L'emprenedoria no és barata

Quan ser emprenedor és quasi tendència de moda, parlem amb alguns dels que han arriscat diners propis, de família i amics per ser els nous empresaris del segle XXI

Començar un negoci no és fàcil econòmicament
Començar un negoci no és fàcil econòmicament
Una idea. Un business plan. L'equip. I ara, qui posa els diners? Emprendre significa esforç, valentia però, sobretot, una important inversió econòmica com ens mostren, dia rere dia, les històries dels nous emprenedors. "Emprendre ni és fàcil ni és barat. Molta gent diu que emprendre és molt bonic, que vas a viure el que t'agrada, la teva passió i convertir-la en el teu negoci... però el món és molt competitiu i requereix que tinguem una capacitació integral", explica Òscar Fuente, director de IEBS Business School i fundador de l'empresa Área interactiva SL.

Emprendre no és barat però pot donar resultats impressionats, com és el cas de la firma Social Point, fundada a Barcelona l'any 2008 per Horacio Martos i Andrés Bou, que acaba de ser venuda a la nord-americana Take-Two per 250 milions de dòlars (uns 230 milions d'euros). O el cas de Review Pro, firma de reputació online per a hotels creada a Barcelona, que ha venut el 80% del seu accionariat a la xinesa Shiji per 26 milions de dòlars. El seu cofundador i CEO, RJ Friedlander, explica a VIA Empresa que ell va finançar personalment l'empresa durant el primer any i que després van venir diverses rondes d'inversió fins a aconseguir 5,5 milions d'euros. "Posar la paraula emprendre i fàcil en la mateixa frase crec que és un gran error. Avui dia la disponibilitat de capital és millor que mai, però el capital no és el que genera l'èxit, això ho fa la idea, l'esperit de lluita, el mai rendir-se", apunta l'emprenedor.

No és l'únic que parla d'esforç econòmic ingent. Òscar Fuente explica que va començar a emprendre des de casa, "tenia una sèrie de recursos però vaig haver d'estrènyer-me el cinturó fins a l'extenuació perquè no sabia quan començaria a generar ingressos i l'única cosa que sabia era que cada mes tenia 1.500 euros en pagaments d'ADSL, telèfon, despeses de visites, gasolina, etc.". Fuente recomana preveure com arribaràs a final de mes, com pagaràs les factures de la teva empresa i les teves despeses personals, perquè els inicis sempre són durs. Sí o sí.

Ho explicaven els fundadors de Social Point en una entrevista amb VIA Empresa, on recorden que "no podíem contractar ningú, havíem de fer totes les funcions". La companyia va començar amb una inversió inicial de 60.000 euros que els van deixar els familiars i, tot que al principi tenien molts usuaris i treballaven en grans empreses, només cobrien despeses. Els fundadors d'Ofertia també van finançar els inicis de la seva companyia, que a hores d'ara factura al voltant de tres milions d'euros. Jaume Betrian, el seu cofundador, explica que els 50.000 euros inicials del projecte eren recursos propis: "Ho vam finançar amb els nostres estalvis. No teníem cap sou i no en vam tenir fins un any després de deixar l'IESE, on estudiàvem l'MBA, quan vam captar la primera ronda d'inversió".

El sofriment és implícit en l'inici. Jaume Gomà, CEO d'Ulabox, ha confessat alguna vegada que havia plorat davant l'Excel per tancar la segona ronda d'inversió de la companyia. Una situació que ara sembla llunyana, però que condiciona també la seva realitat: "Un cop ho has fet i has après a patir, estem tan endurits que és el que menys m'espanta. No ens preocupen els problemes, les dificultats ni els reptes. Ens preocupa tenir les persones adequades amb les ganes, la il·lusió i la passió per superar els problemes", ha assegurat sent entrevistat per VIA Empresa.

Emprendre sense diners?
I si no tens diners per emprendre, què fas? Òscar Fuente explica que va capitalitzar la seva prestació d'atur per engegar el projecte, però considera que "avui dia constituir una societat no és tan car. Si tens un amic o algun departament que t'assessora, com Barcelona Activa per exemple. És important que sàpigues que quan comences, des del dia zero, deixes de generar ingressos i tens un munt de despeses", apunta. Són lliçons que dóna als seus deixebles com a mentor en SeedRocket : "Sempre dic als emprenedors que la millor manera de finançar-se és amb vendes. Cal vendre. Moltes vegades es tiren dos anys desenvolupant una aplicació però no pot ser estar tant de temps fent un projecte perquè el llastraràs", considera.

Fuente, que assessora les startups Wazypark, Mybrana, la gironina Anpro21-Brand Rain, la barcelonina errequerre Design & Factory SL i la malaguenya -i últimament molt popular pel seu "Claro que sí, guapi" d'un espot televisiu- Chicfy, distingeix entre dos tipus d'emprenedor: "El que busca finançament aliè i creu que per sufragar les seves despeses només necessita a algú que li torni a posar diners. I el que emprèn des de zero, amb pocs recursos, un emprenedor lean startup, amb pocs recursos, amb metodologies àgils, que genera un producte mínim viable i comença a generar ingressos el més ràpid possible".

En la seva opinió, cal pensar sempre en "una economia d'austeritat total". No puc pretendre tenir una oficina fantàstica ni uns ordinadors fantàstics. Nosaltres compràvem material de segona mà durant els tres primers anys i això ens va permetre tirar endavant. Gràcies a això, hem construït un projecte amb recursos propis, sense necessitat de finançament aliè, sense endeutament i finançat amb les nostres pròpies rendes. És sòlid, saludable i creix sota un model que no té res a veure amb els models que es promulguen al mercat". Paraula d'emprenedor.
Comentaris