Isabel Trillas: "No ens podem quedar només en la lliga de fer 'papers'"

Finalista al premi europeu Dona Innovadora 2017, la doctora en Biologia de la UB anima els científics a llançar al mercat els seus descobriments

Maria Isabel Trillas està d'enhorabona. Doctora en Biologia i professora titular de la UB, ha estat seleccionada per la Comissió Europea (CE) com una de les 12 dones més innovadores d'Europa, premi que s'entrega un any més en aquest Dia de la Dona Treballadora. El motiu és la feina a Biocontrol Technologies, una spin-off de la mateixa UB amb la qual comercialitza un producte biològic per al tractament de les plantes. És el fruit d'anar més enllà de la investigació, creure en els descobriments científics realitzats i atrevir-se a sortir de l'escalf de l'acadèmia per llançar-se al mercat.

L'han seleccionat entre les 12 dones més innovadores d'Europa. Orgullosa?
Sí, i tant. A més em va sorprendre que fóssim finalistes quatre espanyoles, cosa que no havia passat mai.

Com ha anat aquest procés?
L'any passat ja em van enviar la documentació per presentar-m'hi i em va quedar al cap la idea de fer-ho un cop tinguéssim totes les autoritzacions per començar a vendre el producte de Biocontrol. Enguany vam veure que complíem els requisits i en principi era només respondre quatre preguntes... Però al final de la quarta deia que si feia un vídeo molt millor. El meu fill, que ha acabat Audiovisuals, es va oferir a fer-me el vídeo i ens vam anar animant. Ho vam enviar i cap a finals de desembre ja em van comunicar que era finalista, però de forma totalment confidencial. Aleshores van venir més preguntes, un altre vídeo explicant més coses, una foto... cada dia era una cosa més!

Quin tipus de preguntes havia de respondre?
Preguntes sobre per què penses que ets innovadora, per què penses que ets emprenedora, quines són les teves característiques. Per mi la innovació i l'emprenedoria és que si creus en una cosa i penses que és útil, fes-ho. Si penses que pot arribar al mercat, fes-ho. Encara que et trobis amb problemes, fes-ho. El meu marit em diu que semblo l'anunci de Nike: Just do it!

El fet que hi hagi un premi de Dona Innovadora, però no de l'Home Innovador, què significa?
No ho sé, que s'ho plantegin! La intenció és divulgar perquè les dades mostren que les dones emprenen menys. Però l'any passat va guanyar una portuguesa i aquest any hi ha quatre finalistes espanyoles. Per tant, el sud d'Europa si té diners és tan bo com el centre del continent. No hem de tenir complex d'inferioritat. Som creatius, el que ens falta és finançament.

Foto: Lali Álvarez


Hi ha diferències entre homes i dones a l'hora de treballar en aquest sector?
No, crec que no. Però potser les dones som més tímides comparades amb homes investigadors que es venen molt. Ens falta una mica de confiança i perdre aquesta timidesa. També les dones parlem molt més amb el 'We'. Jo de seguida vaig buscar complementarietats amb la gent: un colega de Sevilla, doctorands, etc.

Costa que els professors universitaris s'animin a llançar al mercat els seus descobriments?
Altres professors de la universitat em pregunten per què ho he fet si sóc funcionària. Doncs perquè crec en el control biològic i al veure que el producte és bo et vas animant. Jo havia estat estudiant als Estats Units amb una beca Fulbright i el meu professor tenia un microorganisme que no era gaire bo. A Barcelona en vam trobar un de millor i ens vam animar a patentar-lo. Teníem la publicació preparada i vam començar a perseguir l'oficina de patents de la UB fins a convèncer-los. A partir d'aquí va bé per una malaltia, després una altra...

La CE justifica el premi per incentivar les dones a que no es quedin només amb la idea i que la portin al mercat. A les dones els costa més fer aquest pas?
D'investigadores, almenys en el meu camp, som tantes dones com homes. Però que vulguin fer el pas, ni homes ni dones, costa molt. El més còmode si ets funcionari i tens una patent així és vendre-ho (o malvendre-ho) a alguna empresa. Després et poden contractar per alguns estudis i ja està. Crec que falta una mica de valor. Però la falta d'empenta hi és tant en els homes com en les dones. No ens podem quedar només en la lliga de fer 'papers'. Acadèmicament les publicacions se't valoren molt i crear una empresa no es valora tant. Però la satisfacció és immensa quan ho fas, quan algú et diu que li va bé el producte és molt més gratificant que tenir 10 'papers' més.

És a dir, en l'àmbit de la ciència no influeix tant la variable gènere...
No, es tracta de tenir les ganes de creure-hi i no veure-ho tot com una cosa teòrica. També és real. És clar que és costós, però no és massa més difícil que fer un parell o tres de tesis. El que passa és que som en un sector on normalment ho fan grans equips en empreses multinacionals. Però qui coneix millor el que està treballant que un científic? Cal buscar bibliografia, llegir, ser creatiu. Val la pena, jo els dic als meus col·legues que no siguin covards.

Foto: Lali Álvarez


Com és el procés de crear una spin-off per a un científic?
Fer una spin-off, tal com ho vam plantejar, el primer any va ser molt dur. Agafa un biòleg i digues-li que faci un pla d'empresa... Va ser duríssim! Ara els fem en un mes, però pel primer vam estar un any. Tot ens ho havíem d'imaginar, però la veritat és que és molt divertit. Decideixes a qui vendràs, com vendràs, on fabricaràs...

Quin paper hi juga la universitat?
Ens va ajudar molt. Ens va supervisar el pla d'empresa, nosaltres sols érem incapaços de fer-lo. Recordo que hi va haver un moment que els vaig demanar que em fessin fora si em feia pesada, perquè estava cada dia allà amb preguntes. La UB és molt innovadora en aquest sentit i ho potencia molt.

Quins avantatges suposa aquest vincle amb la universitat?
En el dia a dia et deixen fer, però gràcies al vincle coneixes gent, te la presenten. Tenir el segell de spin-off de la UB és positiu. A més, pots utilitzar els aparells de la universitat a preu de professor; fas convenis i tens tota la seva infraestructura.
Avui et destaquem
El més llegit