El cost de no compartir el treball domèstic

Sense un repartiment equitatiu de les tasques laborals i familiars cada dona deixa de guanyar 2.800 euros a l'any a Catalunya

Un 67% del treball domèstic i de cura segueix a càrrec de les dones
Un 67% del treball domèstic i de cura segueix a càrrec de les dones

Potser no en som conscients, però la dedicació a les tasques domèstiques i a la família és superior a la de la "feina" al cap de l'any. Un treball no remunerat que assumeixen en un 67% les dones; mentre que el laboral es queda en un 59% a mans dels homes. De fet, en un escenari de distribució equitativa del treball remunerat i no remunerat, els ingressos de les dones augmentarien un 25%. És a dir, ser les principals responsables del treball domèstic i de cura dels familiars impedeix a cada dona catalana guanyar 2.759 euros cada any. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi presentat aquest dimecres a la Cambra de Barcelona sobre l'impacte econòmic de la desigualtat en el repartiment de les tasques de la llar.

"La contribució econòmica de dones i homes a la societat és la mateixa. El problema és que una part no està reconeguda socialment ni econòmica, que és la que fan majoritàriament les dones", ha assegurat Carme Poveda, economista de la Cambra de Barcelona i encarregada de presentar l'estudi.

El treball presentat aquest dimecres també valora en uns 50.000 milions d'euros el treball domèstic que es realitza a Catalunya. Una xifra que si es tingués en compte en el PIB català n'implicaria un augment del 23,4%.

Una feina invisible
"El treball domèstic i de cura continua sense tenir un valor econòmic en la societat. En els estudis de gènere normalment ens centrem en el mercat laboral i deixem de banda la desigualtat en el treball no remunerat, que té importants conseqüències", ha advertit Poveda. Un dels objectius d'aquest estudi, doncs, és fer visibles les conseqüències d'un esforç que assumeixen majoritàriament les dones.

"Que no es consideri treball no és fortuït. Les dones han sortit a treballar fora de casa, però els homes encara no han entrat a fer-ho a casa", ha apuntat la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Teresa Ma. Pitarch. "Això té conseqüències en el mercat laboral. Les dones encara hem de triar entre impulsar la carrera professional i quedar-nos a casa a tenir cura de les tasques domèstiques", ha lamentat. Menys progressió laboral, escletxa salarial i pensions reduïdes. Tot plegat amanit amb pèrdua d'autoestima i esgotament. Un còctel que encara es veuen obligades a prendre massa dones. Per Pitarch, "hi ha barreres internes de l'herència cultural, no hi ha coresponsabilitat real en la societat i manquen mesures efectives per conciliar vida laboral i familiar".

La directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, Anna Mercadé, ha insistit en el fet que "el treball no remunerat és el quid de la qüestió". Al seu entendre, que la societat encara s'organitzi "en clau i cicle de vida masculí" està penalitzant les dones de forma clara. "La carrera professional es fa bàsicament dels 30 als 44 anys, que és quan les dones són mares. Les empreses no només ho menyspreen, sinó que ho penalitzen", ha criticat. En aquest sentit, ha reivindicat una organització "diferent" i canviar "les vares de mesurar a l'empresa".

Més feina i menys valorada
Per tal d'establir l'impacte econòmic del treball domèstic i de cura, l'estudi empra les dades de l'última Enquesta d'Usos del Temps disponible (2011). Aquesta mostra la mitjana del temps que dedica la població a cada tasca, reflectint que les dones dediquen de mitjana 1:52 hores més que els homes a la llar i la família cada dia. En el treball remunerat la relació s'inverteix. Ara bé, "quan se sumen les dues el total és superior en el cas de les dones, deixant-los menys temps per a la resta d'activitats", ha destacat Carme Poveda.

La Cambra de Barcelona ha acollit la presentació de l'estudi. PGF



Dins de la llar i la família les dones dediquen molt més temps que els homes a les principals activitats: culinàries, manteniment de la llar, planxar, etc.; mentre que en qüestions com les compres i l'atenció als infants les diferències no són tan altes. Sigui com sigui, elles s'encarreguen majoritàriament de les tasques més feixugues i poc valorades.

En canvi, "els homes dediquen més temps a activitats menys monòtones i amb més reconeixement social: reparacions, jardineria, etc.", contrasta Poveda. Entre les enquestes d'usos del temps del 2003 i del 2011 s'observa que els homes han dedicat 23 minuts més a la llar i les dones 20 menys. "Trigaríem quatre dècades a assolir la igualtat a aquest ritme, l'avenç és molt lent", ha lamentat Poveda tot i mostrar-se esperançada amb l'actitud de les noves generacions.

En total, la càrrega del treball (sumant-hi el remunerat i el no remunerat) implica per a les dones una dedicació de 6:28 hores al dia; per les 5:34 hores dels homes. Per segments d'edat, el temps que dediquen les dones a la llar i la família es multiplica per dos a partir dels 30 anys, mentre que en els homes el que es multiplica per dos és la dedicació al treball remunerat. "És aquí on es crea la desigualtat", ha assenyalat Poveda.

Entre tot el mar de dades, però, un clau on aferrar-se per a l'optimisme. "A mesura que augmenta el nivell d'estudis la bretxa disminueix. És un resultat esperançador: si invertim en formació podem veure canvis més ràpids", ha conclòs l'economista.

Comentaris