Està el valencià valorat en l'empresa?

No existeix cap informe sobre el seu valor econòmic, com sí que ho tenen el castellà o el basc, però grans empreses com Primark o Burger King comencen a utilitzar-lo

Un comerç amb l'enganxina del troballengua per indicar que s'entèn el valencià
Un comerç amb l'enganxina del troballengua per indicar que s'entèn el valencià

Sara és una alacantina que fa quatre anys va tornar d'una estada d'un any com a au-pair a Irlanda després de terminar els estudis d'Administració i Direcció d'Empreses. Aprendre anglés era la seua prioritat, conscient que l'ajudaria a trobar feina. Quan va tornar, després de tirar uns quants currículums, li van trucar d'una empresa per treballar en Madrid. La seua sorpresa va arribar en la part de les llengües, quan en l'entrevista telefònica li van preguntar: "Parles català?". "Vaig anar un any a l'estranger per aprendre anglés, i després em contracten pel valencià", diu. En efecte, hui viu i treballa en Madrid gràcies a la llengua autòctona. És cert, per tant, que el valencià obre portes professionals? I les empreses, en són conscients que la llengua pròpia és un valor afegit per als seus negocis? Quin és el valor econòmic del valencià?

Al voltant d'aquesta qüestió va néixer la iniciativa Troballengua a València fa dos anys, que té una base de dades que inclou comerços de tot el País Valencià on s'ha comprovat prèviament que, com a mínim, entenen el valencià. L'impulsor, Jordi Pérez, es desmarca de l'aplicació CatalApp de Plataforma per la Llengua, que va suscitar polèmica perquè els consumidors valoren i comenten l'ús que es fa de la llengua i l'organització Empresaris de Catalunya ho va considerar "una persecució política". La plataforma valenciana es diferencia en el fet que no exigeix que l'establiment parle valencià, però sí que no demanen al client que canvie al castellà i que siguen respectuosos amb la seua llengua.

Des del seu punt de vista, com a usuari, Pérez assegura que "sempre" parla en valencià als comerços i que "cada vegada et posen menys mala cara i hi ha més gent predisposada a parlar" en aquesta llengua. "Quan jo vaig començar amb Troballengua, a la Cambra de Comerç de València no acceptaven que parlares en valencià. Ara no només ho accepten, sinó que et responen en valencià. Hi ha més ús, i això significa que les empreses ho aniran tenint més en compte", apunta.

El valencià encara no es demana en entrevistes de feina

Es demana en les entrevistes de feina? Puntualment, Pérez col·labora amb empreses fent entrevistes de feina i assegura que encara no és requisit, però ell només parla en valencià per veure com reaccionen els candidats i com es comporten davant una llengua que no parlen (si la respecten, si l'accepten...). Recorda que el portal web Infojobs ja disposa d'una opció per buscar candidats que parlen català, tot i que al País Valencià no està clar que s'utilitze molt.

La presidenta de CEV València, Eva Blasco, afirma que la llengua autòctona encara no és un dels requisits que es demane als treballadors al País Valencià, especialment a les grans ciutats (València, Alacant i Elx), tot i que sí que pot donar punts en els pobles més valencianoparlants.

No obstant això, segons l'última enquesta sobre coneixement i ús del valencià (de 2015), no suposaria un gran esforç exigir als treballadors que respecten el valencià si així ho trien els clients. El document revela que el 77,2% dels treballadors fixos del País Valencià entén la llengua pròpia, el 53,6% la sap parlar, el 61,3% la sap llegir i el 43,7% la sap escriure.

Nomdedéu: "És una evidència que el multilingüisme representa beneficis econòmics"

Una altra dada significativa de l'enquesta és l'ús del valencià en comerços i en la feina. Si en les zones valencianoparlants utilitzen aquesta llengua en casa en el 33% dels casos i un 28,1% amb els amics, el percentatge baixa quan entren en una tenda tradicional al 25,1%, i més encara en les grans superfícies, on arriba al 17,6%. Sobre la llengua que parlen en les relacions internes en la feina, el 22,7% va afirmar que utilitza sempre o generalment el valencià, o amb predominança sobre el castellà; en canvi, aquesta xifra baixa al 18% quan es tracta de les relacions externes en la feina.

El secretari autonòmic valencià d'Ocupació, Enric Nomdedéu, explica que tenen dibuixat una línia de treball per als pròxims anys que contempla fer estudis de mercat sobre diversos factors i competències bàsiques "que estan demanant les empreses"; un d'ells es referirà a les llengües en general. De moment, però, no hi ha dades però subratlla que "és una evidència que el multilingüisme representa beneficis econòmics", tot i que són "difícils de mesurar", i el valencià és especialment important "en comerços de proximitat, on segur que es valora més que en una gran indústria". "Contra més facilitat tingues per atendre al públic objectiu en el seu propi idioma, millor", afegeix.

Grans empreses aposten pel valencià

En tot cas, alguns indicis apunten que en un futur pròxim, el valencià serà un tresor ben cobejat per les empreses. Ja ho veiem en la publicitat. Mercadona ha canviat la retolació dels supermercats i ja inclou la llengua pròpia; al Principat han fet un pas més enllà i els tiquets estan impresos en català. En València, Burger King ja parla en valencià, encara que de moment només siga en la publicitat. Quan Primark va obrir la primera tenda a la capital del Túria, la campanya deia: "Tot el món està convidat!".

"Les empreses estan gastant diners en donar-se a conéixer com a valencianoparlants, i si ho fan cap a fora, ho faran cap a dins, en la cerca de personal. Si utilitzen el valencià en la publicitat, també serà imprescindible a l'hora d'atendre als clients, és una altra manera de captar-los. Les empreses estan cuidant això d'una manera incipient", observa Pérez, i diu que aquesta estratègia s'explica perquè "la llengua és purament emocional": "Quan sents el valencià en una altra part del món penses: "Estic en casa". Per això les empreses l'estan fent valdre, perquè paga la pena".

Més info: Un segell per distingir els productes en català

Hui l'Administració valenciana ja fomenta l'ús de la llengua pròpia amb subvencions. No de manera directa, però de cara a aconseguir ajudes puntua que les empreses tinguen un Pla d'Igualtat Lingüística, de la mateixa manera que si apliquen un Pla d'Igualtat de Gènere. Fa dos anys que la direcció general de Política Lingüística que depén de la Conselleria de Cultura està preparant un Segell de qualitat lingüística per a les empreses que treballen en valencià, però encara no s'ha aprovat.

S'emmiralla en el model basc que avalua al voltant de 300 ítems en les empreses, des de la retolació fins a les relacions formals, internes i externes, valorant aspectes com les nòmines, el contestador automàtic o la correspondència.

El president de La Unió Gremial i gerent de l'editorial Denes, Francesc Ferrer, conta que "és un valor fonamental" l'ús del valencià "per fer operacions de qualsevol caire": "El valor de l'entesa és un 80% de l'operació: t'apropa al client, dóna confiança i seguretat i transmet tots els matisos de la conversa. Si vas al metge o a l'advocat i t'entenen en la teua llengua, és un plus".

Ferrer: "Facilitar els clients que s'expressen en la seua llengua és un dels millors recursos per a fer que se senten com a casa"

Conta que a la seua empresa sempre atenen als nouvinguts en valencià i que poques vegades s'ha trobat amb experiències de rebuig. A més, valora positivament que els joves escriuen cada vegada més la seua competència en valencià al currículum i que les persones migrants estan molt obertes a aprendre la llengua. "És important com repercuteix en el valor econòmic de la venda, però també el valor social que té. Hem d'estar a l'abast d'una població de 2 milions de persones que parlen i entenen el valencià, encara que siga per un respecte democràtic", defensa.

Factor Ñ... i factor À?

Troballengua va començar a publicar el passat mes de novembre la revista Bon dia!, dedicada en el número 0 al "valor de l'economia en valencià". Allà mencionaven un informe que va presentar la Real Academia de la Lengua Española en 2017 titulat El valor económico del español, de quatre volums i finançat per la Fundació Telefónica, que concloïa que el castellà representa el 16% del PIB espanyol (164.000 milions d'euros) i el que anomenaven el "factor Ñ" (contingut en espanyol) el 3%. El Govern Basc ha fet els seus números i sosté que l'èuscar representa el 4,2% del seu PIB. Quin és l'impacte econòmic del valencià? Hi ha un "factor À"?

No tenim dades, però la revista sosté que ja hi ha grans empreses que "es relacionen amb els clients preferentment en valencià", com és el cas de Caixa Popular o Consum. "Facilitar els clients que s'expressen en la seua llengua és un dels millors recursos per a fer que els clients se senten com a casa (...). La comunicació en valencià amb els clients és un actiu de primera magnitud per a les empreses, les petites ho saben de sempre", subratlla el text.

Com que no està mesurat l'impacte econòmic del valencià, Ferrer diu que passa a ser "una política inherent als valors de l'empresa". "El món empresarial s'ha quedat molt endarrerit en general en l'ús de la llengua; diria que al 80% de les empreses no els importa el valencià. El 20% que sí que ho fa, és per militància, per donar un plus i per refermar la identitat", afegeix.

Les xifres que sí que tenim són les de la memòria Touristinfo 2015 de l'Agència Valenciana de Turisme, que diu que el 2014 el País Valencià va rebre 16,6 milions de turistes espanyols, dels quals el 31,1% eren valencians (per davant dels madrilenys, que representaven el 23,6%). Uns 5 milions de turistes són valencians i, per tant, "és el millor públic-diana" per al sector turístic. "Que els nostres operadors econòmics els facen sentir a casa a través de la llengua és una estratègia ben directa i econòmica", afegeix.

Avui et destaquem
Comentaris