Per què les dones gaudeixen més del sexe sota el socialisme
Kristen Ghodsee explica com el capitalisme influeix les dones en negatiu i fa un repàs magistral per la història per acabar fent apunts de futur sobre igualtat
Per què el capitalisme és dolent per a les dones? Aquesta és la pregunta a la qual dóna resposta el llibre Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo y otros argumentos a favor de la independencia económica escrit per la professora nord-americana Kristen Ghodsee, que analitza com el neoliberalisme salvatge dels sistemes capitalistes actuals són perjudicials per a tothom, però, sobretot, per a les dones. I ho fa amb tots els arguments en mà, relatant l'evolució històrica de la situació de les dones gràcies a la seva especialitat en l'estudi de la vida quotidiana sota el socialisme i el postsocialisme.
Partint de la base que "el capitalisme no regulat és dolent per a les dones" i que si "adoptem algunes de les idees del socialisme la seva vida millorarà", l'autora sosté que "quan es porta a terme de forma adequada, el socialisme fomenta la independència econòmica i millora les condicions laborals, la conciliació de la vida laboral i familiar i, sí, inclòs les relacions sexuals". Sota el capitalisme, el lliure mercat "discrimina les treballadores" i ja durant la Revolució Industrial es va veure com els de dalt "discriminaven les dones" i només les contractaven "perquè sortien més barates que els homes".
Aquest llibre neix d'un article publicat al New York Times que va tenir una resposta brutal perquè expressava moltes coses que les dones havien callat durant anys: "el problema està en el capitalisme, no en nosaltres". Després de fer un repàs magistral per la història per acabar fent apunts de futur, Ghodsee adverteix que, tot i els progressos aconseguits, "qualsevol avenç cap a la garantia laboral requerirà una expansió significativa del sector públic", cosa que comportarà que també hagi de promoure la igualtat i, per tant, s'acabi amb la bretxa de gènere. Si els estats no es posen en marxa per liderar aquest canvi, serà molt difícil que arribi a ser una realitat.
Entre llençols (econòmics)
La teoria és bonica, però aplicar-la ja costa més. La paradoxa que troba l'autora és que, mentre que el socialisme va fer les dones igual de dependents de l'Estat que els homes havent reduït la seva dependència econòmica del sexe masculí, "en una economia capitalista, el nostre futur tecnològic podria fer-nos igual de dependents de la generositat dels nostres amos robòtics".
L'autora, que recorda que "a diferència del capitalisme que distribueix la riquesa en funció d'un model competitiu basat en la supervivència del més fort, el socialisme defensa una ideologia igualitària", posa especial atenció també en la importància que, d'una banda, "les actituds populars han de canviar", però, de l'altra, i la que considera més essencial, que les nenes "creixin veient referents en llocs de poder", cosa que només passarà "quan descobrim com canviar les cultures polítiques i econòmiques que impedeixen la participació femenina".
Però, arribats a aquest punt, és hora de respondre la pregunta: per què les dones gaudeixen més del sexe sota el socialisme? Per començar, mentre que el socialisme parla de llibertat sexual, el capitalisme la mercantilitza. De fet, els divorcis van arribar amb la llibertat i la llibertat va arribar amb la independència econòmica de les dones, cosa que demostra que "la vida personal dels socialistes és més satisfactòria" perquè "la necessitat econòmica ja no les obliga a estar en relacions que no gaudeixen".
D'arguments que donen resposta a la pregunta del llibre n'hi ha moltíssims, però el que queda clar és que, si es viu en un socialisme real en què s'apliquen les seves arrels i els seus orígens, hi ha molt més marge de maniobra. Perquè, al final, "l'amor mata el capitalisme" perquè si "la gent té vides íntimes satisfactòries i sent que rep suport no pel que té, sinó per qui és, el capitalisme perdrà una de les seves eines més valuoses perquè ja no podrà convèncer-nos per comprar coses per omplir el buit que ens deixa la falta de connexió personal".
"Què passaria si, de sobte, tothom retirés els diners dels seus bancs o deixés d'utilitzar Facebook o de comprar per Amazon?", es pregunta l'autora. La història ens ensenya i ens dóna la guia per tirar endavant amb el canvi, altra cosa és que els governs estiguin disposats a fer-ho.