El mòbil que connectava l'URSS als '60
Mentre que a Occident es considera que el primer mòbil va veure la llum als '80 de la mà de Motorola, a l'antic bloc soviètic recorden com es comuniquen sense fils des del 1963
La Guerra Freda ha deixat per la història grans curses entre els EUA i l'URSS pel desenvolupament de tecnologies espacials, de l'energia nuclear o d'armament. De l'immens llistat d'invents –i ensurts- que va deixar en herència aquesta batalla n'hi ha un de desconegut, però que avui resulta fonamental pel nostre dia a dia: el telèfon mòbil.
La història oficial occidental explica com va ser l'enginyer Martin Cooper, de Motorola, qui es va inspirar en l'aparell de comunicacions que utilitzava el capità Kirk d'Star Trek per desenvolupar el primer telèfon mòbil. Un invent que no veuria la llum fins al 1983, quan Cooper va trucar a Joel Engel, l'enginyer que treballava pel mateix objectiu des dels laboratoris Bell. Però si expliquem aquesta mateixa història en qualsevol dels antics territoris de l'URSS, el més probable és que ens responguin amb una mirada escèptica. El 1983, els habitants de l'Estat comunista ja feia temps que coneixien la tecnologia mòbil. En concret 20 anys, gràcies a l'aparició de l'Altai, inventat per Leonard Kurpiyanovich.
Aquest enginyer era un inventor de fama a l'URSS gràcies a les seves aportacions al món de les comunicacions. El seu principal objectiu era aconseguir superar la barrera dels fils per establir trucades, pel que, ja des dels anys '50, es va centrar en el desenvolupament de tecnologies mòbils.
El seu primer prototip va ser una mena walkie-talkie de més d'un quilo de pes i una distància de trucada de quilòmetre i mig. Un invent encara rudimentari, però que el 1955 era tota una novetat, fins al punt d'aparèixer destacat en els principals mitjans de comunicació científics de l'època del bloc comunista.
Augmentar la distància real
Tot i aquesta primera fita, Kurpiyanovich seguir lluny del seu objectiu. Un quilòmetre i mig no era suficient per considerar que havia inventat la comunicació mòbil, així que l'enginyer va seguir les seves investigacions, fins que el 1957 va presentar el LC-1. Aquell aparell constava d'un centre de transmissions, que podia servir per més d'un usuari, i oferia la possibilitat d'establir trucades a una distància de fins a 30 quilòmetres. A més, l'aparell comptava amb una bateria amb autonomia per a 30 hores, però tenia dos grans inconvenients: només permetia emetre trucades i pesava més de tres quilos.
De totes maneres, aquell va ser el punt de partida de la investigació que va permetre a Kupriyanovich tancar-se a l'Institut d'Investigació Científica de Voronezh per desenvolupar millors solucions. Així, el 1958 Kupriyanovich sorprèn el món científic amb un aparell no més gran que el palmell d'una mà i capaç de rebre i emetre trucades.
Malgrat tot, el primer mòbil comercialitzat no va arribar fins al 1963, quan Kupriyanovich desenvolupa aquell prototip per crear l'Altai, el primer sistema nacional de telefonia mòbil de l'URSS.
Altai va ser el primer sistema nacional de telefonia mòbil de l'URSS
En poc temps, l'Altai es va convertir en el sistema de comunicació habitual entre hospitals, Govern i tot tipus de serveis públics de 114 ciutats de la Unió Soviètica, a més de propiciar les primeres proves en la comunicació mòbil particular a Bulgària. A la ciutat de Voronezh, el sistema Altai va seguir en funcionament fins al 2011, quan es va tancar per raons econòmiques.
Kurpiyanovich va guanyar la cursa de la comunicació mòbil, però a Occident ningú el va veure travessar la meta.