Finançar la cultura sense subvencions

Agents del sector privat animen creadors i gestors culturals a presentar projectes amb valor i viabilitat per atraure mecenes del món empresarial

Hi ha opcions més enllà de la subvenció pública per al finançament de projectes culturals
Hi ha opcions més enllà de la subvenció pública per al finançament de projectes culturals

Els projectes culturals estan "acostumats" a trobar el suport de subvencions i ajuts econòmics procedents de les administracions públiques. Ara bé, com ho poden fer per implicar en els seus projectes al sector privat? Iniciatives com la Fundació Catalunya Cultura, plataformes de crowdfunding com Verkami, agrupacions d'inversors com el Business Angels Networks Catalunya (BANC) o les fundacions d'entitats bancàries són algunes de les vies que els creadors i gestors culturals poden explorar a l'hora de trobar suport econòmic.

En tots els casos, però, cal presentar-s'hi amb un projecte ben definit, estructurat i amb certa viabilitat. Aquests són alguns dels consells que han donat els agents del sector privat en una taula rodona celebrada al Conservatori del Liceu en el marc de la 3a Jornada Més Cultura de la UIC.

"El sector cultural és l'últim a sumar-se al carro del finançament privat", creu Juan Mezo. El director de Valors&Màrqueting i expresident de l'Associació Espanyola de Fundraising considera que la cultura "ha de fer un canvi de paradigma i aprendre a desenvolupar el 8è art, l'art de demanar". Per Mezo, aquest "art de demanar", l'art de buscar fons econòmics, passa obligatòriament per "un procés d'involucrar persones", ja siguin empresaris o gent del carrer. Per això cal fer projectes atractius i amb valor i, especialment, saber trobar el públic al qual van dirigits.

A la recerca de mecenes i mentors
Per trobar empresaris que vulguin convertir-se en inversors mecenes es poden buscar Business Angels interessats en l'àmbit cultural. En aquesta línia hi ha BANC, el Business Angels Network Catalunya, una institució privada que posa en contacte inversors privats i emprenedors que cerquen finançament.
 

Foto: Judith Vives

 


"Els business Angels ofereixen capital però també coneixements, ja que són persones amb molta experiència en el món empresarial, i també contactes i confiança", explica David Gómez, responsable de Màrqueting i Comunicació de l'entitat. Per Gómez, el més important és que els creadors i gestors aprenguin a comunicar la seva proposta de valor i explicar per què el projecte és rendible.

Una alternativa en aquesta línia és la Fundació Catalunya Cultura. L'entitat va néixer com a resultat de la unió de diferents empreses compromeses amb la cultura amb l'objectiu de crear noves oportunitats de trobada, col·laboració i finançament entre el sector cultural, l'àmbit empresarial i la societat civil.

"No distribuïm fons econòmics, sinó que funcionem com a connectors per ajudar el sector cultural a trobar un patrocinador o un mecenes", explica la directora executiva de la Fundació, Gemma Senda. La fundació ajuda el sector cultural a "vendre" el projecte davant l'empresariat i, per això, prioritzen que siguin projectes estructurats i viables en un futur.

En cas d'estar en fases més inicials del projecte, Sendra recomana demanar el suport de Barcelona Activa o bé recórrer al crowdfunding.

Una comunitat de micromecenes
Verkami és avui una de les plataformes de micromecenatge més conegudes i la que registra un percentatge d'èxit més elevat del món, assegura el seu cofundador, Jonàs Sala. Especialitzada en projectes creatius i culturals, la plataforma prioritza projectes finits i madurs, és a dir, que es concretin en la creació d'una peça o esdeveniment i que ja estiguin força desenvolupats, no en fases inicials, per poder garantir als mecenes que el projecte tirarà endavant.

Sala defensa que el micromecenatge ha permès democratitzar la cultura ja que "per petit que siguis, si trobes el teu públic pots tirar endavant". A més, enumera els avantatges d'optar per aquest tipus de finançament: "s'elimina el risc associat al procés de producció cultural i es crea una comunitat al voltant del projecte que en molts casos es fidelitza. Tenim creadors que ja han fet vuit o nou projectes amb nosaltres", diu Sala.

Una tercera opció per aconseguir que el sector privat s'impliqui en la creació cultural passa per trucar a la porta d'institucions bancàries com, per exemple, la Fundació Banc Sabadell. La seva directora, Sònia Mulero, explica que l'entitat es fixa en projectes madurs d'entitats que ja tinguin cert reconeixement i, sobretot, "que tinguin sentit dins el nostre pla anual d'actuació". Els projectes que relacionen cultura i educació, que són innovadors i que tinguin un impacte futur són els més ben valorats per la Fundació Banc Sabadell, afegeix.

 

 

 

Foto: Judith Vives

 


Projectes de futur i casos d'èxit
Avui, el sector privat rep principalment projectes relacionats amb festivals de música, residències d'artistes i plataformes digitals, mentre que les plataformes com Verkami veuen com augmenten els còmics, els jocs de taula i també projectes relacionats amb certs moviments, com el feminista o el de suport als refugiats.

Els agents privats creuen que els projectes innovadors, els que proposin noves experiències més que oferir un producte tradicional (per exemple, un llibre o un disc) i els que sàpiguen unir diferents projectes en un de sol són els que tenen més possibilitats de trobar finançament.

Alguns casos d'èxit demostren que el sector cultural pot trobar grans aliats en el sector privat. El festival In-edit Beefeater de cinema documental n'és un exemple. Nascut fa 14 anys, no va ser fins a la tercera edició que va obtenir suport públic. En canvi, la marca patrocinadora s'hi va implicar des del primer moment i el festival li va "agrair" amb una acció de naming, és a dir, batejant el festival amb el nom de la marca patrocinadora. Avui, In-edit té seu a sis països i convoca uns 100.000 espectadors.

Una iniciativa molt més jove és la del cinema cooperativa Zumzeig, que va reobrir les seves portes com a cinema d'autor al barri de Sants fa sis mesos gràcies a les aportacions recollides via Verkami i també als carnets dels socis. Un cas proper al de la companyia Roger Bernat, que es basa en la col·laboració de productors, teatres i festivals per tirar endavant les seves peces de teatre participatiu. O el de la plataforma d'informació cultural Surtdecasa, que ha comptat amb el suport de la Fundació Catalunya Cultura.

 

 

Comentaris