquè "la llengua és purament emocional": "Quan sents el valencià en una altra part del món penses: "Estic en casa". Per això les empreses l'estan fent valdre, perquè paga la pena".
L’èuscar i el castellà ja tenen estudis d’impacte econòmic
No són pioners els valencians en l’estudi de l’impacte econòmic de la seua llengua. Primer ho van mesurar els bascos en 2015 i van determinar que l’èuscar representava el 4,2% del PIB del País Basc (2.800 milions d’euros) i que el 6,28% de l’ocupació (56.142 treballadors) estan vinculats als sectors de la llengua pròpia.
En 2017 la Real Academia de la Lengua Española va publicar El valor económico del español, de quatre volums i finançat per la Fundació Telefónica, que concloïa que el castellà representa el 16% del PIB espanyol (164.000 milions d'euros) i el que anomenaven el "factor Ñ" (contingut en castellà) el 3%.