Des de l'Edat Mitjana i fins al final de la I Guerra Mundial, els Balcans sempre van jugar un paper de contenció a l'expansió de l'Imperi Otomà. En aquest joc d'escacs que es disputava a la zona, l'actual Croàcia va ser determinant per mantenir les posicions de l'imperi austríac. Els Habsburg feien bandera i exhibició del seu poder a Europa i, després d'una important batalla contra els turcs el 1660, van enviar el seu regiment de combatents croats a rebre els honors del rei Lluís XIV. El que podria haver estat una trobada d'interès geopolític va acabar canviant la història de la moda.
Militars croats amb el mocador com a corbata
El Rei Sol era conegut pel seu gust pel bon gust i el refinament, i tan bon punt va veure aquell miler de soldats croats es va fixar en un tros de tela que portaven penjat del coll. Una sort de mocador lligat amb un nus que els militars anomenaven Hrvatska (Croàcia en croat) i que Lluís XIV va decidir adoptar. La versió francesa passaria a anomenar-se cravette i es va convertir en la peça distintiva del regiment militar Royal Cravette, que la lluïa amb el segell de la casa dels Borbons.
El toc dandy dels anglesos
La presència d'aquella peça de roba en el vestuari militar dels francesos la va popularitzar a tota Europa. Especialment a Anglaterra. Però la corbata que van exportar els francesos poc tenia a veure amb la versió que coneixem avui en dia. Allò era més aviat una tela embolicada al coll amb un nus qualsevol. L'encarregat de refinar i redefinir el complement va ser Beau Brummell, mestre de la moda de principis del segle XIX, dissenyador del vestuari formal per a home que encara avui dia impera –amb americana i corbata- i referent dels dandis.
Després de prendre's el seu bany de llet diari, al més pur estil Cleopatra, Brummell invertia el seu temps en la reconceptualització d'aquella peça que el fascinava, però encara trobava poc elegant. Després d'anys d'estudi, el modista va crear un concepte molt similar al d'avui, on el fonamental era el nus, molt més ajustat al coll que en la versió original.
No content amb el seu treball, Brummell va inventar-se fins a cent variants de com fer-se el nus de la corbata i es va fer famós en les seves exhibicions sobre l'art de nuar-se aquella tela, en les que tirava la peça amb ràbia i desesperació cada cop que fallava un moviment.
Símbol revolucionari
La consolidació de la corbata com a peça universal, però, no va ser fàcil. Els moviments liberals que va viure Europa entre finals del segle XVIII i principis del XIX van despertar les hostilitats entre les classes privilegiades i la resta de la població. Durant la Revolució Francesa, la corbata es va convertir en un símbol de la noblesa. Els revolucionaris, però, en lloc de rebutjar la peça, la van convertir en un element distintiu. Així, mentre els contraris a la revolució vestien una cravette blanca, ells lluïen una negra.
Lluís XIV va quedar fascinat pel símbol dels croats, però al seu descendent Lluís XVI no li va quedar coll sobre el qual fer-se el nus.