Si hi ha una paraula que pot destruir la carrera d’un president a l’Argentina aquesta és “desaparegut”. La dictadura militar que va comandar el país des del 1976 fins al 1983 va fer desaparèixer més de 30.000 persones per motius polítics o religiosos. Un drama massa recent perquè ni tan sols s’intueixi un retorn. L’avui president de la república, Mauricio Macri, viu sota la sospita de la societat argentina, indignada per l’evaporació de l’activista de 28 anys, Santiago Maldonado, després de participar en les protestes de la comunitat maputxe a la Patagònia el passat 1 d’agost. Un moviment que va ser reprimit amb duresa per les forces de seguretat militars del país i que va ser l’últim escenari on es va veure a Maldonado. L’últim escàndol vinculat a Macri. Polític en l’actualitat, però amb una trajectòria empresarial lligada a la polèmica.
Macri, salvant les distàncies, és un Donald Trump a l’Argentina. Empresari d’èxit, conservador, liberal de pensament i amb certa tendència a la polèmica en les seves declaracions. L’imperi dels Macri la inicia el pare de l’actual president, Franco Macri. Aquest immigrant italià arriba a l’Argentina el 1949 amb la intenció de fer fortuna al món de la construcció. Amb el pas dels anys, el negoci s’amplia amb l’entrada a sectors com l’automobilístic i l’adjudicació de serveis públics clau en l’estat com Correo Argentino o l’empresa de recollida de brossa Manliba.
A l’inici de la dictadura de Videla, Sociedad Macri comptava amb set empreses. Al final dels governs militars, ja en tenia 47
La família acabarà reunint els seus negocis a través de la Sociedad Macri, un dels grups empresarials més importants al país gràcies, en bona part, a l’estreta col·laboració que inicia amb els governs militars primer de Juan Carlos Onganía i, després, de Videla. En aquests dos períodes dictatorials, l’empresa expandeix el seu negoci a tot tipus d’activitats sota la protecció de l’Estat i neteja tot deute obtingut amb lleis fetes ad hoc. La millor prova són les xifres: a l’inici de la dictadura de Videla, Sociedad Macri comptava amb set empreses, mentre que al final dels governs militars el grup ja en tenia 47.
Als anys ’80, Mauricio Macri comença la seva trajectòria empresarial ocupant diversos llocs de responsabilitat a les diferents companyies del grup familiar. Però no serà fins als ’90 quan Macri fill comença a ser conegut entre la població argentina. Primer per un segrest de 15 dies el 1991, i, després, per l’escàndol que va protagonitzar durant el seu temps com a president del gegant automobilístic Sevel Argentina, des d’on, segons la justícia, va defraudar més de 300 milions de dòlars a l’Estat. Sota la seva direcció, l’empresa, vinculada amb Fiat i Peugeot, va acumular deutes fins a la seva pràctica dissolució. Deutes que, d’altra banda, van quedar perdonats per una nova llei estatal feta a mida l’any 1995, ja en democràcia.
Boca Juniors, la seva passió
Potser el pobre rendiment de Macri com a empresari s’explica perquè la veritable raó de viure de l’actual president de l’Argentina sempre ha estat el club de futbol Boca Juniors. Diu la llegenda que va ser parlant amb els seus segrestadors quan va dissenyar el pla que el portaria fins a la presidència de l’equip del seu cor. El 1995, Macri iniciava l’època més esplendorosa de la història de club. Un període de 13 anys en els quals els xeneizes van sumar fins a 17 títols, incloent-hi dues Intercontinentals.
Ni tan sols les seves baralles amb llegendes com Maradona o Riquelme van tacar la seva imatge de dirigent exitós, que li va permetre fer el salt del futbol al govern de la ciutat de Buenos Aires. El final del Macri empresari i l’inici del polític.