2016, l'any en cerques a Google i un exercici

Finals d'any és temps de resums. Ràdios i teles en arribar aquestes dates es dediquen a fer un 'retalla i enganxa' d'allò més destacat de l'any que en general són desgràcies. És un format rendible —es reciclen continguts ja emesos— però que no deixa de tenir el seu risc: cada any arriba la desgràcia de l'any època abans del 31 i ja no entra al resum. És el problema que té el temps que només va endavant.

Recordo el ritual de veure el resum anual d'Informe Semanal en família i com ens l'enregistràvem en cintes de VHS junt amb els dels anys anteriors. Desconec si encara el fan, fa molt de temps que no miro la tele en directe tret de Telenotícies i el Polònia, però el que no em perdo mai és el que des de fa uns anys també fa Google. De fet diria que és més difícil no veure'l que no pas veure'l. Google va començar publicant les cerques més populars per temes i per països i ara a més en fa un vídeo resum amb tot allò que hem cercat al popular cercador durant l'any. El vídeo resum de cerques, més ben o mal fet, no deixa de ser una evolució per a consum individual molt similar al de l'Informe Semanal, però les llistes de termes més cercats ja és una altra cosa.

La gràcia de les llistes és que no és una successió lineal d'esdeveniments ordenats d'acord amb una sola variable —el temps—, com en el cas del vídeo, sinó que és una visualització d'un conjunt complexe de dades (dataset) i que a més és navegable. En un vídeo resum cada esdeveniment de l'any té un valor binari d'1 o 0, en funció de si hi surt o no. En canvi navegant per la llista de termes més cercats podrem veure l'interès del terme en qüestió al llarg de l'any a banda de poder-lo comparar amb qualsevol altre terme. La informació té en aquest cas més matisos.

Si analitzem a l'origen de les dades, també hi trobarem diferències. Qualsevol resum de l'any estarà limitat per la capacitat d'adquisició d'informació i de producció del mitjà en qüestió i esbiaixat d'acord amb la seva línia editorial, problemes que Google no té (en general Google té pocs problemes). Google fa l'adquisició de la informació amb els 2 bilions de cerques anuals que hi fem, la seva producció és mostrar-la en una gràfica i la seva línia editorial la fan les dades massives. Mirar els resums de l'any que publica Google és com espiar dins les seves dades massives, que són les nostres; és com entrar dins el ventre de la bèstia que també és el nostre; un exercici de mirar-nos al mirall que no sempre fa bo de veure, però això també passava amb els resums d'Informe Semanal.

Exercicis recomanats:

-Visiteu L'any en cerques 2016 de Google.
-Seleccioneu Espanya en el selector de països.
-Feu-ne valoració i envieu-la a @ganyet.
-Proveu de seleccionar Catalunya al selector de països.
-Feu-ne valoració i envieu-la a @ganyet.





Avui et destaquem
El més llegit